A punt de fer un any de la mort de Virginijus R. a Badalona, dos esdeveniments marquen l’actualitat envers aquest cas colpidor. D’una banda, d’aquí a pocs dies l’alcalde Xavier Garcia Albiol haurà de declarar davant el jutjat com a imputat per haver revelat de forma prepotent i amb intenció vexant, secrets mèdics en relació amb la seva mort, en un ple municipal de juliol de 2024. D’altra banda, la ciutat prepara un funeral digne, d’acord amb la família i amb tot un seguit de persones i d’entitats sensibles a la causa del sensellarisme i dels drets humans. I amb el suport de l’associació Catalano Lituana, atès que el difunt era d’aquesta nacionalitat.

Estem parlant d’una persona sense sostre que molts voldrien anònima i sense veu. Un dels nadies d’Eduardo Galeano que els poderosos assenyalen com a éssers irrellevants, com a despulles d’un model social fet a mida dels assenyaladors, fet a mida per perpetuar els seus privilegis indecents. Però les injustícies que va patir Virginijus R. abans i després de morir, no han quedat segellades dins la seva tomba municipal. Al contrari, tal com va plasmar l’activista Gemma Colls, la indignació ofega la tristesa. I la converteix en crit.

Virgínijus, amb la seva pròpia experiència de mort, destapa una esgarrifosa falla del sistema d’atenció sanitària i sociosanitària, un buit letal. I reclama una millora dels protocols contra la deshumanització i a favor d’una millor atenció per a les persones sense llar, que seria millora per a tothom. Si l’esperança de vida de les persones sense sostre està uns 30 anys per sota de la mitjana, i un 52% de les morts es produeixen al carrer, és que literalment viure al carrer mata. Però a més aquest cas destapa que existeix desatenció expressa, i que aquesta és causa accelerant de la mort. I destapa que per a autoritaristes com Albiol, trepitjar els seus drets és un passatemps.

Calen polítiques públiques específiques per fer accessible el dret a la salut i als serveis sanitaris a les persones en situació de sensellarisme, perquè ara tot i les lleis que garanteixen l’accés universal a la salut, per a la majoria de persones sense sostre aquests drets no es materialitzen. Ni els de la llei d’assistència sanitària 16/2003 modificada pel reial decret 7/2018, ni de la llei 41/2002 d’autonomia del pacient ni, per descomptat, els que reconeix la llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació. Virginijus destapa l’existència d’aporofòbia dins del propi sistema públic de salut.

El cas Virginijus, doncs, obligarà a anar encara més enllà de l’encertada vintena de propostes que va presentar fa un any Arrels Fundació, per a la millora de l’accés a la salut, entre les quals implementar una alerta sanitària preventiva per evitar cúmuls de desatencions com les que es van congregar en el cos d’aquell home el maig del 2024 al barri de Canyadó de Badalona i a la sala d’espera d’urgències de l’Hospital Municipal (BSA). Però obligarà també a millorar els protocols de custòdia de la protecció de dades mèdiques. 

Perquè la revelació de secrets per la qual l’alcalde del PP a Badalona seurà davant d’un jutge no atempta només contra la dignitat del difunt i la seva família (que és qui exerceix els drets i es querella contra Garcia Albiol) sinó que destapa una inseguretat flagrant de tots els pacients de Badalona Serveis Assistencials, atès que tal com ha defensat en diferents mitjans d’àmbit estatal, l’alcalde es creu en el dret d’obtenir dades de qualsevol pacient de BSA perquè n’és el president del Consell d'Administració, i pel que es veu, BSA no té mecanismes per evitar-ho.  

Així doncs, Virginijus R., gràcies a la implicació de molta gent, des de la seva tomba seguirà destapant vergonyes i maldant per aconseguir justícia. De moment la convocatòria del seu funeral digne és un primer pas. Reprodueixo el text que es difon per xarxes socials:

El pròxim diumenge 15 de juny a les 10h del matí a Badalona se celebrarà un comiat funeral per  V.R. (1976 –2024), una persona sense sostre que va morir després de patir una greu desatenció institucional. 

Era una persona d’origen lituà i veí de Badalona des de feia força anys, i la desatenció sanitària i social que va patir en el darrer temps  de la seva vida va posar en evidència com pot arribar a ser de deshumanitzat i cruel el nostre sistema social i sobretot algunes institucions públiques. Gràcies al caliu veïnal i a la solidaritat de persones i entitats de Badalona, i a l'associació Catalano Lituana, el seu cas no quedarà en l’oblit, i aquest funeral, al voltant del 1r aniversari de la seva mort, vol ser un acte de reparació envers les moltes vulneracions que va patir. 

Un comiat digne, i d'acord amb la seva creença religiosa. Per a ell, però tenint presents també a tantes i tantes persones que moren en solitud i pobresa, excloses del confort i l'atenció que mereix qualsevol ésser humà. Amb el desig que mai més cap persona vulnerable mori sola i sense justícia.

Que la seva memòria no quedi enterrada, i que sigui llavor de lluita!