El tercer aniversari de l’1 d’octubre va tornar a posar en circulació aquella retòrica tan nostrada que equilibra victimisme i cofoisme de manera magistral. Per als nostres dirigents, el referèndum és només un record infaust que ha dut gent a la presó i unes imatges de la policia repartint garrotades que van permetre que el Govern s’amagués darrere la repressió per no aplicar un resultat que mai no van tenir intenció d’aplicar. Som unes víctimes, però vam guanyar perquè vam perdre, i perquè som els millors i els més democràtics.

Des d’aleshores, la política catalana s’ha anat degradant a una velocitat vertiginosa: la Llei del Referèndum trepitjada pels propis independentistes, unes eleccions traumàtiques convocades pel govern espanyol i al final un govern efectiu que havia de ser la restitució del govern del referèndum i havia de fer tornar Puigdemont. I 3 candidats a president que no van ser del gust de l’estat, fins a Quim Torra.

El mandat fallit del president Torra forma part de la mateixa lògica desastrosa que ha acompanyat tot el procés. El ja expresident per decret de la mateixa Generalitat va acceptar el càrrec dient que faria la independència i ha acabat fent-se inhabilitar per quedar com un màrtir i evitar concloure una legislatura que ell sabia des del primer dia que no servia per avançar en res. Novament, la repressió espanyola haurà servit per tapar incompetències i evitar que l’independentisme es posi davant del mirall.

Catalunya no pot ni triar el seu president, però això ja ho sabíem i els partits independentistes ho han anat assumint sense gaires problemes en lloc de plantar-se i defensar el poc que quedava de les institucions. També ho sabia Torra, que va acceptar el càrrec essent la quarta opció del Parlament perquè els tres candidats anteriors van ser vetats per l’estat.

D'aquí a uns mesos hi haurà eleccions i tornarem a veure la mateixa comèdia de sempre amb els mateixos actors de sempre, que se n’empescaran alguna per fer-nos creure que és molt important que els votem a ells perquè no guanyin els altres. No sé si aquesta mena de xantatges sense cap idea donaran rèdits infinits, però em sembla que tot plegat encara pot degradar-se més en aquest país de màrtirs carregats de raons.