Ara resulta que ningú utilitza el carril del mig. Aquest ningú que sempre posa l'intermitent quan surt de la rotonda. El mateix que mai mira el mòbil mentre condueix i que en cap cas ocuparia el carril bus per avançar a la resta. Ara resulta que tots som conductors modèlics. Fins que ens posem al davant del volant. Ens sabem la teoria, però a la pràctica som un autèntic desastre. Ens estressem, ens crispem i insultem els altres. Quan conduïm surt el pitjor que tenim dins i no suportem que la resta cometi exactament els mateixos errors que nosaltres. Igual que a la vida, vaja. Deixeu lliure el carril del mig que vinc. I el de l'esquerra, també. Que tinc més pressa que tu. Sortir a la carretera és la jungla i està plena de tarzans i de kamikazes que no respecten absolutament res.

Reconèixer les nostres mancances i distraccions al cotxe seria un bon inici per corregir-nos a nosaltres mateixos. Començo jo. Molts cops ocupo el carril central. Ho confesso. És per comoditat, és com si fos la meva zona de confort. Em permet avançar quan cal i evitar haver de frenar o accelerar quan algú accedeix a la carretera pel carril d'incorporació. Perquè sí, soc de les que acostumo a deixar passar perquè no hi ha res que em faci més ràbia que veure com s'estreteix el carril i que no em deixin sortir. Utilitzar el carril del mig quan no és necessari ara es veu que és una infracció. Fa temps, de fet, però jo no en tenia ni idea. I les multes poden ser de fins a 200 euros, poca broma.

Serà qüestió d'agafar el carril correcte. Això, si tinc la sort de conduir per una autopista de tres carrils. Que no sé si ho sabeu, però no tots tenim aquest privilegi. Pels que mai heu viatjat a les Terres de l'Ebre, primer aneu-hi, que val la pena. I després, unes quantes advertències. Un cop arribeu a l'Hospitalet de l'Infant només podreu triar entre el carril de la dreta i el de l'esquerra. N'hi ha dos i gràcies. I el que això suposa per a la vostra seguretat. Que tingueu sort també si no trobeu cap embús. Tampoc us espanteu amb l'estat del ferm, és qüestió de pràctica. I sobretot, molta calma amb els camions que avancen sense miraments. Anar a les Terres de l'Ebre per l'autopista és una aventura, que no saps mai com acabarà. 

[noticiadiari]2/263438[/noticiadiari]
Durant anys ens hem deixat el sou en una autopista passada de moda sense cap garantia. Fins que es van alliberar les autopistes, el trajecte de Barcelona a Amposta costava més de 19 euros. Pagàvem el mateix o més que per carreteres molt millors. Ara, després de massa temps aguantant la deixadesa sembla que per fi hi haurà tercer carril. No se sap com ni quan. De moment s'ha licitat un estudi de projecte que veurem si es fa realitat o si acaba quedant soterrat en un calaix com en tantes altres promeses ha passat. Casualment, ara que torna a planejar el pagament de les autopistes, ara, decideixen que ja ens mereixem tenir carreteres de primera. Ara, mireu si tindrem sort, ja ens podran multar per anar pel carril del mig.