Lluís Llach, a la seva cançó “Palestina” deia 
El teu nom una rosa, el teu nom Palestina.
El teu nom un bell estel a l'Orient.
El teu nom esperança. el teu nom una espina,
El teu nom mirall precís que ens reflecteix.

Moltes i molts l’hem taral·lejat, l’hem sentit i hem pensat que hi havia esperança per la pau i ens sentíem a prop. Avui Palestina és un, cada cop més petit, espai de terra que estan convertint en erma. Un espai enrunat i ple de cadàvers, així amb tan poca poesia i tant dolor es troba avui el poble palestí.

El món dels estats i el poder, que mai no mira, també ignora aquesta violència genocida i Palestina està esdevenint també un lloc on moren la veritat i els drets. Un lloc on la solidaritat no arriba, un poble que estem deixant morir mentre el seu genocidi s’emet en directe als mitjans.

Que a les persones i governs que considerem que vivim "en un món desenvolupat" no mogui una cella veure el representant palestí a Nacions unides plorant, una nena de 5 anys fugint de les flames que ja han matat tota la seva família, una criatura amb múltiples ferides tremolant de por després del bombardeig de casa seva, un nen de 3 anys amb cremades de tercer i quart grau en tot el cos i sense tractament possible que agonitza... si això no ens mou, què ens pot moure? Ens queda lluny que deia aquell?

Hi ha silenci, molt silenci, però també mobilitzacions i actes solidaris. I no es tracta d’estar a favor d’uns o altres, hi ha gran part del poble jueu que s’oposa a la guerra de l’extrema dreta sionista. A Catalunya, per exemple, l’Associació Catalana de Jueus i Palestins -Junts- ens demostra que hi ha lloc per a l’esperança, que la pau és possible i que la resistència és a favor de la pau, per acabar amb la guerra. Que la resistència és a favor dels drets humans i en contra del genocidi i no en contra de cap altre poble.

Fa uns anys les manifestacions contra la guerra eren massives, a poc a poc hem anat normalitzant els conflictes bèl·lics en el nostre context, en les nostres vides.  El nostre món “conviu” amb la violència. Segons Armed Conflict Location & Event Data (ACLED) els conflictes al món han crescut un 24%. El recompte de morts a Gaza és esfereïdor, gairebé 60.000 morts, majoritàriament palestins, però també jueus i d’aquesta xifra la majoria són civils i unes 27.000 són criatures. Han mort més de 300 treballadors i treballadores de Nacions Unides, més de 500 treballadors i treballadores sanitàries, més de 200 periodistes... es destrueixen, volgudament, hospitals, ambulàncies, s’estan atacant punts de repartiment d’ajuda humanitària i aliments, el 6% dels menors de Gaza pateix desnutrició aguda... un seguit d’horrors i barbaritats que estem obviant, que neguem, que girem la cara per no veure.

El teu nom una rosa, el teu nom Palestina. Palestina, la nova rosa de foc en un món que ha decidit acceptar la crueltat.