"Aprova'ls pobrets, la vida ja els suspendrà". Malauradament, els qui ens dediquem a la vida docent, hem hagut d'empassar-nos aquesta petició massa sovint amb la certesa amarga que la vida no els suspèn. El món laboral és ple d'ineptes amb carrera a qui ningú no ha tingut el detall de suspendre a temps. Per què? En els centres privats suspendre la clientela no és negoci; en els públics, suposa un estrès que et pots estalviar. Ningú no vol passar el mal tràngol de les queixes estúpides a les hores de tutoria i, encara menys, l'escarni venjatiu a les xarxes socials. Si els aproves, no els tornes a veure mai més el pèl. Si els suspens, t'hi jugues la feina: els alumnes et posaran una mala puntuació a les enquestes i això no sol agradar als caps de Departament. Un cinc i a pastar fang! Resultat: fornades de monstres mediocres que ocupen llocs de responsabilitat. Si mai n'heu patit algun com a cap, ja sabeu que això no se suporta ni amb Prozac ni amb Vodka ni amb la combinació de tots dos. La feina es converteix en un suplici i no et queixis que les llistes de l'atur són ben llargues.

I és clar, tothom es treu les puces del damunt. Els qui fan classe a la Universitat no entenen com pot haver arribat a les aules gent que no sap ni redactar una frase -no exagero, en veig sovint-; al batxillerat no s'expliquen què han fet els nens durant els quatre anys d'ESO i els sis anys de primària; els de primària es veuen impotents davant d'uns pares permissius que tampoc no volen assumir la feina bruta de la criança; i els pares acusen els youtubers d'empènyer les criatures a la desobediència per establir més complicitats.

L'últim Informe Internacional sobre el Progrés en Comprensió Lectora, el que es coneix com el Pirls, tot i una millora de 15 punts, torna a situar l'estat espanyol per sota de la mitjana dels països de l'entorn i Catalunya és de les autonomies amb pitjor puntuació. Això és greu perquè vol dir que estem en un país d'analfabets funcionals amb dret a vot. Bona part de les comunicacions públiques es fan per escrit -les orals són fruit d'escrits previs-, si els receptors no són capaços d'entendre-les, tenim un problema. La solució tapaforats és abaixar el nivell -ja ho hem notat-, però hi ha situacions complexes que no es poden reduir a jocs de parvulari sense que això tingui unes conseqüències lamentables.

Aquest Nadal, el catedràtic de la facultat d'Educació de la UB, Rafael Bisquerra, afirmava en un reportatge a La Vanguardia que "Llegir té molt a veure amb escoltar, en estar atent a una història aliena, que connecta amb emocions pròpies". No estem parlant d'entreteniment sinó d'un fet substancial: per construir una societat justa, la comprensió lectora és imprescindible. Convindria que lluny de l'aprova'ls pobrets, tots n'assumíssim la part de responsabilitat que ens pertoca. L'alternativa és viure en un país de mediocres sobrevalorats i això ja sabem que no és una bicoca.