La societat global de la informació ha revolucionat la història i els comportaments individuals i col·lectius. Hi ha una confusió entre informació i coneixement. S’ha horitzontalitzat la transmissió de missatges amb l'Internet al mòbil i les persones tenen dificultats per trobar la veritat. L’autoritat de la ciència i els codis morals col·lectius han perdut pes en la nostra societat. La crisi d’autoritats ens porta a un autoritarisme intencionat que penetra per les xarxes i no saben com respondre. Les conseqüències són imprevisibles i contaminen a escala mundial la política. El diàleg entre filosofia i ciència ha de permetre interpretar l'era actual i trobar el nord.
Per compartir reflexions entorn la veritat voldria compartir una ressenya del darrer llibre del Javier Peña, La Verdad de la seva sèrie Elementos. Javier Peña és doctor en Ciències Químiques. Director general, professor universitari i investigador de nous materials funcionals i precursor de la relació entre ciència i disseny a Elisava, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Divulgador científic i escriptor de literatura científica i assaig entorn l’energia, la freqüència i la vibració com expressió de l'univers i la seva matèria. La taula periòdica és l’excusa per explicar la gènesi de l’univers i la vida, la diversitat emocional i ecològica, la veritat, l’organització política i social.
La veritat està en crisi o ja el concepte “veritat”. Javier Peña recupera les principals teories de la veritat al llarg de la història.
- Sòcrates. Només hi ha un bé, el coneixement, i un mal, la ignorància. Per ell qui coneixia la veritat actuava moralment.
- Plató. La veritat era el bé i la bellesa. La veritat estava directament relacionada amb el món de les idees, que transcendeix a la matèria física i ens aporta bellesa i benestar.
- Aristòtil. La recerca de la veritat era un exercici essencialment racional, emergint la ciència.
- Sant Tomàs d’Aquino. Relació de correspondència entre el subjecte i l’objecte.
- Descartes. La veritat és l’evidència primària i fonamental: penso, doncs existeixo.
- Kant. No existeix la veritat absoluta i d’ací tot és relatiu-subjectiu també.
- Nietzsche. La veritat no existeix, però la supervivència i evolució de la comunitat o societat requereix certes veritats col.lectives.
- Wittgenstein. La veritat Només existeix en el món de les matemàtiques, en el món de la teoria.
- Foucault. La veritat com a constructe social, útil per l’evolució de la societat, però també pel poder que vigila, controla i castiga.
- Ortega i Gasset. La veritat era considerada com el viure racional, la coincidència de l’home amb ell mateix.
El Diccionari Merriam-Webster defineix la veritat com la coincidència entre l’afirmació i els fets. Relació entre el pensament, la intel·ligència i la realitat material. La teoria de la correspondència entén que la veritat o falsedat d’una proposició està determinada únicament per la forma que es relaciona amb el món. La teoria pragmàtica assegura que la veritat és si resulta útil o funciona a la pràctica.
La història ha confrontat la racionalitat i l'emocionalitat, l’objectivitat i la subjectivitat, la ciència i l’espiritualitat. La ciència, el coneixement, requereix evidència contrastada en caràcter universal. Estem en una societat d’extrems, de blanc o negre i alguns perceben la ciència com imposició quasi religiosa i la neguen com a referent.
L’evolució de l’univers i de la vida ens indica el camí dels equilibris. El Dr. Peña, en el llibre La Veritat. Elements ens recorda que fa milions d’anys matèria, temps, espai i energia es van unir i es va crear la Física. Matèria i energia es van relacionar i van aparèixer els àtoms i després les molècules i les seves accions i reproduccions va néixer la Química. La convivència ordenada dels àtoms i molècules s’expressa en la taula periòdica dels elements químics, com a metàfora del planeta des de la diversitat i equilibri ecològic.
La societat actual necessita redefinir la veritat com a constructe social que no negui la subjectivitat, els matisos des de la moral, l’ètica col·lectiva, en cas contrari els interessos econòmics i de poder imposaran la seva veritat.
La negació, la relativització de la ciència i les falses veritats, fake news, són el signe dels temps dels grans poders del món. El trumpisme amb Elon Musk és la gran evidència de la seva veritat interessada que és assumida per milions de persones a nivell dels Estats Units d’Amèrica i a escala mundial a través de missatges simples que van al cor de la gent sense mesurar les conseqüències. Molts joves creuen trobar esperança en aquestes veritats per no tenir altra “veritat moral”.
Cal una mirada filosòfica de la vida, de la ciència. Cal conjugar binomis: jo i nosaltres, local i global, llibertat i justícia, matèria i espiritualitat, física i química. L’humanisme, partitura de la ciència, l’art, la cultura i la tecnologia.