Opinió

Hard Rock i l’ordre dels factors

«En matemàtiques, l’ordre dels factors no altera el producte. En política, sí»

Eduard Voltas
16 de novembre de 2024, 19:00
Actualitzat: 19:38h

La història és coneguda. Quan el president Aragonès va portar el seu darrer projecte de pressupost al Parlament, tant el PSC com els Comuns van posar com a línia vermella innegociable el Hard Rock Cafè, els uns a favor i els altres en contra. ERC no va poder o no va saber gestionar les exigències creuades i el pressupost va decaure. Aragonès, espantat per les projeccions que li feien els tècnics sobre la intensificació de la sequera, i també per la perspectiva d’un Puigdemont amnistiat fent campanya des de Catalunya, va decidir jugar-se-la amb un avançament electoral que va acabar resultant catastròfic per als republicans. I així és com Salvador Illa es va trobar a la presidència de la Generalitat, com diria Helenio Herrera, sense baixar de l’autocar. 

Han passat 8 mesos des que Aragonès va dissoldre el Parlament, i des d’aleshores ha plogut a bots i barrals i Puigdemont continua a l’exili i en té per estona. La sequera i el líder de Junts no eren, doncs, amenaces reals, només reflexes de la feblesa psicològica i la precària cultura del poder d’ERC. Els republicans van llançar a les escombraries l’any de legislatura que els quedava (amb una simple pròrroga del pressupost encara hi serien, patint com qualsevol govern en minoria, però hi serien), i ara es troben immersos en la pitjor crisi interna de la seva història, amb la militància obligada a triar entre un líder amortitzat i un candidat desconegut per a la presidència del partit. 

L’aritmètica, però, els va fer un regalet tant a Madrid com a Barcelona: per greu que sigui la seva situació interna i profund el descrèdit social acumulat pel cas dels cartells de l’alzheimer de Maragall, ni Pedro Sánchez ni Salvador Illa poden governar sense els seus vots. I és aquesta aritmètica la que ha fet retornar el Hard Rock Cafè al Parlament en forma de bumerang polític. Aquesta setmana, ERC s’ha cobrat una factura pendent amb el PSC, registrant una proposició de llei per modificar a l’alça l’impost del joc, del 10% actual al 55%, cosa que significa en la pràctica la mort del projecte de macrocasino. La mesura estava en el pacte d’investidura d’Illa, per la qual cosa el PSC hi haurà de donar suport. Hard Rock Cafè, game over.

Així de contraintuïtiva és de vegades la política. Amb un president d’ERC contrari al projecte i un soci parlamentari favorable, el macrocasino va tirar endavant. I amb un president del PSC favorable i un soci parlamentari contrari, el projecte morirà. En matemàtiques, l’ordre dels factors no altera el producte. En política, sí.

Nascut a Barcelona (1970), soc periodista i editor. He estat redactor i cap de redacció a la revista El Temps (1991-1997), i he dirigit les revistes Descobrir Catalunya (1997-2000) i Sàpiens (2002-2003). Cofundador del Grup Cultura 03, del qual vaig ser director de continguts. He estat vicepresident segon d'Omnium Cultural i secretari de Cultura de la Generalitat (2006-2010). Vaig exercir la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna durant vint anys (1997-2017). Actualment, soc directiu a l'empresa privada i col·laboro en diversos mitjans de comunicació. Em podeu seguir al canal de Telegram.

El més llegit