"No m'han educat per tenir una feina, però sí que em recordo disseccionant una granota; ningú no em va ensenyar a pagar impostos, però en sé un munt, de les obres de Shakespeare". Ho canta el Youtuber dels cabells llargs Boyinaband des de fa tres anys i ja ha tingut 3'9 milions de visualitzacions, tot i que quan va explicar perquè lluïa tanta cabellera, va aconseguir el doble d'interès. Ja se sap que les reflexions una mica més elaborades no són les que precisament triomfen al món virtual. Podeu escoltar Don't stay in school aquí:
Ara que tornarem a enviar les criatures a l'escola, pot ser un bon moment per repassar la lletra d'aquest rap en què es critica fins a quin punt els estudis regulats s'han allunyat del món real. En part, Boyinaband té raó. Hi hauria d'haver una assignatura obligatòria per aprendre a moure's per l'administració (fer factures, muntar una societat, llegir un contracte, conèixer els teus drets com a treballador...). Ens estalviaríem hores d'auto-aprenentage quan aterrem al món real, però tampoc no ens podem passar de pràctics. Tot i que la lletra de Boyinaband convenç força, he de reconèixer que quan ataca el camp de la literatura, em desperta certa urticària. Els nens han de continuar coneixent Shakespeare (i els clàssics) per moltes raons. La principal és que retrata l'espècie humana. No està gens malament que les criatures sàpiguen com funcionem, sobretot ara que estan tan acostumades a viure en la ficció dels seus personatges virtuals. Em costa més argumentar per què han de saber aïllar la desventurada X, però segur que un matemàtic ens ho sabria explicar per allò de l'abstracció i etcètera.
Com en tot, es tracta de trobar un equilibri. La gent ha de sortir de l'escola preparada per ser un ciutadà de ple dret, sobretot en les nostres democràcies, que ja s'ha vist que no es poden només deixar en mans dels governants. "I was never taught how to vote/they devoted that time to defining isotopes", canta Boyinaband. Ara bé: els estudiants no són clients als qui s'hagi de fer un programa escolar a mida. L'escola és una eina fonamental per crear un nosaltres i no un supermercat per complaure consumidors de benestar. Aquest nosaltres també es conforma sabent que el nucli de la cèl·lula conté el seu material genètic i que el Concili de Trento es va convocar com a resposta a la Reforma. Precisament la cultura general serveix per a això, per sentir-nos cohesionats socialment i, per tant, per saber organitzar-nos com a grup quan ens agredeixen. Ho argumenta Adam Curtis en la sèrie de quatre documentals The Century of Self on critica l'ascens del jo totpoderós i consumista al llarg del segle XX. Ho podeu veure a Vimeo en obert. Explica com les grans corporacions apliquen tècniques de la psicoanàlisi per detectar els nostres desitjos més irracionals i com els polítics, tan de dretes com d'esquerres, s'han apuntat a aquesta línia per guanyar les eleccions. Pel camí, el nosaltres, no el de la massa, sinó el més racional i constructiu, n'ha quedat molt malmès. Si no no es pot entendre per què guanyen les eleccions partits que van en contra dels drets dels ciutadans que els voten. L'escola és fonamental per construir aquest nosaltres combatiu. Sí, Boyinaband té raó, però segur que Shakespeare no li ha fet cap mal i fins i tot l'ha ajudat a fer la lletra de la seva cançó.
Escriptora, periodista cultural i professora d'escriptura creativa. Sempre tinc una nova ficció entre mans que m'ajuda a fugir de la realitat i, quan tot va bé, acaba en novel·la. Les meves prioritats són llegir, escriure i menjar bé, no necessàriament per aquest ordre. A Twitter: @AdaCastells.
