La Liliana viu a L'Hospitalet amb els seus dos fills. Les casualitats no existeixen: el mateix dia que el govern de la Generalitat anunciava l'entrada en la fase de la represa més de 200 persones es concentraven a la porta de casa seva per aturar el primer desnonament amb ordre judicial post confinament. Era la constatació d'allò que reflecteix el diccionari. Represa "Acció de reprendre, de continuar una cosa interrompuda". On han quedat les grans declaracions renegant de la normalitat pre-covid?
Una imatge: un nen envoltat de maletes al Carrer Sagunt de Barcelona. Conseqüència del desallotjament de matinada per part dels Mossos d'Esquadra d'una casa ocupada pel moviment en defensa de l'habitatge i el moviment feminista el passat 8 de març. El nen espera assegut mentre els mossos desnonen la seva família. Això és la represa.
N'Ibrahim i en Charaf van a judici dimarts 30 de juny i dimecres 1 de juliol després de portar 9 mesos en presó provisional sense fiança. Són dos joves de 18 anys que com milers i milers de persones van mobilitzar-se arran de les sentències del judici del procés al Tribunal Suprem. La Fiscalia els demana 9 anys de presó.
Tot i que tots els representants de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana diuen donar suport als dos joves i dijous passat van aprovar al Congreso una moció que demanava la llibertat del Dani (el jove empresonat a Madrid), el Mouchine, el Charaf i l'Ibrahim, la Generalitat de Catalunya en l'escrit d'acusació fa el mateix relat dels fets que la Fiscalia i demana fins a tres anys i mig de presó a n'Ibrahim i en Charaf. En Mouchine, que encara no té data del judici, ha passat part del confinament en aïllament en règim DERT a la presó de Figueres.
Això també forma part de la represa. Declaració pública de suport a alguns dels represaliats pendents de judici, però el Govern que conformen els dos partits es persona com a acusació particular i demana penes de presó pels joves detinguts en les mobilitzacions postsentència i també pels 9 de Lledoners, entre d'altres. Declaracions públiques de suport però al Parlament no voten mai que la Generalitat es retiri com a acusació particular.
La represa és sostenir, tan Junts per Catalunya com ERC, un conseller al Govern que defensa en seu parlamentària les actuacions dels mossos d'esquadra en els desnonaments, en les càrregues a les portes del Parlament durant la vaga de metges o en les brutals càrregues policials durant les mobilitzacions postsentència.
La represa és sostenir un conseller que menteix en seu parlamentària davant l'evidència del racisme institucional del cos de Mossos d'Esquadra amb en Wubi, el ciutadà del Bages vexat per 6 agents del cos. Perquè sí, els 6 mossos estan identificats i perquè sí, el règim disciplinari del cos dels mossos d'esquadra permet suspendre'ls des de l'inici així com suspendre a Jordi Arasa. I si no menteix, el conseller responsable del cos de Mossos d'Esquadra desconeix el règim disciplinari?
Fer comunicats públics com a partits demanant exemplaritat però obviar la responsabilitat que es té com a partits que formen part d'un govern de coalició és trilerisme i fer política de cara a la galeria. El primer responsable és el conseller, però darrere van tots aquells qui cada dimarts comparteixen la taula rodona dels consells executius i d'aquells qui fan comunicats però quan toca votar la retirada de les acusacions per part de la Generalitat es posen del costat del poder. La dita diu que "el paper no ho aguanta tot". Això també és la represa.
Retòrica que no és nova. La "nova normalitat" és la continuació de la vida pre-covid: un Govern amb un conseller que hauria d'haver dimitit o haver estat cessat fa mesos. I l'auditoria més gran del cos de Mossos d'Esquadra que no arriba.
Que el Govern retiri les acusacions particulars, que el cos de policia no tingui unitats destinades a fer fora de casa seva a famílies o unitats destinades a reprimir moviments en defensa de drets fonamentals no és una utopia. És una necessitat.
Una imatge: un nen envoltat de maletes al Carrer Sagunt de Barcelona. Conseqüència del desallotjament de matinada per part dels Mossos d'Esquadra d'una casa ocupada pel moviment en defensa de l'habitatge i el moviment feminista el passat 8 de març. El nen espera assegut mentre els mossos desnonen la seva família. Això és la represa.
N'Ibrahim i en Charaf van a judici dimarts 30 de juny i dimecres 1 de juliol després de portar 9 mesos en presó provisional sense fiança. Són dos joves de 18 anys que com milers i milers de persones van mobilitzar-se arran de les sentències del judici del procés al Tribunal Suprem. La Fiscalia els demana 9 anys de presó.
Tot i que tots els representants de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana diuen donar suport als dos joves i dijous passat van aprovar al Congreso una moció que demanava la llibertat del Dani (el jove empresonat a Madrid), el Mouchine, el Charaf i l'Ibrahim, la Generalitat de Catalunya en l'escrit d'acusació fa el mateix relat dels fets que la Fiscalia i demana fins a tres anys i mig de presó a n'Ibrahim i en Charaf. En Mouchine, que encara no té data del judici, ha passat part del confinament en aïllament en règim DERT a la presó de Figueres.
Això també forma part de la represa. Declaració pública de suport a alguns dels represaliats pendents de judici, però el Govern que conformen els dos partits es persona com a acusació particular i demana penes de presó pels joves detinguts en les mobilitzacions postsentència i també pels 9 de Lledoners, entre d'altres. Declaracions públiques de suport però al Parlament no voten mai que la Generalitat es retiri com a acusació particular.
La represa és sostenir, tan Junts per Catalunya com ERC, un conseller al Govern que defensa en seu parlamentària les actuacions dels mossos d'esquadra en els desnonaments, en les càrregues a les portes del Parlament durant la vaga de metges o en les brutals càrregues policials durant les mobilitzacions postsentència.
La represa és sostenir un conseller que menteix en seu parlamentària davant l'evidència del racisme institucional del cos de Mossos d'Esquadra amb en Wubi, el ciutadà del Bages vexat per 6 agents del cos. Perquè sí, els 6 mossos estan identificats i perquè sí, el règim disciplinari del cos dels mossos d'esquadra permet suspendre'ls des de l'inici així com suspendre a Jordi Arasa. I si no menteix, el conseller responsable del cos de Mossos d'Esquadra desconeix el règim disciplinari?
Fer comunicats públics com a partits demanant exemplaritat però obviar la responsabilitat que es té com a partits que formen part d'un govern de coalició és trilerisme i fer política de cara a la galeria. El primer responsable és el conseller, però darrere van tots aquells qui cada dimarts comparteixen la taula rodona dels consells executius i d'aquells qui fan comunicats però quan toca votar la retirada de les acusacions per part de la Generalitat es posen del costat del poder. La dita diu que "el paper no ho aguanta tot". Això també és la represa.
Retòrica que no és nova. La "nova normalitat" és la continuació de la vida pre-covid: un Govern amb un conseller que hauria d'haver dimitit o haver estat cessat fa mesos. I l'auditoria més gran del cos de Mossos d'Esquadra que no arriba.
Que el Govern retiri les acusacions particulars, que el cos de policia no tingui unitats destinades a fer fora de casa seva a famílies o unitats destinades a reprimir moviments en defensa de drets fonamentals no és una utopia. És una necessitat.