El passat 3 de juny es va fer pública la proposta de resolució del Comitè d'afers legals i drets humans del Consell d'Europa sobre la persecució política a l'Estat Espanyol i a Turquia.
Més enllà del preocupant fet que s'hagi inclòs el Regne d'Espanya en un informe sobre protecció de drets humans juntament amb Turquia, la realitat és que la proposta de resolució és molt contundent en el qüestionament de l'aplicació del delicte de sedició i malversació, així com en l'afirmació que les penes aplicades als presos polítics van ser desproporcionades i que es van afectar diversos drets fonamentals. Per això, la proposta de resolució demana l'alliberament dels presos polítics, l'arxivament de les causes per la resta de represaliats a l'exili, i l'encetament d'un diàleg constructiu amb les forces polítiques de Catalunya.
Aquest és un més dels cada cop més habituals pronunciaments de les instàncies internacionals de defensa dels drets humans criticant l'actuació i la posició de l'Estat espanyol vers el conflicte polític amb Catalunya, als quals hem de sumar, entre altres, els informes dels relators especials de les Nacions Unides, així com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries, sol·licitant l'alliberament dels presos polítics.
No és casualitat que ara l'estat espanyol posi sobre la taula els indults, després de quasi quatre anys de presó. Se senten assetjats pel relat internacional que s'està imposant i ja no suporten la pressió de tenir tancats nou presos polítics i demòcrates pel simple fet d'haver cridat la ciutadania a omplir les urnes. I és per això que ara es veuen obligats a tornar a parlar d'indults, que si han de ser alguna cosa, són una victòria del moviment independentista en tant ha sigut capaç d'explicar a la resta del món la ignomínia que està succeint al Regne d'Espanya.
Tanmateix, l'independentisme ha de tenir clar que els indults no solucionaran la severa situació repressiva que viu el nostre país. Els indults no faran que les persones exiliades puguin tornar a casa. Els indults no frenaran la greu repressió econòmica que estan patint molts dels nostres representants públics i les seves famílies per les responsabilitats monetàries que haurien d'assumir malgrat la concessió de l'indult, exigides per un Tribunal de Cuentas venjatiu i parcial.
I, finalment, els indults no evitaran a centenars de persones, moltes d'elles joves, els processos judicials oberts per manifestar-se contra la brutal actuació de l'Estat espanyol contra els ciutadans de Catalunya i el seu govern, amb peticions de presó exageradament desproporcionades per la simple participació en mobilitzacions polítiques, tal com tristament hem vist en el cas del Marcel Vivet i l'Adrián Sas, condemnats a cinc i tres anys de presó, o del Pol Serena, al qual fiscalia li demana fins a vuit anys de presó.
Tot i això, un cop més, l'independentisme està aconseguint fer entrar en contradicció als poders de l'Estat. El govern espanyol necessita treure's pressió a través d'uns indults que amb tota probabilitat seran parcials per acontentar el sector més ranci del seu partit. Malgrat això el Tribunal Suprem i la dreta ultranacionalista espanyola s'han declarat en peu de guerra contra aquesta posició del govern i faran, un cop més, la més dura de les oposicions.
Tal com ja va passar el 2006 amb la recollida de signatures del Partit Popular contra l'Estatut, la dreta ha començat a recollir signatures contra els indults, en un altre exemple de l'odi i la set de venjança dels poders de l'Estat.
I en aquesta confrontació de posicions entre l'actuació de l'independentisme i dels poders de l'Estat obra una oportunitat que cal saber aprofitar. Cal que expliquem a tot arreu que mentre una part del conflicte polític està recollint signatures per una solució a la repressió i en favor del diàleg, la negociació i els drets humans, l'altra part del conflicte està recollint signatures contra tota mesura que s'escapi del seu desig d'esclafar el moviment polític independentista.
Aquest dilluns, Amnistia i Llibertat i Òmnium Cultural, juntament amb els partits independentistes, presentarem al Congrés dels Diputats milers de signatures a favor d'una Llei d'Amnistia, i deixarem clar a l'Estat espanyol i a la resta del món que la solució al conflicte política que vivim al nostre país passa necessàriament per l'Amnistia i l'Autodeterminació.
I, després, no pararem. Cal que seguim explicant-nos i treballant per fer de l'Amnistia un projecte de país. Una roda que cada cop es faci més gran. Perquè no podem normalitzar la presó, ni l'exili, ni que el jovent del nostre país estigui patint aquesta brutal i injusta repressió.
Per totes les persones represaliades, és l'hora de l'Amnistia!
Més enllà del preocupant fet que s'hagi inclòs el Regne d'Espanya en un informe sobre protecció de drets humans juntament amb Turquia, la realitat és que la proposta de resolució és molt contundent en el qüestionament de l'aplicació del delicte de sedició i malversació, així com en l'afirmació que les penes aplicades als presos polítics van ser desproporcionades i que es van afectar diversos drets fonamentals. Per això, la proposta de resolució demana l'alliberament dels presos polítics, l'arxivament de les causes per la resta de represaliats a l'exili, i l'encetament d'un diàleg constructiu amb les forces polítiques de Catalunya.
Aquest és un més dels cada cop més habituals pronunciaments de les instàncies internacionals de defensa dels drets humans criticant l'actuació i la posició de l'Estat espanyol vers el conflicte polític amb Catalunya, als quals hem de sumar, entre altres, els informes dels relators especials de les Nacions Unides, així com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries, sol·licitant l'alliberament dels presos polítics.
No és casualitat que ara l'estat espanyol posi sobre la taula els indults, després de quasi quatre anys de presó. Se senten assetjats pel relat internacional que s'està imposant i ja no suporten la pressió de tenir tancats nou presos polítics i demòcrates pel simple fet d'haver cridat la ciutadania a omplir les urnes. I és per això que ara es veuen obligats a tornar a parlar d'indults, que si han de ser alguna cosa, són una victòria del moviment independentista en tant ha sigut capaç d'explicar a la resta del món la ignomínia que està succeint al Regne d'Espanya.
Tanmateix, l'independentisme ha de tenir clar que els indults no solucionaran la severa situació repressiva que viu el nostre país. Els indults no faran que les persones exiliades puguin tornar a casa. Els indults no frenaran la greu repressió econòmica que estan patint molts dels nostres representants públics i les seves famílies per les responsabilitats monetàries que haurien d'assumir malgrat la concessió de l'indult, exigides per un Tribunal de Cuentas venjatiu i parcial.
I, finalment, els indults no evitaran a centenars de persones, moltes d'elles joves, els processos judicials oberts per manifestar-se contra la brutal actuació de l'Estat espanyol contra els ciutadans de Catalunya i el seu govern, amb peticions de presó exageradament desproporcionades per la simple participació en mobilitzacions polítiques, tal com tristament hem vist en el cas del Marcel Vivet i l'Adrián Sas, condemnats a cinc i tres anys de presó, o del Pol Serena, al qual fiscalia li demana fins a vuit anys de presó.
Tot i això, un cop més, l'independentisme està aconseguint fer entrar en contradicció als poders de l'Estat. El govern espanyol necessita treure's pressió a través d'uns indults que amb tota probabilitat seran parcials per acontentar el sector més ranci del seu partit. Malgrat això el Tribunal Suprem i la dreta ultranacionalista espanyola s'han declarat en peu de guerra contra aquesta posició del govern i faran, un cop més, la més dura de les oposicions.
Tal com ja va passar el 2006 amb la recollida de signatures del Partit Popular contra l'Estatut, la dreta ha començat a recollir signatures contra els indults, en un altre exemple de l'odi i la set de venjança dels poders de l'Estat.
I en aquesta confrontació de posicions entre l'actuació de l'independentisme i dels poders de l'Estat obra una oportunitat que cal saber aprofitar. Cal que expliquem a tot arreu que mentre una part del conflicte polític està recollint signatures per una solució a la repressió i en favor del diàleg, la negociació i els drets humans, l'altra part del conflicte està recollint signatures contra tota mesura que s'escapi del seu desig d'esclafar el moviment polític independentista.
Aquest dilluns, Amnistia i Llibertat i Òmnium Cultural, juntament amb els partits independentistes, presentarem al Congrés dels Diputats milers de signatures a favor d'una Llei d'Amnistia, i deixarem clar a l'Estat espanyol i a la resta del món que la solució al conflicte política que vivim al nostre país passa necessàriament per l'Amnistia i l'Autodeterminació.
I, després, no pararem. Cal que seguim explicant-nos i treballant per fer de l'Amnistia un projecte de país. Una roda que cada cop es faci més gran. Perquè no podem normalitzar la presó, ni l'exili, ni que el jovent del nostre país estigui patint aquesta brutal i injusta repressió.
Per totes les persones represaliades, és l'hora de l'Amnistia!