Amb un Estat hostil i els partits sobiranistes majoritaris a les urnes, (CiU, ERC, CUP), què ens cal per iniciar el camí de veritat, cap a la independència? La voluntat de prioritzar el país. La hostilitat de l’Estat és tan manifesta com minimitzada per la majoria de polítics catalans. El què ha passat amb l’ operació contra el jihadisme a Catalunya liderada per la policia catalana i boicotejada per la policia espanyola ha fet trontollar la seguretat dels catalans però el sistema judicial considera que no cal investigar-ho. Espanya contra Catalunya. En un país normal, hi haurien dimissions i caldria explicar-ho.

Si a una banda, doncs, hi ha un estat hòstil i a l’ altra majories sobiranistes, sembla que indefectiblement hauríem d’ anar per feina, fer la declaració d’ independència i iniciar el procés constituent de l’ estat català. Amb els 74 diputats independentistes que ens pronostiquen estem legitimats per fer-ho.

Què ha passat?. Ha guanyat l’estratègia i la desconfiança. CiU encara te en Duran i Espadaler, aquest últim acatant ordres de l’Estat i fent que la policía catalana retiri les banderes que els ajuntaments sobirans decideixen penjar als balcons. Ara, després de les eleccions municipals, amb els nous ajuntaments, tindrem l'oportunitat de veure la capacitat de pactes entre les forces independentistas, CiU, ERC i CUP. I veurem quin perfil nacional ostenta l'alcaldessa de Barcelona, que a la nit electoral ha parlat del dret a decidir dels catalans respecte quin tipus de relació hem de mantenir amb Espanya.

I no oblidem que la sobirania i la dignitat les guanyarem a les eleccions autonòmiques, que farem plebiscitàries. I és per això que ens cal repensar el camí, refent pons i no deixant que cap ciutadà dubti a qui votar si vol un estat català al mapa d’'Europa.