El 2 de novembre passat –amb un Govern que havia renunciat a defensar la República i uns partits independentistes que s'abocaven a presentar-se a les eleccions forçades per Rajoy-, l'Audiència Nacional espanyola va actuar amb revengisme empresonant Junqueras i set consellers més. Un mes després, i a les portes de la campanya electoral, el Suprem deixava clar que les eleccions serien qualsevol cosa menys normal mantenint a la presó el vicepresident català, el conseller Joaquim Forn i els “Jordis”.

Aquest dijous Oriol Junqueras tornarà al Suprem. La sala segona de l'alt tribunal analitzarà el recurs d'apel·lació contra l'empresonament preventiu. El líder d'ERC, que serà físicament a la vista, podrà intervenir si el jutge li concedeix el dret a l'“última paraula”. La decisió –que el Suprem preveu adoptar i fer pública aquest mateix dijous- s'espera amb pessimisme des d'ERC i, de fet, el seu advocat ja contempla la possibilitat de demanar el trasllat a una presó catalana per poder assistir als plens.

El Suprem hauria d'alliberar immediatament Junqueras per una qüestió humanitària. Dos mesos a la presó –Nadal i Cap d'Any inclòs- és una barbaritat per algú que l'únic “delicte” que ha comès és obeir un mandat democràtic i popular. Tanmateix, també se l'hauria d'alliberar immediatament només atenent a les qüestions jurídiques ja que l'argument d'evitar “nous episodis de violència” cau pel seu propi pes tant per l'actuació i els valors del protagonista com per la realitat de quasi sis anys de procés.

La decisió d'aquest dijous en principi no té perquè afectar la de la setmana vinent –Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart declaren a petició pròpia davant del jutge Pablo Llarena- però sí que és l'última oportunitat per garantir una certa normalitat i igualtat entre els diversos actors polítics. No fer-ho serà mantenir l'estat d'excepció a Catalunya dues setmanes abans que arrenqui la legislatura.