Les llibreries de vell són un espai per l'atzar intel·lectual. Passejant la vista per les lleixes i les piles de llibres topes, de forma desordenada, amb autors, obres i idees de tota mena. Hi ha molta fullaraca, però també hi ha respostes que no sabies que buscaves. Fa pocs dies, mentre remenava volums sense gràcia en una llibreria de baix preu, em va caure a les mans un llibre de Sir Karl Popper de fa trenta anys. Un recull d'articles i conferències publicat a mitjans dels anys noranta, quan al savi de la societat oberta li quedaven pocs mesos de vida.
El títol de la traducció castellana, com sempre mig inventat, és La responsabilidad de vivir. Un dels últims articles del recull reflexionava sobre el col·lapse del comunisme que el món havia viscut feia pocs anys. Que Popper pogués gaudir la caiguda del Mur és una gran cosa, fa goig imaginar-se'l veient el final d'aquell monstre que tant havia ajudat a combatre. Popper era ben conscient de la fragilitat de la democràcia: "Una democràcia mai podria ser realment estable. Just en el moment en què s'estabilitzés començaria a ser considerada com a natural i, per tant, la llibertat entraria en perill. Els humans deixarien d'esforçar-se per ella, per conservar-la i cuidar-la, perquè no podrien ni imaginar el que suposaria una pèrdua de la llibertat". Que la democràcia liberal arribes triomfant a les acaballes dels anys vuitanta no era gens evident durant bona part d'aquell segle XX assetjat pels totalitarismes. "Gairebé tots els intel·lectuals declaraven que la democràcia era una fase transitòria en la història de la humanitat", escriu referint-se als anys trenta.
Per Popper, la causa de la mort de l'imperi soviètic i la derrota de les seves idees era clara: "El marxisme ha mort de marxisme. O, més exactament dit: el poder marxista ha mort per l'esterilitat de la teoria marxista". La profecia d'una imparable concentració de la riquesa i la misèria creixent del proletariat no es va complir. La industrialització va generar un enorme creixement de la productivitat i una gran riquesa que va millorar la vida dels capitalistes, però també la dels treballadors". El text de Popper és de victòria, i costa llegir-lo avui sense un regust estrany a mig camí entre l'oportunitat perduda i la celebració prematura. La història no es va acabar i, després dels anys noranta, Occident i les democràcies liberals no han parat d'encarar crisis i amenaces: règims autoritaris com la Xina i Rússia han guanyat protagonisme, els populismes de dreta i esquerra tornen a fer soroll i un nou puritanisme pretén tancar les societats obertes jugant a fer-se l'ofès. I ara què?
Doncs ara més Popper. De la lectura d'aquell volum se'n pot extreure una triple recepta que continua sent vàlida. La fragilitat de la democràcia liberal i el deure de defensar-la sempre i a totes hores com a punt de partida. La necessitat d'una labor intel·lectual constant per desmanegar els arguments dels enemics de la societat oberta com a segona derivada. Pensar i escriure per defensar la llibertat. Popper i molts d'altres van ser tan importants per guanyar la Guerra Freda com l'OTAN i els portaavions de la Navy. Però hi ha alguna cosa més. Fer que la democràcia i el lliure mercat funcionin, que funcionin per tothom. Els textos de Popper acaben sovint amb aquesta idea i aquella conferència sobre la fi del comunisme no va ser una excepció. Superar la polarització, apartar la "ferralla ideològica", combatre la burocràcia i centrar-se en la llibertat, la responsabilitat i la prosperitat compartida. Pensar i actuar.