La segona preferència de vot per a les persones que volen votar Aliança per Catalunya al Parlament de Catalunya és Junts. És a dir, si poguessin votar a un segon partit, les persones que votarien, en primer lloc, Aliança per Catalunya optarien per votar Junts en un 46% dels casos. Gairebé la meitat de votants d’Aliança votaria Junts com a segona opció. Un 11% de votants d’Aliança optarien per ERC com a segona opció; un altre 11% optaria per no votar a cap partit com a segona opció; empaten a 8% les persones que votant Aliança optarien per VOX i pel PP i empaten a 4% les opcions de PSC i CUP... Aquestes dades són del Baròmetre d’Opinió Política (1a onada 2025) del Centre d’Estudis d’Opinió que acabem de conèixer. 

Quan pregunten a les persones que volen votar a Junts, la seva segona opció seria ERC en un 48% dels casos. La segona resposta amb més suports és que no votarien a cap partit com a segon i la tercera ja és Aliança amb un 15% de suports. La quarta opció és el PSC amb un 10%... Quan es pregunta a les persones que volen votar a ERC, la segona opció de vot és Junts en un 28%, el PSC en un 23% i la CUP en un 22%... No apareix l’opció d’Aliança. 

Aquestes dades han de fer pensar molt a la direcció de Junts. Les seves fronteres de vot més clares són amb Aliança i ERC. La primera és Aliança amb força diferència, un 46% de suports mentre que a ERC en tenen un 28%. Gairebé 20 punts de diferència. Aquestes dades també poden ajudar a entendre les decisions que Junts ha anat prenent durant els darrers temps. La negociació amb el govern espanyol per un acord de delegació de competències en polítiques migratòries ja era clarament una opció encaminada a voler competir amb el discurs contrari a les persones migrants que defineix Aliança. La negativa de Junts a fer possible un govern municipal a Ripoll sense la presència d’Aliança també es pot interpretar des d’aquestes evidències. 

Semblaria que Junts ha optat, per ara, per intentar no confrontar amb Aliança (com si fan amb la resta de partits), tot el contrari. Sembla que volen demostrar a qui vota aquesta nova opció que Junts sempre serà millor eina. Junts no ha volgut acceptar la pràctica del “cordó sanitari”. No ho ha fet a Ripoll i tampoc ho ha practicat com estava acordat al Parlament. Junts no vol generar missatges i polítiques que es puguin interpretar com quelcom negatiu per a les persones que han decidit donar suport a un nou projecte, un nou projecte que entenen que no està tan allunyat del que pot representar Junts. 

Aquest moviment de Junts cap a les posicions d’Aliança no és contranatural, Junts i Convergència i Unió en diferents moments ja ha fet bandera de la duresa contra les persones migrants. Ara es tracta d’anar una mica més enllà, com ha fet Aliança anant una mica més enllà del que ja havia anat Junts. Però Junts, com a partit que busca atraure vots de molts orígens, presentant-se com un referent per un ampli sector de població que es pot identificar amb posicions que van des de l’esquerra fins a la dreta, pot tenir un problema de grans dimensions. Junts pot perdre el vot que li està marxant cap a Aliança i el vot que no accepti aquesta aproximació i que li pot acabar marxant cap a ERC o el PSC... En les mateixes dades del CEO, podem veure com les persones votants de Junts estan a favor (molt o més aviat) del cordó sanitari en un 60%. Aquestes dades també ens mostren que les persones votants de Junts consideren que el seu partir és de centreesquerra i nacionalista català, mentre que el conjunt de la societat l’identifica com a nacionalista català però de centredreta o dreta.

Però més enllà de la lògica de l’interès partidista, convindrà reflexionar sobre els efectes que pot tenir la voluntat de Junts de defensar idees i propostes que identifiquem amb l’extrema dreta i el supremacisme. Les declaracions i les polítiques contràries als drets humans de les persones migrants són posicions d’extrema dreta i supremacistes, les faci qui les faci. No importa que les faci un partit que es diu d’esquerres... Quan les assumeixen diferents partits es converteixen en estructurals d’una societat.  

Junts té el gran repte de decidir si per aconseguir els vots de qui ara dona suport a Aliança legitimarà o defensarà posicions d’extrema dreta i supremacistes contràries als drets humans i la democràcia. L’emergència d’aquestes posicions contràries als drets humans i a la democràcia són un greu problema per a les nostres societats; tots els partits han d’assumir les responsabilitats que poden tenir en aquest creixement i han de tenir clar què han de fer per evitar que continuïn creixent i destruint drets i democràcia. En una època de múltiples crisis i de necessitats bàsiques insatisfetes, necessitem que creixin la democràcia i els drets. Hem de tenir clar que això no passarà discriminant, atacant o criminalitzant diferents col·lectius de la nostra societat, aquests comportaments destrueixen drets i democràcia.