Ha passat gairebé un mes i mig des que Colau, Collboni i Valls es van conjurar per barrar el pas a la força guanyadora de les eleccions a la ciutat de Barcelona. El dia de la investidura, Valls deia a Ada Colau que finalment havia triat bé, i amb somriure sorneguer deia als assistents a l'acte d'investidura: "Avui, hem fet història". Malauradament, aquella aliança estranya no ha esdevingut tan estranya, ni va ser la darrera. Aquell "avui" va ser el presagi d’una aliança estable més que no pas circumstancial i ha condicionat un inici de mandat ple de renúncies polítiques en clau progressista.
Poques setmanes després, Colau i Collboni presentaven l'acord anomenat "ProBarcelona". Un acord que havia posat molt d'esforç amb el nom per no fer evident les renúncies en matèria de drets civils i qüestions estratègiques de la ciutat. No només es renunciava a connectar la capital de Catalunya amb el moment excepcional pel que passa el país, sinó que s'aigualien aquelles polítiques valentes de què havien fet gala els Comuns en campanya.
Un acord que deixava en mans del PSC les principals àrees del govern municipal on es compta empresa i ocupació; turisme i promoció; seguretat; coordinació amb la Barcelona metropolitana i relacions internacionals de la ciutat, etc. Una certa rendició que venia a dir que si es va voler, no es va saber i que les qüestions estratègiques de la ciutat la liderarien els de sempre.
Aquell "avui" de Valls segueix ben present en el dia a dia del consistori i la confirmació l'hem tingut els darrers dies on l'exministre francès ha acompanyat amb entusiasme les declaracions irresponsables d'Albert Batlle, el nou tinent d'alcalde de seguretat de la ciutat.
En una setmana, Batlle ha criminalitzat els venedors ambulants caracteritzant-los com a font d'inseguretat, allunyant la política de seguretat de la concepció basada en la garantia de drets humans que fins ara havia defensat el govern de Barcelona. Però no només això, sinó que ha proposat el "retorn assistit" dels menors estrangers no acompanyats, és a dir, la deportació d'aquests joves als seus països d'origen. Recorden a aquelles mesures que Manuel Valls va liderar a França i que tant es van criticar en campanya. Però ara que ho insinua Batlle, l'alcaldessa no n'ha dit res.
En matèria de seguretat, el govern de Barcelona ja no té un projecte progressista per a la ciutat i ha mimetitzat el de les tesis conservadores. Un efecte camaleó on el govern de Barcelona acabarà sent més vermell que lila. Els símptomes hi són.
I això passa perquè alguns han oblidat que els comuns no eren candidatures que havien de fer més o menys fortuna electoral, sinó que havien de desenvolupar un projecte polític. Quan un oblida això darrer i es conforma amb el primer, és fàcil que els que tenen clar el seu projecte t'acabin arrossegant cap als seus posicionaments. Quan un partit ja no té projecte o no és capaç de dur-lo a terme és fàcil que mimetitzi les receptes velles i les polítiques de sempre que proposen els seus socis (i aliats) de govern. Unes polítiques que, val la pena recordar, no van guanyar a les urnes el 26 de maig.
Poques setmanes després, Colau i Collboni presentaven l'acord anomenat "ProBarcelona". Un acord que havia posat molt d'esforç amb el nom per no fer evident les renúncies en matèria de drets civils i qüestions estratègiques de la ciutat. No només es renunciava a connectar la capital de Catalunya amb el moment excepcional pel que passa el país, sinó que s'aigualien aquelles polítiques valentes de què havien fet gala els Comuns en campanya.
Un acord que deixava en mans del PSC les principals àrees del govern municipal on es compta empresa i ocupació; turisme i promoció; seguretat; coordinació amb la Barcelona metropolitana i relacions internacionals de la ciutat, etc. Una certa rendició que venia a dir que si es va voler, no es va saber i que les qüestions estratègiques de la ciutat la liderarien els de sempre.
Aquell "avui" de Valls segueix ben present en el dia a dia del consistori i la confirmació l'hem tingut els darrers dies on l'exministre francès ha acompanyat amb entusiasme les declaracions irresponsables d'Albert Batlle, el nou tinent d'alcalde de seguretat de la ciutat.
En una setmana, Batlle ha criminalitzat els venedors ambulants caracteritzant-los com a font d'inseguretat, allunyant la política de seguretat de la concepció basada en la garantia de drets humans que fins ara havia defensat el govern de Barcelona. Però no només això, sinó que ha proposat el "retorn assistit" dels menors estrangers no acompanyats, és a dir, la deportació d'aquests joves als seus països d'origen. Recorden a aquelles mesures que Manuel Valls va liderar a França i que tant es van criticar en campanya. Però ara que ho insinua Batlle, l'alcaldessa no n'ha dit res.
En matèria de seguretat, el govern de Barcelona ja no té un projecte progressista per a la ciutat i ha mimetitzat el de les tesis conservadores. Un efecte camaleó on el govern de Barcelona acabarà sent més vermell que lila. Els símptomes hi són.
I això passa perquè alguns han oblidat que els comuns no eren candidatures que havien de fer més o menys fortuna electoral, sinó que havien de desenvolupar un projecte polític. Quan un oblida això darrer i es conforma amb el primer, és fàcil que els que tenen clar el seu projecte t'acabin arrossegant cap als seus posicionaments. Quan un partit ja no té projecte o no és capaç de dur-lo a terme és fàcil que mimetitzi les receptes velles i les polítiques de sempre que proposen els seus socis (i aliats) de govern. Unes polítiques que, val la pena recordar, no van guanyar a les urnes el 26 de maig.