El web del Consell d’Europa es fa ressò aquests dies de la reclamació que el seu GRECO fa als poders públics espanyols en el sentit de què han d'actuar ja amb reformes legislatives que permetin reforçar els mecanismes anticorrupció, sobretot atenent l'activitat dels càrrecs governamentals i de les forces i cossos de seguretat.

Des del punt de vista teòric, alguns deures semblen fets: un codi de conducta, un consell de transparència i bon govern... el problema rau en la seva realització pràctica, que sembla dependre de la voluntat dels seus protagonistes, el que deixa poc espai a l'esperança. En altres aspectes ni tan sols l'esfera normativa sembla pensada: és el que fa referència a la regulació dels grups de pressió, que, com hem comprovat en els darrers mesos, actuen de valent, però que, sense transparència i control, esdevenen bandes de corruptes amb capacitat per corrompre a la vegada les institucions.

També sembla pendent el que fa referència a l'aforament dels polítics, tot i que aquest tema té una importància menor (de fet, en molts casos ha esdevingut un problema per a l'aforat), si es contrasta amb la necessitat de més transparència i credibilitat en la tasca de les nostres forces i cossos de seguretat, que amb unes quantes actuacions poc edificants i un ús partidista de les malifetes pot malmetre injustament la imatge global de policies i guàrdia civils, les persones que a costa de la seva seguretat, se'n cuiden de la nostra.

Però res de tot això té solució sense dos canvis que ni estan ni se'ls espera: una nova llei electoral que acabi amb la partitocràcia, la malaltia que està en l'origen de totes les irregularitats (inclòs el finançament il·legal dels partits) i, sobretot, una educació més enllà de trinxeres que aixequi la cultura política de la població i la doti del criteri necessari per controlar els seus governants. Però això ni tan sols surt en l'informe del GRECO. Potser perquè semblen pertànyer al paquet de les mesures impossibles contra la corrupció.