El viatge del Papa a l’estat espanyol i a Catalunya el juny proper tindrà unes fortes implicacions polítiques. Ja les està tenint, de fet. L’acord entre el govern espanyol i la Conferència Episcopal (CEE) per indemnitzar les víctimes en el delicat tema dels abusos no ha estat aliè a la voluntat del Vaticà de tancar aquesta ferida que erosionava la imatge del catolicisme. A dos mesos de la visita de Lleó XIV, aquest és el panorama que ofereix l’actual moment de l’Església espanyola.
La immigració, tema central de la visita
Serà una visita llarga. Lleó XIV serà a l’estat espanyol del 6 al 12 de juny. La seva estada a Madrid inclourà un discurs davant el Congrés dels Diputats, segurament l’acte amb més contingut polític. La preparació del viatge pontifici, cuinada amb cura i discreció, s’ha fet enmig d’especulacions sobre l’esgotament de la legislatura i rumors d’eleccions avançades per Pedro Sánchez. En tot cas, més que uns dies d’armistici polític, els de la visita del Papa seran dies d’interpretacions sobre les paraules que pronunciï el cap del catolicisme.
El Papa serà a Catalunya del 9 a l’11 de juny, en què volarà a les Canàries. On posarà el Papa l’èmfasi del seu discurs aquests dies? A l’arxipèlag canari, es dona per fet que el tema central del missatge pontifici serà la realitat dels migrants i la necessitat de polítiques d’acollida. Una problemàtica que allunya l’Església del discurs de l’extrema dreta, en un terreny en què Vox ha arrossegat el PP d’Alberto Núñez Feijóo cap a posicions d’intransigència.
L’equilibrisme d’Argüello
El pontificat de Lleó XIV ha obligat l’episcopat espanyol a moure’s. Francesc havia impulsat els perfils de prelats oberts, amb el madrileny José Cobo al davant, però la Conferència Episcopal continua amb majoria conservadora. Si els sectors més progressistes del catolicisme albiraven un Francesc II, els més tradicionalistes confiaven en un retrocés. No ha estat així. Lleó XIV, vist com a massa ambigu pels més renovadors, ha mantingut la línia d’obertura, forçant la posició del cap dels bisbes espanyols, Luis Argüello. Aquest, de joventut esquerranosa i present conservador, fluctua entre faccions. Un dia presenta un llibre a la fundació de Vox o reclama eleccions anticipades ,i l’endemà aplaudeix la naturalització de migrants irregulars. Però astut i atent als vents que bufen, ja s’ha avingut a l’acord en el tema dels abusos.
Un Papa contra la “prepotència” trumpiana
Lleó XIV ha estat explícit aquesta Setmana Santa contra la deriva dels Estats Units de Donald Trump. Sense entrar en un cos a cos directe amb el mandatari, les referències a les seves polítiques agressives han estat constants. El Papa ha afirmat en la seva primera Pasqua que Déu “no escolta els qui fan la guerra” i que “el bé no prové de la prepotència”. Les seves apel·lacions contra la guerra al Golf Pèrsic han estat constants i la prohibició de la missa de Rams al Sant Sepulcre ja va deixar clar que hi ha poca empatia entre Roma i Benjamin Netanyahu. Aquest context també emmarcarà la visita papal, que pot donar, si més no, més oxigen al no a la guerra de Pedro Sánchez.
Esperant Barcelona
L’estada a Catalunya de Lleó XIV (centenari de Gaudí i inauguració de la Torre de Jesús a la Sagrada Família) serà observada amb lupa per tots els observadors. Serà un termòmetre de l’actitud del Papa envers la realitat catalana. Prioritzarà l’ús del català, com va fer Benet XVI en la seva visita del 2011 o delatarà la incomprensió que a vegades ha mostrat Roma pel fet nacional català, com va succeir amb Joan Pau II? Què dirà a Montserrat, que serà un dels llocs que visitarà? El que digui deixarà en evidència, per bé o per mal, la feina del Govern Illa en aquests mesos, audiència amb el Papa inclosa.
La successió d’Omella, un senyal
Certament, la successió del cardenal Juan José Omella dirà moltes coses de quin tipus de bisbes vol Lleó XIV. De moment, no hi ha filtracions al Palau Episcopal i ningú sembla tenir gaires pistes de per on aniran els trets. Aquest 21 d’abril, l’arquebisbe de Barcelona farà 80 anys, cinc més de l’edat en què va posar el càrrec a disposició del Papa. Ja ha superat totes les pròrrogues. El canvi és imminent, ell ja té fetes les maletes i, si no s’anuncia abans, serà poc després de la visita pontifícia. Ningú a l’arxidiòcesi vol donar noms per no cremar-los i alguns dels que circulen semblen inversemblants.
La visita del Papa, en tot cas, donarà més pistes sobre qui és realment aquest encara enigmàtic Robert Francis Prevost, un frare agustí vingut de Chicago que no vol que ningú li dicti l’agenda, que rebutja etiquetes ideològiques fàcils i que intentarà deixar clar que té una certa idea del papat. Sap que li ha tocat plantar cara a Trump i oferir una alternativa al pseudocapitalisme degradat que el president del seu país encarna. Però que, com el cantant de Hoboken, ho farà a la seva manera.
