Fa bola. Fa molta bola l'enèsim esperpent que ens ha brindat aquesta setmana la política domèstica. Que sí, que algú aquí dirà que pitjor estan als Estats Units. I, efectivament, això és innegable, si alcem la vista cap a Amèrica, doncs no, no-estamos-tan-mal, reproduint el sempre útil eslògan de Laporta. No diuen que el que triomfa en aquests temps que corren és la simplificació del missatge?.
Que la política reprodueixi episodis tan poc edificants com el que hem tingut aquests dies al Congrés no és innocu. Ni gratuït. Això últim ho han notat o ho notaran aviat els usuaris del transport públic, ergo la classe treballadora, així com els jubilats, ergo la classe treballadora. Que no és inofensiu és potser menys immediat, més subcutani, però del tot letal. El bloqueig fruit de desacords injustificables i la posterior cadena de retrets creuats només alimenta una fera, la de l'extrema dreta populista, que voleteja empesa per aquests vents de la discòrdia per acabar pol·linitzant la flor de la democràcia. A casa nostra, el paradigma de tot això és Ripoll. És Sílvia Orriols. És Aliança Catalana. Fa un any i mig, a la resta de partits (Junts, ERC, PSC, CUP) els va poder més el partidisme i el curtmirisme que el mínim comú denominador que a priori els hauria de connectar malgrat les divergències, el d'evitar que tot i ser minoria, la xenofòbia trumpista es fes amb l'alcaldia fent creure que compta amb una majoria que no és real. I és que en el fons són dos de cada deu ripollencs que van votar Aliança Catalana. Els que representen l’altra 80% tenen al davant una gran oportunitat per corregir, altra cosa és que l'acabin aprofitant. I no dic que sigui fàcil, al contrari. No n’hi ha prou amb que s’entenguin per expulsar Orriols, si arriben a fer-ho, a més hauran de demostrar competència. I d’això no hi ha garanties, ja hem vist com va acabar la moció de censura a Badalona: amb majoria absoluta d’Albiol a la primera de canvi.
Com deia a l'arrencada d'aquest article, tot això fa molta bola. Fa molta mandra constatar com la deixadesa d'uns i altres abona el terreny de la demagògia barata. Perquè quan aquesta classe política passa de resoldre problemes a generar-los per inoperància és quan germina a la societat la llavor de l’antipolítica.
Ara resulta que tots volien salvar la revalorització de les pensions i seguir subvencionant els títols de transport però que si el profe em té mania per aquí o que si el gos se m’ha menjat els deures per allà. I vinga amb l’i tu més i amb el tacticisme. I mentrestant, els jubilats actualitzant la llibreta del banc per si de cas sona la flauta, que acabarà sonant, segur, perquè vull pensar que uns i altres saben que no poden permetre’s seguir assumint aquest nivell de desgast. Perquè quan el caixer escupi la llibreta i la nòmina no hagi variat, quan la T-Usual pugi 13 euros, la T-Jove 26 i les màquines de Rodalies deixin d’expedir abonaments gratuïts per passatges habituals, aquests viatgers i aquests pensionistes no es cagaran en algú amb nom i congnoms, ho faran en els polítics, en els que manen, així en genèric. I quan els vingui el Trump de torn amb els seus histriònics cants de sirena, trobarà terra fèrtil per arrelar. A les seves mans tenen evitar-ho. Fent la política gran una altra vegada. Make politics great again! Demostrant que primer són els ciutadans -tinguin el cognom, el color de pell o els diners al banc que tinguin- i no el càlcul electoral.