Ja fa dies que els qui votarien "no" a la primera pregunta estan dividits, fracturats; la fractura social és entre els ciutadans espanyols. Uns fan com que el procés de cap manera pot acabar amb la independència. S’esforcen en semblar democràtics, diuen que faran cimeres pel no, envien documents a ambaixades espanyoles per alliçonar ambaixadors, fan reunions importants líders grisos de partits caducats. Alguns comencen a no semblar democràtics. Fins i tot s’ atreveixen a negar el cens municipal per poder votar.

Els altres que votarien "no" a la primera pregunta, desesperats, fan el discurs de la irreversibilitat del procés. Són els espanyols que saben que el procés va de baix a dalt; veuen clar que no ens deixaran votar, que haurem de votar d’una altra manera i finalment haurem de declarar la independència al Parlament. Aleshores arribaran les accions coercitives franques i finalment la pressió dels ciutadans a Catalunya i la pressió de les institucions europees faran que el govern espanyol s‘avingui a negociar.
Els primers faran el que sigui per impedir que els catalans votem. Son polítics, diplomàtics, empresaris, periodistes que ens neguen la sobirania. No podem votar perquè no som sobirans. La historia l'escriuen ells. Són els hereus, el fil conductor del franquisme. Els segons veuen fets consumats. La fatalitat dels esdeveniments només els permet buscar la manera de no prendre mal.

Els qui ho donen per fet i els qui li neguen la possibilitat de ser coincideixen en el mateix: Catalunya serà independent per la implicació de la majoria dels ciutadans en el procés d’alliberament nacional. Aquesta implicació serà decisiva en els moments decisius. Uns i altres ens avisen del paper que ens te reservada la història. És difícil, però hem de sortir en l ‘última escena i han de guanyar els bons. Això vol dir que ens hem de preparar per resistir, per ser-hi. L’èpica de fa 300 anys no serà necessària però no l’ hem oblidada i no ens caldrà manllevar el coratge.

Davant d’això l’Europa dels estats haurà de reaccionar. I acceptar el dret que hi tenim a ser europeus. Seria un escarni que allà on va néixer el parlament se li negués el dret a pertànyer a Europa. I com explica Joan Safont al llibre d’Acontravent Per França i Anglaterra: la I Guerra Mundial dels aliadòfils catalans, una Europa que voluntaris catalans van ajudar a bastir.