Aquest cap de setmana els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han celebrat el 60è aniversari de l'estructura supraestatal amb la signatura de la Declaració de Roma, un document que avala tots aquests anys i fa una crida a la unitat per evitar més Brexits. Els socis diuen que ens hem de sentir orgullosos del passat i hem d'afrontar el futur amb canvis. Però enlloc hi sentim arguments de pes que plantegin un canvi real, com els que es van plantejar a les diferents manifestacions Eurostop, el mateix dissabte. I aquí ve el desencant real de la ciutadania.
Europa ha descuidat una relació de 60 anys amb decepcions i errors, ha abandonat el Regne Unit, i ha permès que el discurs de l'extrema dreta simpatitzi amb gent que se sent lluny de la institució.
Exaltar l'Algèria francesa i el règim de Vichy, acusar la immigració d'amenaça econòmica i social, implantar un toc de queda per a menors de 13 anys, prohibir espectacles de dansa oriental, anar porta per porta per dir-los als refugiats sirians que no són benvinguts, crear milícies ciutadanes patrullant pel carrer argumentant que l'Estat no protegeix prou els francesos, tapar-ho tot amb la bandera de la pàtria i, sobretot, deixar clar que els partits tradicionals no estan a l'alçada dels problemes reals. És el que diu i fa el Front Nacional a França.
El vot cansat, protesta, s'apunta a aquest discurs perquè no hi ha cap alternativa que el convenci. És urgent que l'Europa social, forta, integrada, oberta i respectuosa reformuli els camins, l'estructura. Una vegada més veiem com els polítics s'enquisten al poder. La fotografia de Rajoy signant la Declaració de Roma, al costat de la fotografia de la manifestació a la mateixa capital d'Itàlia, s'allunya del carrer i, mentrestant, Le Pen s'enfanga i parla l'idioma fàcil, el proper.
En les relacions, i més quan fa 60 anys que duren, la distància pot arribar a ser normal però quan una de les parts se sent descontenta, si no s'afronten els problemes, ens exposem a tornar a cometre errors del passat. Imperdonable. Renoven la confiança entre ells obviant que amb qui l'han de renovar és amb nosaltres. Una demostració més que la Unió Europea continua massa lluny del que passa a la vida real dels seus ciutadans, dels qui els voten.
Europa ha descuidat una relació de 60 anys amb decepcions i errors, ha abandonat el Regne Unit, i ha permès que el discurs de l'extrema dreta simpatitzi amb gent que se sent lluny de la institució.
Exaltar l'Algèria francesa i el règim de Vichy, acusar la immigració d'amenaça econòmica i social, implantar un toc de queda per a menors de 13 anys, prohibir espectacles de dansa oriental, anar porta per porta per dir-los als refugiats sirians que no són benvinguts, crear milícies ciutadanes patrullant pel carrer argumentant que l'Estat no protegeix prou els francesos, tapar-ho tot amb la bandera de la pàtria i, sobretot, deixar clar que els partits tradicionals no estan a l'alçada dels problemes reals. És el que diu i fa el Front Nacional a França.
El vot cansat, protesta, s'apunta a aquest discurs perquè no hi ha cap alternativa que el convenci. És urgent que l'Europa social, forta, integrada, oberta i respectuosa reformuli els camins, l'estructura. Una vegada més veiem com els polítics s'enquisten al poder. La fotografia de Rajoy signant la Declaració de Roma, al costat de la fotografia de la manifestació a la mateixa capital d'Itàlia, s'allunya del carrer i, mentrestant, Le Pen s'enfanga i parla l'idioma fàcil, el proper.
En les relacions, i més quan fa 60 anys que duren, la distància pot arribar a ser normal però quan una de les parts se sent descontenta, si no s'afronten els problemes, ens exposem a tornar a cometre errors del passat. Imperdonable. Renoven la confiança entre ells obviant que amb qui l'han de renovar és amb nosaltres. Una demostració més que la Unió Europea continua massa lluny del que passa a la vida real dels seus ciutadans, dels qui els voten.