"Es increíble cómo resulta el sistema, ¡tururú!... Os felicito y os doy mi enhorabuena, ¡agh!", cantaven La Polla Records als vuitanta. Bé, més aviat ho cridaven, però tant se val, el lema era encertat i encara ho és. Un dels mèrits del capitalisme és que tot ho succiona i ho converteix en producte. No és gens difícil crear-nos la necessitat d'adquirir-lo. Ja ens té a un nivell d'estupidització constant i prou elevat perquè no costi gens que anem en massa a comprar el que calgui.
Una dels últims malabarismes ha estat convertir el superheroi, Mr Incredible (tant com el sistema), en un pare de família que canvia els bolquers al seu nadó, ajuda a fer els exercicis de mates al gran i ha de ser a casa amb els nens mentre espera que torni la seva súper poderosa esposa en una moto impressionant, després d'una jornada de treball per salvar el món.
Aix o ¡agh!, com no hi ha cap moral de rerefons, el sistema escolta, processa i ven la porqueria que toqui a cada moment. Si en el passat eren prínceps rossos i d'ulls blaus que salvaven princeses ídem, ara toca que l'Elsa de Frozen sigui lesbiana, de fet ja hi ha qui ho reclama a #GiveElsaAGirlfriend i la directora de la seqüela ha respost donant certes esperances: "We'll see, where we go". S'ho deuen estar estudiant, perquè l'últim cop que Disney es va atrevir a entaforar un moment gai a La bella i la bèstia va rebre crítiques de valent per part de l'Amèrica conservadora. A can Disney fan números. "Hi ha més clients potencials en una banda o en l'altra?", es pregunten. Per ara guanyen els ianquis conservadors perquè tenen més prole que els homosexuals reivindicatius, tot i que les inseminacions i adopcions poden donar sorpreses. Robin i Batman finalment junts?
De vegades es diu que el capitalisme adoctrina, però no és així. Ni tan sols té un rerefons de valors per caure en l'adoctrinament. Només es tracta de fer calers, com més millor. Si ara toca ser feministes, ho seran. Però, no cola o... així ho espero. Moltes dones hem entès que és molt més plaent ser a casa amb els nens que anar per aquests mons jugant-te el físic perquè hi ha dolents amb un excés de testosterona no medicada. Ser una superheroïna és molt cansat. Ja hem passat a la següent pantalla: la que reivindica la feminitat, la manera de fer sàvia de les dones, no pas la que canvia els rols. A veure com ens vendran el canvi, aquesta vegada? No els serà tan fàcil: aquesta nova pantalla està lligada amb la prudència, amb tenir cura dels més febles, amb la bona administració del capital familiar. Trobaran altre cop la manera que tot canviï sense que canviï res? Segur que sí, perquè si no... ¡tururú!.
Una dels últims malabarismes ha estat convertir el superheroi, Mr Incredible (tant com el sistema), en un pare de família que canvia els bolquers al seu nadó, ajuda a fer els exercicis de mates al gran i ha de ser a casa amb els nens mentre espera que torni la seva súper poderosa esposa en una moto impressionant, després d'una jornada de treball per salvar el món.
Aix o ¡agh!, com no hi ha cap moral de rerefons, el sistema escolta, processa i ven la porqueria que toqui a cada moment. Si en el passat eren prínceps rossos i d'ulls blaus que salvaven princeses ídem, ara toca que l'Elsa de Frozen sigui lesbiana, de fet ja hi ha qui ho reclama a #GiveElsaAGirlfriend i la directora de la seqüela ha respost donant certes esperances: "We'll see, where we go". S'ho deuen estar estudiant, perquè l'últim cop que Disney es va atrevir a entaforar un moment gai a La bella i la bèstia va rebre crítiques de valent per part de l'Amèrica conservadora. A can Disney fan números. "Hi ha més clients potencials en una banda o en l'altra?", es pregunten. Per ara guanyen els ianquis conservadors perquè tenen més prole que els homosexuals reivindicatius, tot i que les inseminacions i adopcions poden donar sorpreses. Robin i Batman finalment junts?
De vegades es diu que el capitalisme adoctrina, però no és així. Ni tan sols té un rerefons de valors per caure en l'adoctrinament. Només es tracta de fer calers, com més millor. Si ara toca ser feministes, ho seran. Però, no cola o... així ho espero. Moltes dones hem entès que és molt més plaent ser a casa amb els nens que anar per aquests mons jugant-te el físic perquè hi ha dolents amb un excés de testosterona no medicada. Ser una superheroïna és molt cansat. Ja hem passat a la següent pantalla: la que reivindica la feminitat, la manera de fer sàvia de les dones, no pas la que canvia els rols. A veure com ens vendran el canvi, aquesta vegada? No els serà tan fàcil: aquesta nova pantalla està lligada amb la prudència, amb tenir cura dels més febles, amb la bona administració del capital familiar. Trobaran altre cop la manera que tot canviï sense que canviï res? Segur que sí, perquè si no... ¡tururú!.