La rotunda victòria de Péter Magyar a les eleccions a Hongria i la fi de l’era de Viktor Orbán ha estat un terratrèmol en la política europea. Tot el bloc de l’extrema dreta delata el cop patit, que deixa en evidència l’ascendent de Donald Trump en el front exterior just quan els Estats Units afronten una guerra de mala gestió al Golf Pèrsic.
Els grans líders de la UE, del socialista António Costa a la democristiana Ursula von der Leyen, s’han apressat a mostrar satisfacció pels resultats. La UE arrossega anys d’estrès i no tots els dies es pot assaborir una victòria com la de Budapest. L’elecció també emet senyals per als partits de dretes i extrema dreta d'Espanya i Catalunya.
Feijóo es vol fer seva la victòria de Magyar
Al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, li va faltar temps per saludar Magyar i fer pública la seva satisfacció. Després d’anunciar que havia felicitat per qui serà el nou primer ministre hongarès, va subratllar la vinculació del partit guanyador, Tisza, al Partit Popular Europeu (PPE) i va donar per feta que la següent gran victòria del PPE seria a Espanya.
Es una gran noticia que en Europa haya más Partido Popular. En tiempos de incertidumbre, Hungría ha votado masivamente por un partido europeísta para que refuerce la estabilidad en el continente.
— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) April 12, 2026
Quienes creemos en la democracia liberal, el Estado de Derecho y la necesidad de… pic.twitter.com/p5rzamoNYT
Amb Feijóo al capdavant, la política exterior del PP sembla reduir-se a intentar aprofitar els esdeveniments exteriors per etzibar de valent contra Pedro Sánchez, de viatge oficial a la Xina i a punt per la gran cimera de l'esquerra global d'aquesta setmana a Barcelona. La tàctica, però, sovint apareix forçada. Com quan aquest diumenge, la portaveu al Congrés, Ester Muñoz, ha assegurat que l'únic govern "il·liberal" que resta a Europa és el de Sánchez.
En realitat, però, l’estratègia i línia política de Magyar i del PP no poden estan més oposades, malgrat ser certa la filiació de totes dues formacions a la marca conservadora de la UE. Mentre Magyar, tot i procedir del Fidesz d’Orbán, ha aglutinat tota l’oposició democràtica per guanyar les eleccions a la dreta extrema populista, en el cas de l’estat espanyol és diferent. El discurs del PP espanyol se situa clarament en l’ala més dretana d’un PPE que integra conservadors clàssics, liberals de dreta i democristians, i un dels seus senyals d’identitat és un europeisme desacomplexat, hereu de la democràcia cristiana històrica.
La sintonia entre el PP espanyol i Orbán
Durant molts anys, el PP i Fidesz van ser companys ideològics. No només perquè el partit hongarès pertanyia al PPE, sinó perquè tots dos se situaven en una trinxera similar: l’ala més dura dels conservadors. De fet, el PP sempre va estar agraït a Orbán per fer costat a l’estat espanyol durant el procés i no afegir-se a les crítiques a la repressió contra l’1-O.
Durant el 2021 hi va haver un debat intens en el si del PPE sobre què fer amb els d’Orbán, després que aquest hagués iniciat el seu camí més autoritari, amb el control del poder judicial i l’aprovació de lleis contra el col·lectiu LGTBI. Mentre el polonès Donald Tusk no amagava la seva irritació pel soci hongarès i els nòrdics reclamaven fer-lo fora, el PP espanyol -aleshores liderat per Pablo Casado- es mostrava contrari a la seva expulsió. Durant un temps es va optar per una suspensió fins que el març del 2021 Orbán va abandonar el PPE poc abans que l’expulsessin.
Però la sintonia entre tots dos partits o, si més no, entre els hongaresos i l’ala dura del PP es va mantenir fins i tot després de la sortida del Fidesz del PPE. El juny del 2021, l’expresident espanyol José María Aznar va viatjar a Budapest per entrevistar-se amb Orbán, que el va rebre amb els braços oberts davant de la seva residència.
Un cordó sanitari que ha funcionat a Budapest
És cert que l’esquerra no serà present en el nou Parlament hongarès. Això s’explica perquè aquest cop les formacions progressistes han optat per donar suport a Magyar. Tothom era conscient que només concentrant el vot en una única formació opositora era factible l’alternativa. El sistema electoral establert per Orbán -amb una majoria de districtes que elegien un únic diputat- significava que el líder ultra podia obtenir dos terços dels escons sense ni tan sols arribar al 50% dels vots.
Aquest cop, però, ha funcionar el cordó sanitari de les forces democràtiques, concentrat en qui apareixia com el líder factible. El cas de Magyar també mostra una manera d’actuar molt diferent per part d’una formació conservadora com Tisza. Si a l’esquerra molts van creure que només un perfil conservador s’imposaria a Orbán, Magyar ha sabut encarnar un centre dreta europeista que ha anat amb ambigüitats contra el caràcter autoritari del règim del Fidesz. Tot una lliçó sobre com actuar des de la dreta democràtica enfront l’onada ultra.
Vox no és Meloni
Ja fa temps que la primera ministra italiana posa distància entre ella i Donald Trump i alguns altres exponents de l’extrema dreta. Giorgia Meloni no vol perdre el contacte amb els corrents moderats i ja s’ha oposat a la guerra contra l’Iran. En el cas d’Hongria, va donar suport a Orbán, però s’ha afanyat a felicitar Magyar. Meloni gestiona la complexitat de la fase trumpiana de la dreta populista. El partit de Santiago Abascal, en canvi, ha tingut molt mal perdre amb el resultat hongarès. El líder de Vox ha assegurat que la derrota d’Orbán posa en perill Hongria, que era l’únic país protegit de la “invasió islamista”.
Hungría era la única nación de Europa a salvo de la invasión islamista.
— Santiago Abascal 🇪🇸 (@Santi_ABASCAL) April 12, 2026
La derrota de Víctor Orban la pone en peligro. Orban deja una Hungría mucho mejor de la que recibió. Y deja una honda huella en todas las fuerzas patriotas de Europa.
Hay que seguir peleando por la…
Els resultats hongaresos assenyalen com n’és de difícil per l’extrema dreta espanyola de trobar el to en un context de màxima polarització. Vox ja va mostrar manca de reflexos davant de l’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran. Mentre la mateixa Marine Le Pen sortia a condemnar el bombardeig massiu contra el país persa, Abascal callava. L’aposta sense matisos dels ultres espanyols a Trump i a Orbán els ha convertit en els grans derrotats de les eleccions hongareses a l’estat espanyol.
Orriols, al bloc dels perdedors
El bloc dels perdedors per força inclou també Aliança Catalana. L’ideòleg del partit de Sílvia Orriols, Jordi Aragonès, incloïa l’Hongria d’Orbán entre els països que el partit considerava referents, sobretot per la seva política immigratòria. Aquest dilluns, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, després de celebrar els resultats hongaresos, enviava un missatge a Vox i Aliança Catalana: "Perd Orban, però també perden els partits que aplaudeixen Trump i Putin". I es referia a com l’aval a les decisions preses pel president dels Estats Units i que aplaudeixen l'extrema dreta catalana i espanyola acaben perjudicant sempre la ciutadania.
El compte d'Aliança Catalana sobre assumptes exteriors, que tot sovint aplaudeix els moviments de Trump o Netanyahu, o les victòries electorals dels ultres a Polònia o l'Argentina, mantenia el silenci aquest dilluns després de la derrota d'Orban.
