Els mals de cap són les preocupacions que arrosseguem. Quan fem servir la frase feta parlem de pesars, de penes, de trasbalsos. El mal de cap físic poder és fruit de tot plegat. És un dolor que inhabilita, que ens invalida en el nostre dia a dia. I hi ha mals de cap, mal de cap i hi ha la mare de tots els mals de cap: la migranya.
La migranya és un dolor que s’instal·la i t’acompanya durant la vida. Poden passar hores o dies sense que t’abandoni un sol instant. Poden passar llargues temporades sense patir-la, però no t’abandona, és allà al teu costat esperant el moment de tornar-hi. Explicat suaument pot semblar gairebé poètic, però és un dolor que ens tortura a qui la patim.
Les estadístiques diuen que és un dolor que pateixen, aproximadament, 800.000.000 de persones al món, majoritàriament dones -tres cops més- que la pateixen amb més freqüència. Per a dones entre 18 i 49 anys és una causa de discapacitat i afecta la salut mental, sobretot depressions i ansietat.
Les causes poden ser molt diverses, però hi ha un component hormonal important i també ambiental. El soroll, la contaminació, les olors, també són possibles causes. Durant l’etapa fèrtil gairebé el 60% de les dones pateixen migranyes. Un cop més el dolor crònic té una clara perspectiva de gènere.
Vivim en una societat que posa al centre la producció i el benefici, no pas la salut i el benestar, una societat que obvia aquests “petits” malestars, total... què és un mal de cap? Una societat que provoca estrès, preocupacions múltiples, trastorns del son... L’ésser humà a poc a poc ha anat destruint el que li rodejava, tenim un medi ambient tocat de mort: canvis de temperatures, manca d’aigua, alts nivells de contaminació.
De mica en mica hem anat posant portes al camp, o més aviat hem deixat que el camp es mori per poder-li posar portes. Per tant, els malestars que hem anat provocant i que ens invaliden per la vida són fruit d’aquest afany productivista, lluny de les necessitats vitals.
Hem anat domesticant els temps a un ritme poc humà que produeix uns desordres enormes en les relacions humanes, en la ment, en la relació amb els animals i la natura. Hem anat bastint un temps social que gira entorn del treball i que ens provoca estrès. En un mercat laboral precari i precaritzat ens trobem, a més, preocupacions i estrès pel sosteniment de la supervivència, que no de la vida.
Si a tot plegat afegim els rols socials segons el gènere, la manca d’atenció al benestar i la salut, sovint amb manca de perspectiva de gènere, la càrrega de treball de cura massa sovint amb manca de corresponsabilitat, les dones afegim causes als mals de cap. La migranya és femenina majoritàriament, com diuen les estadístiques, i moltes de les causes tenen la seva base en la desigualtat.
Una altra frase feta diu allò de “quants més serem, més riurem”. Soc una dels 800.000.000 de persones que pateixen migranya de forma regular i us puc assegurar que de riure... ben poc.
La migranya és un dolor que s’instal·la i t’acompanya durant la vida. Poden passar hores o dies sense que t’abandoni un sol instant. Poden passar llargues temporades sense patir-la, però no t’abandona, és allà al teu costat esperant el moment de tornar-hi. Explicat suaument pot semblar gairebé poètic, però és un dolor que ens tortura a qui la patim.
Les estadístiques diuen que és un dolor que pateixen, aproximadament, 800.000.000 de persones al món, majoritàriament dones -tres cops més- que la pateixen amb més freqüència. Per a dones entre 18 i 49 anys és una causa de discapacitat i afecta la salut mental, sobretot depressions i ansietat.
Les causes poden ser molt diverses, però hi ha un component hormonal important i també ambiental. El soroll, la contaminació, les olors, també són possibles causes. Durant l’etapa fèrtil gairebé el 60% de les dones pateixen migranyes. Un cop més el dolor crònic té una clara perspectiva de gènere.
Vivim en una societat que posa al centre la producció i el benefici, no pas la salut i el benestar, una societat que obvia aquests “petits” malestars, total... què és un mal de cap? Una societat que provoca estrès, preocupacions múltiples, trastorns del son... L’ésser humà a poc a poc ha anat destruint el que li rodejava, tenim un medi ambient tocat de mort: canvis de temperatures, manca d’aigua, alts nivells de contaminació.
De mica en mica hem anat posant portes al camp, o més aviat hem deixat que el camp es mori per poder-li posar portes. Per tant, els malestars que hem anat provocant i que ens invaliden per la vida són fruit d’aquest afany productivista, lluny de les necessitats vitals.
Hem anat domesticant els temps a un ritme poc humà que produeix uns desordres enormes en les relacions humanes, en la ment, en la relació amb els animals i la natura. Hem anat bastint un temps social que gira entorn del treball i que ens provoca estrès. En un mercat laboral precari i precaritzat ens trobem, a més, preocupacions i estrès pel sosteniment de la supervivència, que no de la vida.
Si a tot plegat afegim els rols socials segons el gènere, la manca d’atenció al benestar i la salut, sovint amb manca de perspectiva de gènere, la càrrega de treball de cura massa sovint amb manca de corresponsabilitat, les dones afegim causes als mals de cap. La migranya és femenina majoritàriament, com diuen les estadístiques, i moltes de les causes tenen la seva base en la desigualtat.
Una altra frase feta diu allò de “quants més serem, més riurem”. Soc una dels 800.000.000 de persones que pateixen migranya de forma regular i us puc assegurar que de riure... ben poc.