Hi ha una nova ciutat que s’està construint. La tenim davant els nassos i no es veu. Diuen que ja hi viuen unes 350.000 persones. Però hi ha manta gent que hi vol anar. De moment, ja és la segona ciutat amb més població de Catalunya. L’han batejat com "L’Abstenció dels independentistes". No van votar a les municipals i no votaran a les espanyoles. Aixecant paret.
El sector de la construcció a Catalunya creix. Quan s’acabi edificant la metròpoli de “L’Abstenció dels independentistes” brotaran barris, urbanitzacions, xalets, caus, llodrigueres al seu voltant: “L’Abstenció de Dalt”, la de “Baix”, “Santa Maria de l’Abstenció i del Dejuni”; “Sant Josep de l’Abstenció de la Rotonda”. I tot així. Tot està per construir i tot és construïble. Abstenir-se. Privar-se de fer alguna cosa. Abstenir-se de menjar carn, d’estudiar, d’ensinistrar musaranyes... de votar. De què s’abstenen els votants independentistes que no han votat a les municipals i no votaran a les espanyoles?
Segur que molts tenen una resposta, o respostes. I segur que la majoria són fetes i plantades. Però ves a saber quins d’aquests 350.000 tornaran a votar i quan. Però és igual. Perquè aquí el tema són totes aquestes ciutats abstencionistes que dins i fora de Catalunya s’estan construint sense Catalunya. Per exemple, a fora, a la Catalunya exterior tenim més de 357.000 residents. A tot el món. El número va creixent. Qui compta amb ells? Qui busca el seu vot? Segur que hi ha moltes respostes. I coincidents, pastades. Però continuem sumant totxos.
Quants milers de persones viuen a Catalunya, que tampoc voten, i viuen com si no visquessin a Catalunya? Podrien viure a Pernambuco o a un iglú del quadrant-nord-est de Groenlàndia de Baix. Podríem seguir, però des de l’independentisme als és-hu-ke-hi-ha (hukenians) no hi ha cap projecte de país. Hi ha moltes eleccions, però no hi ha ereccions. Aixecament, alçament, edificació, construcció però al marge de Catalunya. Catalunya sense Catalunya. Sense. Exclusió. Mancança. Privació absoluta. Sense llengua. Sense país. Sense persones. Sense futur. Amb totes les llengües menys la catalana. Amb tot el territori. Amb tots els analfabets. Amb tot el buit del ciment, del totxo mental. Sense fonaments.
Catalunya abstinguda. Allunyada, arronsada, defugida, desinteressada, inhibida. No voler saber res. De res. No voler tenir art ni part. Retirada. Privada. Edificada amb totxos reals i virtuals. Dins i fora. Vivim al mas, xalet, el búnquer, el forat, el cau, la cova... i no som Batman. Són milers els invisibles. Els sense llar. Els sense projecte de país. Els sense país. Benvinguts a Catabstenciolunya, ciutat de vacances moribundes.
El sector de la construcció a Catalunya creix. Quan s’acabi edificant la metròpoli de “L’Abstenció dels independentistes” brotaran barris, urbanitzacions, xalets, caus, llodrigueres al seu voltant: “L’Abstenció de Dalt”, la de “Baix”, “Santa Maria de l’Abstenció i del Dejuni”; “Sant Josep de l’Abstenció de la Rotonda”. I tot així. Tot està per construir i tot és construïble. Abstenir-se. Privar-se de fer alguna cosa. Abstenir-se de menjar carn, d’estudiar, d’ensinistrar musaranyes... de votar. De què s’abstenen els votants independentistes que no han votat a les municipals i no votaran a les espanyoles?
Segur que molts tenen una resposta, o respostes. I segur que la majoria són fetes i plantades. Però ves a saber quins d’aquests 350.000 tornaran a votar i quan. Però és igual. Perquè aquí el tema són totes aquestes ciutats abstencionistes que dins i fora de Catalunya s’estan construint sense Catalunya. Per exemple, a fora, a la Catalunya exterior tenim més de 357.000 residents. A tot el món. El número va creixent. Qui compta amb ells? Qui busca el seu vot? Segur que hi ha moltes respostes. I coincidents, pastades. Però continuem sumant totxos.
Quants milers de persones viuen a Catalunya, que tampoc voten, i viuen com si no visquessin a Catalunya? Podrien viure a Pernambuco o a un iglú del quadrant-nord-est de Groenlàndia de Baix. Podríem seguir, però des de l’independentisme als és-hu-ke-hi-ha (hukenians) no hi ha cap projecte de país. Hi ha moltes eleccions, però no hi ha ereccions. Aixecament, alçament, edificació, construcció però al marge de Catalunya. Catalunya sense Catalunya. Sense. Exclusió. Mancança. Privació absoluta. Sense llengua. Sense país. Sense persones. Sense futur. Amb totes les llengües menys la catalana. Amb tot el territori. Amb tots els analfabets. Amb tot el buit del ciment, del totxo mental. Sense fonaments.
Catalunya abstinguda. Allunyada, arronsada, defugida, desinteressada, inhibida. No voler saber res. De res. No voler tenir art ni part. Retirada. Privada. Edificada amb totxos reals i virtuals. Dins i fora. Vivim al mas, xalet, el búnquer, el forat, el cau, la cova... i no som Batman. Són milers els invisibles. Els sense llar. Els sense projecte de país. Els sense país. Benvinguts a Catabstenciolunya, ciutat de vacances moribundes.