Les baixes laborals s’han duplicat en una dècada a Catalunya, en un període de creixement de l'ocupació. El fenomen és complex, però el que no podem fer és l’estruç ni considerar solucions simplistes. Hi ha responsabilitats individuals, col·lectives, de polítiques públiques, empresarials i econòmiques.

La baixa laboral o incapacitat temporal (IT) és una suspensió de l’activitat professional, laboral, per malaltia, comuna o professional, o accident. En el model espanyol, aquesta és prescrita per un metge de família del sistema públic assistencial, de competència autonòmica. El temps de baixa laboral és un dret del pacient com a part del procés terapèutic o de recuperació. Permet descans i dona dret a prestació econòmica i a cotització de la Seguretat Social. La baixa mèdica laboral s’ha de certificar com més aviat millor, sempre abans dels tres dies.

Espanya disposa d’un sistema de protecció dels treballadors vinculat a la Seguretat Social, finançat per cotitzacions empresarials i dels treballadors, per compte pròpia o autònoms. La Seguretat Social és estatal, sota la tutela actual del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Hi ha dos sistemes de responsabilitat pública delegats a entitats sense ànim de lucre  com a col·laboradores de la Seguretat Social: les mútues d’accidents de treball i malalties professionals (MATEPSS) i les entitats de prevenció de riscos.

És obligatori per les empreses contractar una mútua laboral i una prevenció de riscos, en excepció de les grans empreses, que poden tenir automútues. Les mútues laborals d’accidents tenen obligació de garantir l’atenció sanitària per contingències professionals, accident o malalties vinculades al treball. Les mútues laborals gestionen les prestacions econòmiques per accident de treball i malalties professionals i la incapacitat laboral per contingència comuna en molts casos. Les entitats col·laboradores de prevenció de riscos han d’acompanyar a empreses i treballadors a minimitzar els accidents i riscos laborals i potenciar accions de promoció de la salut en l’àmbit laboral i avaluació de riscos psicosocials. 

Quan un pacient obté la baixa automàticament des de l’assistència primària, telemàticament, es notifica a l’INSS, Institut Nacional de la Seguretat Social i a l'empresa i a la Mútua Laboral. 

A Catalunya, la competència de seguiment de la incapacitat laboral de la Seguretat Social està delegada al Departament de Salut. L’any 2002 es va crear l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), organisme autònom que feia la inspecció, avaluació i seguiment de les incapacitats laborals, especialment les de llarga durada, a partir dels dotze mesos. Disposava d’espais formals de trobada entre les administracions de l’Estat i la Generalitat implicades (Seguretat Social, Salut i Treball, especialment), patronals i sindicats. A partir del 2014, perd la personalitat jurídica pròpia i esdevé una Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques (SGAM) del Departament de Salut. Aquesta també té atribuïdes les funcions de seguiment, avaluació i recerca de totes les variables de les IT, la formació dels metges de família i medicina del treball. 

El sistema públic assistencial (competència Generalitat) i el sistema de responsabilitat pública de prevenció de riscos laborals i de mútues laborals (competència Estat, vinculat a la Seguretat Social) viuen excessivament allunyats i no comparteixen les dades a “la Meva Salut”. El ciutadà no pot veure a la seva història clínica electrònica la seva salut i malaltia o riscos laborals.

L’estudi de PIMEC Evolució de les baixes per incapacitat temporal a Catalunya 2013-2025 indica que en aquest període s’han duplicat les hores per baixa laboral, passant de 3,8 hores mensuals a 8 hores en 2025, de 2,5% a 5,3% hores mensuals no treballades per baixes laborals. Les IT són superiors en empreses més grans. L’administració pública té més baixes que la mitjana, un 6,1%. Hi ha correlació entre el cicle econòmic favorable i l’increment de baixes laborals. A menys atur, més baixes. La pandèmia de la COVID-19 va fer augmentar les baixes laborals, i a partir d’aquell moment s’han incrementat, especialment les vinculades a malestar emocional. 

Les baixes de curta durada, menys de 15 dies, són les més han augmentat en aquest període i s’observa un increment de baixes per lesions esportives. Les baixes laborals entre la població treballadora jove s’ha triplicat. Les baixes laborals representen entorn del 5,6% del PIB, amb despesa directa de la SS i indirecta empresarial. Catalunya és una de les CCAA espanyoles amb més percentatge d’hores no treballades per IT malgrat tenir un percentatge de població proporcionalment més jove. Les causes de baixa laboral que més dies generen són patologies osteomusculars, malestar/malaltia mental, traumatismes i causes externes, neoplàsies, malalties digestives, circulatòries i respiratòries.

Les que han sofert major creixement són el malestar emocional/trastorn mental, que han passat de representar el 7% del total de dies d’IT al 23,6% en aquest període. Les dones tenen major incidència de baixes laborals vinculades a més dificultats de conciliació i més patologies cròniques, especialment de l’aparell locomotor, artrosi i osteoporosi. La incidència mensual mitjana dels autònoms a Catalunya és d'11,6 casos IT/1.000 treballadors protegits i els de règim genera, treball per compte altre de 52.3.

Cal mirar de front aquest increment de baixes laborals a Catalunya, dels més alts d’Espanya i Europa. 

Algunes consideracions respecte a les accions.

• La necessitat de millorar  l’accessibilitat al diagnòstic i al tractament en el sistema sanitari públic. Sí, davant una lumbàlgia, com a exemple, tardem a fer el diagnòstic causal i retardem el tractament fisioterapèutic, rehabilitador el procés s’allarga o si no  diagnostiquen precoçment la sarcopènia o osteopènia, amb cribratges, en dones adultes no farem prevenció de lesions osteoarticular importants. El monitoratge de l’atenció de les IT és necessari i els incentius de millora van orientats a disminuir els dies de baixa agilitzant els processos.
• Cooperació entre els sistemes públics, l'assistencial universal, les mútues laborals i les de prevenció de riscos. Tots són responsabilitat pública, de Catalunya o l’Estat. 
• Prioritzar les accions de riscos psicosocials en les empreses per promoure hàbits saludables i millorar el benestar emocional. 
• Les empreses públiques i privades han de revisar les seves polítiques de seguretat, flexibilitat i productivitat dialogades i concretades amb els treballadors. Hi ha un debat sociològic de fons en relació al vincle i el propòsit del treball en la societat actual, la compatibilitat amb el temps de cura familiar i de lleure.
• La salut laboral és part substantiva del Pla Interdepartamental de Salut Pública. Salut ha  d’agilitzar la funció inspectora i el reforç  dels professionals de l’àrea de seguiment de les IT. L’evolució de totes les variables de  les IT són una  font de coneixement robust al servei de la identificació de les bones pràctiques i els factors protectors en les diferents branques d’activitat laboral. 

L’increment de les baixes laborals radiografia la societat actual i ens implica a tots en l’anàlisi i la recerca d’un món social i laboral productiu i humanitzat.