Escric aquestes línies desendreçades mentre a les televisions del Parlament se sent a Rajoy i Sánchez escenificant la falsa regeneració del règim del 78.

Detecto certes esperances entre algunes formacions polítiques; esperances concentrades en la idea d'un nou president de l'Estat que, per fi, vindrà carregat de democràcia i llibertats per a tots i totes! Visca! Visca! De cop... Pedro Sánchez, el PSOE, resulta que portarà les solucions que necessiten els pobles de l'Estat i la seva gent, als Països Catalans també.

No sé què és el que els ha seduït. Potser la proposta de Pedro Sánchez sobre la necessitat d'adequar el delicte de rebel·lió al desafiament independentista; millor encara, potser el major atractiu ha estat el persistent menyspreu amb el qual el PSOE ha tractat al moviment republicà de forma directa o a través de la seva sucursal a Catalunya amb Iceta al capdavant. Potser la cirereta del pastís hagi estat la descarada complicitat del PSOE amb l'aplicació del 155 i el segrest de les institucions catalanes. O millor encara, el que els hi agrada més del PSOE és la gran habilitat per modificar la constitució per així posar-la en contra de les necessitats de les classes populars amb el maleït article 135.

I tot plegat, em fa pensar en què la idea de fer president a Pedro Sánchez respon a un desig inconfessable de tornar a un temps passat, a un temps de calma, a un temps de pacte.

Ni fer Govern expulsarà el 155 ni Pedro Sánchez posarà remei a la triple crisi que vivim les classes popular dels Països Catalans: la social, la democràtica i la nacional.

En el marc del règim del 78 els mínims democràtics no es compleixen. No hi ha garantia de drets civils, socials i polítics. I això no canviarà si governa Rajoy, Sánchez o Rivera. Perquè són el PP, el PSOE i Cs qui avalen per igual la vulneració de drets als qui impugnem el seu règim. Un règim hereu de la dictadura franquista. Un règim demofòbic, antisocial i corrupte. No podem compartir la posició d'aquelles formacions que estan participant d'aquesta neteja de cara de l'Estat que ens nega la paraula, ens atonyina, ens empresona, ens exilia i ens empobreix.

El problema no és de quin color està pintat el quadre. El problema és el marc. La solució és un altre marc. I qui ens vol fer creure el contrari, esdevé part del problema. O dit d'una altra manera: ellos dicen mierda, nosotros amén. I des de l'1 d'octubre el moviment republicà no vol claudicar.