El Campus de Salut Girona és el projecte més significat, tractor en molts àmbits de la demarcació de Girona del segle XXI. Per arribar a bon port l’any 2030, com a màxim, cal lideratge i unitat política de totes les administracions implicades, Generalitat i món local, en especial els ajuntaments de Girona i Salt però també unitat, suport i impuls de la societat civil gironina.
El sector salut és estratègic per l’economia i per la cohesió social. El CTESC, Consell Econòmic i Social de Catalunya, elaborà l’any 2014 un nou informe que indica que el sector salut ocupa la tercera posició en l’economia catalana i en la creació d’ocupació. El sector salut aporta el 9% del PIB català i l'11% dels ocupats de Catalunya. Genera important economia d’arrossegament i alt valor afegit. Més del 40% del seu pressupost és la compra de consums diversos i el 68% de la compra és de productes locals, de proximitat. L’ocupació és qualificada i diversa alhora.
L’any 1956, durant el franquisme, s’inaugurà a Girona la Residència del “Seguro Obligatorio Enfermedad “(SOE), aviat batejada com Residència Álvarez Castro. L’any 1970 s’efectuaven reformes i ampliacions. L’any 1989, després dels traspassos de la Sanitat de l’Estat a la Generalitat, l’Hospital passà a anomenar-se Hospital Josep Trueta (1897-1977), en record al cirurgià de reconeixement internacional, Catedràtic d’Ortopèdia a la Universitat d’Òxford, catalanista i defensor de la República Catalana que patí exili durant molts anys. L’any 1996 esdevingué Hospital Universitari. L’any 2002 s’incorpora l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i posteriorment l’empresa pública Institut Diagnòstic Imatge (IDI). L’any 2005 es crea l’IDIBGI, Institut Recerca Biomèdica de Girona. L’any 2008 la Universitat de Girona incorpora els estudis de Medicina.
L’any 2004 el president Maragall inaugura el nou Hospital de Santa Caterina al Parc Sanitari Martí Julià. Durant els anys 2004-2005 es revisen totes les infraestructures públiques sanitàries per decidir si calien nous equipaments o reformes/ampliacions. Els informes tècnics determinen que l’Hospital Josep Trueta necessita ser substituït per un nou hospital.
L’any 2008 es presenta la proposta de Campus de Salut Girona-Sarrià, sumant nou Hospital, les Facultats de Medicina i Infermeria, IDIBGI i sòl industrial i d’equipaments en els terrenys propers del municipi de Sarrià. El nou Hospital Trueta estaria ubicat en la zona de consultes externes-aparcament i l’actual seria posteriorment enderrocat. El sociosanitari de Mutuam s’incorporava en el Campus Salut Trueta, sumant assistència d’aguts, sociosanitària, docència, recerca, innovació i sòl per empreses i serveis auxiliars.
L’any 2009 es presentà el projecte bàsic. Arribaren anys de crisi econòmica que van aparcar el projecte. La revisió de la ubicació va ajornar fins al 2020 l’acord polític entre la Generalitat i els ajuntaments de Girona i Salt entorn el Campus de Salut (220.000 m2 en total) al costat del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. L’ampliació afegeix al Parc actual 170.000 m2. El Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt s’aixeca sobre els terrenys del que fou, l’any 1886, el primer” manicomi públic” de Catalunya. L’Hospital de Santa Caterina dona servei a 150.000 habitants actualment com centre d’aguts de la Selva Interior, Salt, municipis del sud del Gironès.
El nou Hospital Trueta tindrà una població com hospital de referència bàsic d’uns 320.000 habitants (Gironès, Pla d’Estany i la Selva interior) però amb una població regional de 931.000 persones i amb pics estacionals molts superiors. El nou Trueta ha de garantir més de 35.000 altes, 500.000 consultes externes, 120.000 urgències a l’any aportant qualitat i alta resolució en les patologies greus i crítiques.
Gairebé 1000 llits totals al Campus, 35 quiròfans, 200 consultoris, 174 punts urgències. Les entitats sanitàries gestores: Institut Català de la Salut, Institut Assistència Sanitària, Institut Català Oncologia, Institut Diagnòstic Imatge han de decidir els serveis a ubicar a l’Hospital de Santa Caterina més enllà dels serveis de salut mental, sociosanitaris, pal·liatius, laboratoris i IDIBGI del Parc Hospitalari Martí i Julià actual. La Universitat de Girona ha de tenir un paper determinant en el futur Campus de Salut en relació a les Facultats de Medicina, Infermeria, nous estudis de futur de Farmàcia i amb el centre adscrit Euses (Salut I esports, Graus de CAFE i Fisioteràpia, múltiples cicles formatius) i alhora en recerca i innovació. El Campus suma a la Salut el Parc científic, tecnològic industrial i empresarial. Hi treballaran milers de professionals sanitaris, sociosanitaris, docents, investigadors, emprenedors i de serveis auxiliars. El Clúster Innovació, Salut i Ciclisme i l’impuls des de les regidories de Talent, Innovació, Salut i Comunitat de l’Ajuntament de Girona són la mostra de les oportunitats que amplificarà el nou Campus de Salut.
Aquest gran projecte de salut i social obliga a repensar els centres de salut de l’àrea urbana i les urgències extrahospitalàries i incorporar la resta d’hospitals comarcals de la Regió Sanitària de Girona a la planificació per no descapitalitzar de professionals a aquests.
És doncs un gran projecte estratègic local, regional, nacional i ha d’aspirar a ser clau en l’Euroregió Pirineus Mediterranis. La demarcació de Girona disposa d’una ubicació geogràfica extraordinària de xarnera amb la Catalunya Nord i amb la resta d’Europa. Aquest projecte serà un pol de desenvolupament socioeconòmic i cooperació dins Eurodistricte de l’Espai Català transfronterer (demarcació de Girona i Pirineus Orientals, ara Occitània). Girona i Montpeller són les dues capitalitats que suma a una xarxa de ciutats i pobles.
El Campus de Salut de Girona és també un projecte de transformació urbana i requereix planejament urbanístic i de mobilitat supramunicipal. Milloraran els barris propers al Campus Salut, a Salt (barris del Sud: Massana, Mas Masó, el Pla, Hospital i Sant Cugat) i a Girona (Santa Eugènia i Can Gibert del Pla), guanyarem més i millors espais verds, un nou parc Jordi Vilamitjana i un parc de bosc de ribera a la llera de la riera Marroc que travessa Salt, Girona i Vilablareix, el Parc de l’Oest. No vaig entendre el suport tàcit del PSC, a l’oposició de Girona ciutat, a la reubicació del parc Jordi Vilamitjana. Permetrà el creixement d’habitatges. La ciutat de Girona tindrà l’oportunitat de desenvolupar i relligar la zona sud-oest de la ciutat i de consolidar-se amb tots els ajuntaments implicats l’àrea urbana de Girona. La revisió de la mobilitat ha de garantir la pacificació de trànsit i sostenibilitat en tota la zona urbana gironina propera.
Per arribar a port abans de la 2030 cal sumar voluntats, sense política tàctica partidària, a nivell municipal (Girona i Salt), Consell Comarcal del Gironès, Diputació de Girona amb la Generalitat i el Parlament (governs i oposició). La unitat política permet sumar a la Cambra de Comerç (tots els sectors econòmics gironins estan interpel·lats), Col.legis Professionals, Universitat de Girona Associacions ciutadanes, de pacients. El propi Col.legi de Metges de Girona ha creat l’Observatori nou Campus Salut Trueta amb el Col.legi Infermeria, IDIBGI, la Cambra de Comerç i la Universitat de Girona.
Ara “Unitat política i cívica” pel Campus de Salut de Girona. El projecte estratègic del segle XXI i de reequilibri territorial. La gran inversió directa de més de 500 milions del nou Hospital Josep Trueta que sumarà i arrossegarà moltes altres inversions públiques i privades. Similar al que representa el nou Campus Clínic per Barcelona i Hospitalet. La grandesa de la política i de la responsabilitat cívica és la de trobar la unitat des de les diferències pel bé comú. Els grans projectes han d'arraconar les trinxeres i deliberar per trobar les solucions.
A nivell personal, per la meva trajectòria professional a l’Hospital Trueta on vaig forjar-me com a metgessa i com a persona durant nou anys, com a veïna de Sant Gregori amb Girona i Salt (filla d’en Josep, el veterinari, de Cal Valent de Salt) impreses a la meva vida, com a política gironina durant anys (regidora, diputada i consellera de Salut 2003-2010) i com a ciutadana entenc que tothom s’ha de poder sentir aquest projecte com seu i aportar el granet de sorra per passar del somni a la realitat.