El mal regust pels resultats mediocres dels alumnes catalans a l'informe PISA -que situen Catalunya a la cua de l'Estat en comprensió lectora, matemàtiques i ciències- només es podia agreujar amb una reacció deficient del Govern. I la resposta de la conselleria d'Educació ho va ser. Per dos motius. Primer, perquè el departament tenia elements suficients per preveure una patacada en les qualificacions dels estudiants, conscient de la tendència preocupant en l'assumpció de les competències bàsiques -notòria més enllà de l'últim informe PISA-, i hauria d'haver tingut preparades explicacions més profundes a transmetre. I, en segon terme, perquè atribuir en exclusiva el retrocés acadèmic a la "soprerepresentació" dels estudiants migrants i d'alta complexitat engreixava les excuses, abonava un discurs perillós i obviava les solucions davant un problema de país.
A Palau devien veure clar l'error, perquè el mateix dimarts el president de la Generalitat va corregir el discurs de les excuses -el relat inicial d'Educació col·lidia amb les referències continuades a governar per a la Catalunya dels 8 milions- i l'endemà la conselleria va rectificar el missatge, fins al punt de desistir de la idea que la mostra de l'informe PISA era esbiaixada. L'episodi hauria de servir de lliçó al Govern si el que pretén és transmetre que l'executiu treballa amb solvència. El que s'esperava de la conselleria era un missatge que entomés els mals resultats sense carregar les culpes només en el fet migratori, assumint les complexitats del moment però amb un compromís de millora del sistema educatiu, per la via de la inversió, l'exigència en la correcció de desajustos i la recerca de l'excel·lència. En síntesi, voluntat de lideratge.
Referenciat el desencert comunicatiu, resulta més preocupant el problema de fons de l'escola catalana, víctima d'una tempesta perfecta. Perquè el nivell millorable dels escolars només es pot explicar per un còctel d'elements, dels quals la pandèmia de Covid i els seus efectes en van ser el colofó. Tot i la inversió en nous professors -1.190 més aquest curs- i el massiu procés d'estabilització d'interins, a les aules es continuen pagant les retallades de l'última crisi econòmica, cap de tan significativa com l'eliminació de la sisena hora a l'escola pública. El dèficit de recursos, molt evident en centres d'alta complexitat, s'afegeix a les desigualtats socioeconòmiques visibles en escoles de moltes ciutats del país i una demografia canviant, per la renovada eclosió migrant, explicació de la Catalunya dels 8 milions. Tot plegat amb l'element afegit de la introducció d'innovacions pedagògiques i noves tecnologies a les aules, el rendiment de les quals encara està per avaluar.
Perquè el salt dels llibres a la pantalles i de la implantació de nous models d'aprenentatge s'ha fet mentre canviava el paisatge de les escoles -tal com demostra el retrocés en l'ús del català- i es feia un relleu generacional a la docència. Algunes dades ajuden a intuir que hi ha correccions a fer i que tothom s'ha d'arremangar, de les famílies a l'administració, passant pel conjunt del professorat. Una tercera part dels 9.000 docents que van fer les oposicions del juliol van suspendre les proves, per bé que els exàmens que feien mestres ja en actiu es van celebrar en "condicions favorables", pensant en rebaixar la quota d'interins. No tots els problemes, doncs, són imputables als escolars i el seu entorn sociocultural.
El moment de l'escola catalana exigeix un acte de valentia del Govern, més enllà del reforç en inversió. Hi ha camins en els quals emmirallar-se -Portugal, per exemple, ha aconseguit una evolució positiva en l'última dècada que valdria la pena observar- i també existeixen decisions conseqüents a prendre. La primera, una que l'informe PISA assenyala amb molta claredat, és la correcció de les desigualtats entre alumnes en funció de la titularitat del centre: els escolars d'escoles públiques treuen entre 36 i 37 punts menys a les proves que els alumnes que cursen estudis en centres concerts i privats. Què els diferencia? La sisena hora lectiva en el seu recorregut a primària, que al cap de l'etapa acadèmica pot esdevenir una llosa notable, perquè és equivalent a perdre cursos sencers.
En les vuit vagues sindicals convocades durant el curs 2021-22, en cap hi figurava la recuperació de la sisena hora com a reclamació immediata a Educació, per bé que estan demostrats els beneficis pedagògics de la mesura, amb impacte en la reversió de desigualtats al sistema educatiu. El Govern ha d'atendre les condicions laborals dels mestres -al nucli de les últimes protestes-, però no pot deixar de pensar en els alumnes. Obrir el debat sobre el restabliment de la sisena hora -implantada el 2006 i retirada el 2011-, sense prendre decisions unilaterals, seria una bona manera de reaccionar a l'informe PISA. Fins i tot l'exconsellera Irene Rigau, al capdavant del Departament d'Educació quan es va eliminar l'hora extra, podria estar tranquil·la: així es podria formar els alumnes en emergència climàtica i feminisme sense deixar de fer llengua i matemàtiques.
A Palau devien veure clar l'error, perquè el mateix dimarts el president de la Generalitat va corregir el discurs de les excuses -el relat inicial d'Educació col·lidia amb les referències continuades a governar per a la Catalunya dels 8 milions- i l'endemà la conselleria va rectificar el missatge, fins al punt de desistir de la idea que la mostra de l'informe PISA era esbiaixada. L'episodi hauria de servir de lliçó al Govern si el que pretén és transmetre que l'executiu treballa amb solvència. El que s'esperava de la conselleria era un missatge que entomés els mals resultats sense carregar les culpes només en el fet migratori, assumint les complexitats del moment però amb un compromís de millora del sistema educatiu, per la via de la inversió, l'exigència en la correcció de desajustos i la recerca de l'excel·lència. En síntesi, voluntat de lideratge.
Referenciat el desencert comunicatiu, resulta més preocupant el problema de fons de l'escola catalana, víctima d'una tempesta perfecta. Perquè el nivell millorable dels escolars només es pot explicar per un còctel d'elements, dels quals la pandèmia de Covid i els seus efectes en van ser el colofó. Tot i la inversió en nous professors -1.190 més aquest curs- i el massiu procés d'estabilització d'interins, a les aules es continuen pagant les retallades de l'última crisi econòmica, cap de tan significativa com l'eliminació de la sisena hora a l'escola pública. El dèficit de recursos, molt evident en centres d'alta complexitat, s'afegeix a les desigualtats socioeconòmiques visibles en escoles de moltes ciutats del país i una demografia canviant, per la renovada eclosió migrant, explicació de la Catalunya dels 8 milions. Tot plegat amb l'element afegit de la introducció d'innovacions pedagògiques i noves tecnologies a les aules, el rendiment de les quals encara està per avaluar.
Perquè el salt dels llibres a la pantalles i de la implantació de nous models d'aprenentatge s'ha fet mentre canviava el paisatge de les escoles -tal com demostra el retrocés en l'ús del català- i es feia un relleu generacional a la docència. Algunes dades ajuden a intuir que hi ha correccions a fer i que tothom s'ha d'arremangar, de les famílies a l'administració, passant pel conjunt del professorat. Una tercera part dels 9.000 docents que van fer les oposicions del juliol van suspendre les proves, per bé que els exàmens que feien mestres ja en actiu es van celebrar en "condicions favorables", pensant en rebaixar la quota d'interins. No tots els problemes, doncs, són imputables als escolars i el seu entorn sociocultural.
El moment de l'escola catalana exigeix un acte de valentia del Govern, més enllà del reforç en inversió. Hi ha camins en els quals emmirallar-se -Portugal, per exemple, ha aconseguit una evolució positiva en l'última dècada que valdria la pena observar- i també existeixen decisions conseqüents a prendre. La primera, una que l'informe PISA assenyala amb molta claredat, és la correcció de les desigualtats entre alumnes en funció de la titularitat del centre: els escolars d'escoles públiques treuen entre 36 i 37 punts menys a les proves que els alumnes que cursen estudis en centres concerts i privats. Què els diferencia? La sisena hora lectiva en el seu recorregut a primària, que al cap de l'etapa acadèmica pot esdevenir una llosa notable, perquè és equivalent a perdre cursos sencers.
En les vuit vagues sindicals convocades durant el curs 2021-22, en cap hi figurava la recuperació de la sisena hora com a reclamació immediata a Educació, per bé que estan demostrats els beneficis pedagògics de la mesura, amb impacte en la reversió de desigualtats al sistema educatiu. El Govern ha d'atendre les condicions laborals dels mestres -al nucli de les últimes protestes-, però no pot deixar de pensar en els alumnes. Obrir el debat sobre el restabliment de la sisena hora -implantada el 2006 i retirada el 2011-, sense prendre decisions unilaterals, seria una bona manera de reaccionar a l'informe PISA. Fins i tot l'exconsellera Irene Rigau, al capdavant del Departament d'Educació quan es va eliminar l'hora extra, podria estar tranquil·la: així es podria formar els alumnes en emergència climàtica i feminisme sense deixar de fer llengua i matemàtiques.