El triomf a vegades va acompanyat de decepcions. D’aquesta manera llegim la votació al ple sobre l’entrada a l’AMI de l’Ajuntament de Barcelona. D'una banda s’ha guanyat la votació, però per l’altra no s’ha aconseguit la majoria absoluta i hem vist com el partit de govern, Barcelona en Comú, s’abstenia en bloc sota arguments més que discutibles.
Naturalment, cadascú pot triar la postura que els seus objectius polítics consideri que han de ser necessaris, però avui hem vist com aquells gestos i arguments que ens van portar a fer un vot simbòlic de confiança a Ada Colau per ser elegida alcaldessa no es materialitzen. I per això retirem també el suport, de manera simbòlica, al govern municipal, que s’haurà de guanyar a partir d’ara la confiança de nou.
Tot i que el ple, i per tant la ciutat de Barcelona s’han pronunciat a favor de l’entrada a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) no s’ha aconseguit que la ciutat sigui admesa de ple dret perquè els regidors de Barcelona en Comú van decidir abstenir-se en bloc. Aquesta ha estat la gota que ha fet vessar el got i que ens ha portat a retirar la confiança simbòlica que vam donar a Ada Colau per ser investida com a alcaldessa. Ho hagués estat igual però creiem que era un gest de confiança cap al resultat electoral. Si Barcelona havia votat pel canvi, tot i quedar molt lluny de la majoria absoluta, no aniríem en contra dels vots de la majoria. Creiem en els mandats ciutadans i així ho vam fer. Creiem que ara Colau ha de fer el mateix.
Durant els primers 100 dies, hem intentat ajudar i buscar ser una força que tirés endavant la ciutat, més enllà de retrets i superant els dols que deixa un campanya. Barcelona no s’ho mereix i crèiem que era la millor manera d’ajudar a la ciutat, ajudar a la força que havia rebut l’encàrrec de governar. Nosaltres no creiem en fer una oposició ressentida o agra, creiem que el guanyador ha de tenir una oportunitat, com ja vam fer amb Xavier Trias el 2011. Així ho vam decidir en una assemblea oberta a tots els militants d'ERC. Però malauradament durant aquests dies els encontres i els desencontres han format part del dia a dia i hem anat prenent nota: la cancel·lació unilateral dels Jocs Olímpics d'hivern, el poc suport al cos de la Guàrdia Urbana, no voler el consens en la qüestió del "top manta", governar sense recordar que només es tenen 11 regidors... Podem ser pacients, solidaris i estar disposats a fer confiança, però no se’ns pot tractar de rucs.
Les raons per l’abstenció són realment fluixes, poc argumentades. Potser és que el procés ja no és plural? Que BeC ja no són aliats reals del procés com van afirmar abans de la investidura? El 27-S està fixat des del gener i dir que ara la votació és electoralista no ho és més que defensar un cosa abans dels comicis i dir que podries replantejar-te el vot un cop aquests s’hagin celebrat. Excuses de mal pagador, en resum.
Però tot i això ara cal seguir endavant amb el que vol la majoria. Endavant amb el que voten els representants del poble. Potser no haurem vençut els reglaments. Però haurem guanyat la votació i hem de buscar la manera perquè Barcelona sigui clau en el país que està per fer. Una capital europea!
Naturalment, cadascú pot triar la postura que els seus objectius polítics consideri que han de ser necessaris, però avui hem vist com aquells gestos i arguments que ens van portar a fer un vot simbòlic de confiança a Ada Colau per ser elegida alcaldessa no es materialitzen. I per això retirem també el suport, de manera simbòlica, al govern municipal, que s’haurà de guanyar a partir d’ara la confiança de nou.
Tot i que el ple, i per tant la ciutat de Barcelona s’han pronunciat a favor de l’entrada a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) no s’ha aconseguit que la ciutat sigui admesa de ple dret perquè els regidors de Barcelona en Comú van decidir abstenir-se en bloc. Aquesta ha estat la gota que ha fet vessar el got i que ens ha portat a retirar la confiança simbòlica que vam donar a Ada Colau per ser investida com a alcaldessa. Ho hagués estat igual però creiem que era un gest de confiança cap al resultat electoral. Si Barcelona havia votat pel canvi, tot i quedar molt lluny de la majoria absoluta, no aniríem en contra dels vots de la majoria. Creiem en els mandats ciutadans i així ho vam fer. Creiem que ara Colau ha de fer el mateix.
Durant els primers 100 dies, hem intentat ajudar i buscar ser una força que tirés endavant la ciutat, més enllà de retrets i superant els dols que deixa un campanya. Barcelona no s’ho mereix i crèiem que era la millor manera d’ajudar a la ciutat, ajudar a la força que havia rebut l’encàrrec de governar. Nosaltres no creiem en fer una oposició ressentida o agra, creiem que el guanyador ha de tenir una oportunitat, com ja vam fer amb Xavier Trias el 2011. Així ho vam decidir en una assemblea oberta a tots els militants d'ERC. Però malauradament durant aquests dies els encontres i els desencontres han format part del dia a dia i hem anat prenent nota: la cancel·lació unilateral dels Jocs Olímpics d'hivern, el poc suport al cos de la Guàrdia Urbana, no voler el consens en la qüestió del "top manta", governar sense recordar que només es tenen 11 regidors... Podem ser pacients, solidaris i estar disposats a fer confiança, però no se’ns pot tractar de rucs.
Les raons per l’abstenció són realment fluixes, poc argumentades. Potser és que el procés ja no és plural? Que BeC ja no són aliats reals del procés com van afirmar abans de la investidura? El 27-S està fixat des del gener i dir que ara la votació és electoralista no ho és més que defensar un cosa abans dels comicis i dir que podries replantejar-te el vot un cop aquests s’hagin celebrat. Excuses de mal pagador, en resum.
Però tot i això ara cal seguir endavant amb el que vol la majoria. Endavant amb el que voten els representants del poble. Potser no haurem vençut els reglaments. Però haurem guanyat la votació i hem de buscar la manera perquè Barcelona sigui clau en el país que està per fer. Una capital europea!