El dia 3 de març, “Dia Mundial de l’Audició”, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) proposa “Canviant mentalitats: empoderar-se per la cura de l’audició; una realitat per a tothom”. Un greu i invisible problema de salut pública i amb molta inequitat en les prestacions que reclama respostes polítiques i socials. La Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya lidera el primer grau d’Audiologia a l’estat espanyol per contribuir a millorar la salut auditiva i vestibular.
Les dades estimades de l’OMS indiquen que entorn del 20% de la població mundial presenta problemes de salut auditiva. 1.600 milions de persones en el món i d’aquestes uns 500 milions amb hipoacúsia amb discapacitat. El 6,5% de la població té afectat el sistema vestibular i afectacions de l’equilibri. L’any 2030 s’estima que 1.000 milions de joves tenen risc d’hipoacúsia secundari a l’exposició sorollosa intensa en l’àmbit recreatiu. L’any 2050 està previst que 2.500 milions de persones tindran problemes auditius. Les causes són l’increment continuat de contaminació acústica i l’envelliment progressiu de la població. En els països amb sistemes de salut febles les infeccions d’oïda continuen provocant hipoacúsia en nens i joves. És la tercera causa principal d’anys viscuts amb discapacitat i la primera causa a partir dels 70 anys. La hipoacúsia és la primera causa evitable de pèrdua cognitiva.
A Catalunya només 174.400 persones tenen certificat de discapacitat auditiva amb una gran part de la població sense diagnòstic ni rehabilitació correctiva. L’Enquesta Europea de Salut indica que a Catalunya entorn d’un milió de persones respon no sentir-hi bé. L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) indica que 203.616 persones tenen limitació greu a l’oïda, 81.431 homes i 122.185 dones, superior en persones amb baixos recursos econòmics i amb menys estudis. 356.300 persones porten audiòfons a Catalunya, el 48% són dones i 52% són homes, el 28% dels que els necessiten. Aproximadament unes 3000 persones disposen d’un implant coclear.
Cal invertir a Catalunya en un Pla Director de Salut Auditiva i Vestibular amb major inversió en prevenció, cribratges, detecció precoç, tractaments, rehabilitació i accessibilitat a les prestacions tecnològiques disponibles (audiòfons per les hipoacúsies lleus i moderades i implants coclears per les severes-profundes i tecnologies amplificadores del so). Hi ha fortalesa en les associacions de pacients i familiars que poden transmetre l’experiència pacient.
Si comparem Dinamarca, estat europeu modèlic en salut auditiva i en empreses, recerca i innovació en el sector auditiu, els diferents professionals especialistes: metges especialistes en Otorrinolaringologia (ORL) i Otologia, audiòlegs, audioprotesistes, enginyers experts en tecnologia auditiva i vestibular treballen amb logopedes i resta de professionals sanitaris, socials i educatius. A Dinamarca amb 5,9 milions d’habitants la detecció i recuperació auditiva al llarg de la vida està establerta i tota la tecnologia disponible de mesurament, els audiòfons i els implants coclears formen part dels serveis i la cartera pública. El sistema sanitari públic danès assumeix uns 300 implants coclears anuals i a Catalunya amb 8 milions d’habitants uns 170 implants coclears a l’any, 20 implants coclears per milió d’habitants. Alemanya, Àustria, Bèlgica superen els 60 per milió. A Catalunya són poc freqüents els implants bilaterals en adults i encara l’edat dels implants en hipoacúsia neonatal o perinatal és tardana. La llista d’espera per implants coclears és superior a un any. A Catalunya tres hospitals públics són centres implantadors: Hospital pediàtric Sant Joan de Déu, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Hospital Germans Trias i Pujol.
L’any 2010 s’implanta el protocol per a la detecció precoç, diagnòstic, tractament i seguiment de la hipoacúsia neonatal en l’àmbit de sistema públic de Catalunya.
L’objectiu del cribratge auditiu neonatal universal permet identificar nounats amb una pèrdua auditiva de 40 decibels. L’any 2015 el cribratge neonatal auditiu s’implanta a totes les maternitats privades. Ha permès detectar 1/1000 nounats amb pèrdues auditives i fer rehabilitació precoç. Cal analitzar la necessitat de fer cribratges poblacionals a persones a partir dels 55 o 60 anys i en joves amb trauma acústic per exposició al soroll.
Les conseqüències de la pèrdua d’audició no tractada són múltiples amb greu afectació de la qualitat de vida de la persona i el seu entorn. La comunicació i la parla són substantives per la cognició, per la socialització, en la feina, en la família. El malestar emocional acompanya a la pèrdua auditiva.
La Salut Pública ha d’incorporar la salut auditiva com a prioritat. El Consell genètic, l’atenció prenatal, perinatal i en la infància, la sensibilització i control de l’exposició a sorolls en l’àmbit de la vida quotidiana i en el lleure, especialment en els joves, la salut laboral i els cribratges poblacionals són accions cost-efectives.
La revisió dels processos diagnòstics, terapèutics i de rehabilitació requereix analitzar les competències dels professionals. La llista d’espera a Catalunya als serveis ORl són molt nombroses i la majoria per temes otològics, especialment mesures auditives i vestibulars. En molts estats del món, a Europa, Nord-amèrica i a Sud-amèrica, els audiòlegs, són els professionals experts en mesurament auditiu i vestibular i acompanyen als metges especialistes en ORL/Otologia en indicacions dels diferents tipus d’audiòfons i d’implants i el seu seguiment. Equips d’audiòlegs, amb audioprotesistes, són els responsables en l’atenció primària i comunitària en els estats del món amb millors programes de salut auditiva. Els audiòlegs treballen amb logopedes i educadors amb les persones amb sordesa. Els audiòlegs fan seguiment de la contaminació acústica individual i col·lectiva.
L'accessibilitat, la incorporació a cartera pública dels audiòfons, de major nombre i diversitat d’implants coclears amb serveis territorials d’ORL-Audiologia, i tecnologia d’amplificació del so són les claus per guanyar equitat i minimitzar l’infradiagnòstic.
L’any 2018 la Societat Catalana d’Otorrinolaringologia i Patologia Cervicofacial va constatar la necessitat de formar audiòlegs emmirallar-nos en estats amb molta millor atenció otològica. La Facultat de Medicina de la UVic-UCC va assumir el repte iniciant el grau d’audiologia el curs 2023-2024, primer a tot l’estat espanyol. La formació dels audiòlegs és clínica i tecnològica. Disposem d’un laboratori, Audiolab, de primer nivell amb estàndards internacionals, que disposa de la tecnologia més avançada pel mesurament de l’audició i per la síndrome vestibular. S’ha iniciat en paral·lel la recerca i innovació en l’àmbit audiològic, amb sectors empresarials i properament la formació continuada. Els audiòlegs són equiparables als òptics i optometristes en la salut visual.
Un problema de salut tan prevalent com la salut auditiva i vestibular mereix visibilitat, priorització i inversió. Els guanys individuals i col·lectius són importants. L’envelliment de la població ens obliga a la necessitat urgent de prevenir el dèficit auditiu a totes unes generacions de joves.