Aquests dies s’ha fet viral un vídeo d’Ada Colau de l’any 2015 en què es posiciona sobre el procés d’autodeterminació de Catalunya dient: “(...) heu de saber que el canvi, aquí, ja s’està produint des de fa temps i no podem esperar. No podem esperar ni el canvi de la Constitució ni a les decisions que prenguin determinats tribunals partidistes.”
Dos anys més tard, el president Puigdemont, amb la llei del referèndum aprovada i a la mà, s’ha dirigit als 947 alcaldes de Catalunya i els ha demanat que es comprometin amb l’u d’octubre tot facilitant els locals que habitualment fan de col·legis quan tenen lloc uns comicis.
En poques hores, i malgrat les amenaces del govern espanyol, prop de dos terços dels municipis catalans ja han oficialitzat el seu compromís amb el referèndum. En aquest desbordament democràtic no hi trobem, encara, l’Ajuntament de Barcelona, que s’ha compromès a contestar en 48 hores mentre ha ordenat al secretari municipal que comprovi la disponibilitat del dispositiu electoral habitual a la capital.
En aquests temps polítics complexes i apassionants que tenim el privilegi de viure, observarem paradoxes, contradiccions i coherències magnífiques. Són un brou magnífic per assenyalar, alabar o injuriar persones i organitzacions. Però per una vegada, si cal només aquesta vegada, potser toca no centrar-nos en què fa aquell partit, aquella associació o aquell altre personatge polític.
Potser el que toca ara és ser fidels com mai al moviment cívic, pacífic i democràtic que ha fet possible la convocatòria del referèndum. I ser-ho, ara, vol dir tenir l’absolut convenciment que tots i cadascun de nosaltres ho estem fent tot perquè el dia u d’octubre el referèndum sigui un èxit de participació.
Això vol dir, clar, que proposarem i animarem les persones del nostre entorn a què exerceixin el seu dret a vot. Farem el mateix al si de les organitzacions, associacions i col·lectius on tenim presència. Podem, també, comprometre’ns a restar bona part de les hores de l’u d’octubre davant o prop del nostre col·legi electoral per fer evident el suport popular a la convocatòria.
Si sou votants del "sí", podeu adreçar-vos als qui preveieu votants del "no" i explicar-los que els partits independentistes són, ves quina cosa, els únics que garanteixen el seu dret a defensar democràticament l’unionisme. I un cop explicat, sí, els animeu a votar "no".
I si sou dels que teniu pressa i se us fa llarg al temps fins el primer diumenge d’octubre, ja des d’avui podeu fer-vos voluntaris del referèndum en aquest enllaç.
Arribarà el dia 2 d’octubre i el filibusterisme parlamentari serà una anècdota passada, com ho seran els càlculs polítics de vol gallinaci que pretenguin fer uns o altres líders, unes o altres formacions.
Allò que quedarà i marcarà el nostre futur serà el que has fet tu, sumat al que hem fet tots i cadascú de nosaltres.
Dos anys més tard, el president Puigdemont, amb la llei del referèndum aprovada i a la mà, s’ha dirigit als 947 alcaldes de Catalunya i els ha demanat que es comprometin amb l’u d’octubre tot facilitant els locals que habitualment fan de col·legis quan tenen lloc uns comicis.
En poques hores, i malgrat les amenaces del govern espanyol, prop de dos terços dels municipis catalans ja han oficialitzat el seu compromís amb el referèndum. En aquest desbordament democràtic no hi trobem, encara, l’Ajuntament de Barcelona, que s’ha compromès a contestar en 48 hores mentre ha ordenat al secretari municipal que comprovi la disponibilitat del dispositiu electoral habitual a la capital.
En aquests temps polítics complexes i apassionants que tenim el privilegi de viure, observarem paradoxes, contradiccions i coherències magnífiques. Són un brou magnífic per assenyalar, alabar o injuriar persones i organitzacions. Però per una vegada, si cal només aquesta vegada, potser toca no centrar-nos en què fa aquell partit, aquella associació o aquell altre personatge polític.
Potser el que toca ara és ser fidels com mai al moviment cívic, pacífic i democràtic que ha fet possible la convocatòria del referèndum. I ser-ho, ara, vol dir tenir l’absolut convenciment que tots i cadascun de nosaltres ho estem fent tot perquè el dia u d’octubre el referèndum sigui un èxit de participació.
Això vol dir, clar, que proposarem i animarem les persones del nostre entorn a què exerceixin el seu dret a vot. Farem el mateix al si de les organitzacions, associacions i col·lectius on tenim presència. Podem, també, comprometre’ns a restar bona part de les hores de l’u d’octubre davant o prop del nostre col·legi electoral per fer evident el suport popular a la convocatòria.
Si sou votants del "sí", podeu adreçar-vos als qui preveieu votants del "no" i explicar-los que els partits independentistes són, ves quina cosa, els únics que garanteixen el seu dret a defensar democràticament l’unionisme. I un cop explicat, sí, els animeu a votar "no".
I si sou dels que teniu pressa i se us fa llarg al temps fins el primer diumenge d’octubre, ja des d’avui podeu fer-vos voluntaris del referèndum en aquest enllaç.
Arribarà el dia 2 d’octubre i el filibusterisme parlamentari serà una anècdota passada, com ho seran els càlculs polítics de vol gallinaci que pretenguin fer uns o altres líders, unes o altres formacions.
Allò que quedarà i marcarà el nostre futur serà el que has fet tu, sumat al que hem fet tots i cadascú de nosaltres.