Les malalties transmeses per vectors, especialment mosquits, que fins fa pocs anys eren pròpies de zones tropicals i subtropicals, tenen presència creixent a Europa, a Espanya, a Catalunya. Cal fer operatives les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut de treballar intensament com “Una Sola Salut”, “One Health”, la salut mediambiental, la salut humana i la salut animal.
Els brots de la febre del Nil a Andalusia d’enguany han tornat a evidenciar aquest canvi històric de Salut Global. El virus del Nil Occidental és endèmic a Andalusia, Extremadura, Comunitat Valenciana i Catalunya des del 2017. Les aus silvestres són el reservori i esporàdicament, a través del mosquit comú, passa a cavalls i humans.
Els vectors són organismes vius que poden transmetre agents infecciosos dels animals a persones, o entre persones o entre animals. Els vectors són artròpodes o rosegadors. Dins els artròpodes destaquen les malalties per mosquits. El mosquit comú pot transmetre el virus del Nil Occidental, l’encefalitis japonesa, entre altres. El mosquit tigre (mosquit invasor) pot ser vector de Dengue, Zika, Chikunguya, Febre groga. El mosquit femella de l’Anopheles és el transmissor de la malària. Les mosques poden ser transmissores de la febre tifoide, de la disenteria bacil·lar i de diarrees. Els polls, de pediculosi i de tifus exantemàtic. Les puces, del tifus murí. Les paparres la malaltia de Lyme, la febre recurrent, el tifus exantemàtic, la febre hemorràgica de Crimea i Congo, encefalitis. Les xinxes, els àcars, els flebòtoms, els simúlids, les paneroles com la majoria d’artròpodes, poden ser transmissors d’infeccions i són presents a Catalunya. Les rates i ratolins poden ser vectors de la salmonel·losi, la leptospirosi, la ràbia o la pesta bubònica.
El 60% de les malalties humanes tenen origen animal; la Covid-19 i la tuberculosi són exemples recents o des de fa molts anys. Les malalties zoonòtiques per vectors són el 17% de les infeccions mundials, creixent la seva expansió geogràfica i poden comportar gravetat especialment en zones tropicals i subtropicals de l’Àfrica subsahariana, Àsia i Amèrica Llatina.
Segons l’OMS, l’any 2022, es varen declarar 249 milions de casos de paludisme en 85 estats del món, amb un lleu increment respecte a l’any anterior. La mortalitat va ser de 608.000 persones mortes i el 80% nens de menys de cinc anys. L’Àfrica representa el 94% dels caos. Nigèria (27%), República del Congo (12%), Uganda (5%), Moçambic (4%) expliquen la meitat dels casos del món. Espanya erradicà el paludisme l’any 1964, però es declaren més de 800 casos importats a l’any entre turistes, treballadors globals o persones nascudes en països endèmics que viatgen al seu país d’origen. A Espanya hi ha alguns casos de paludisme autòcton, sense aquest antecedent de viatges a zones endèmiques. Quan augmenten els casos importats, el risc de contagi autòcton pot existir. El mosquit Anopheles està present a Espanya a les conques, deltes dels grans rius, Ebre, Guadalquivir i a les conques valencianes. El mosquit comú i des de fa uns anys el mosquit tigre són els més habituals.
La prevenció del paludisme es fonamenta en el control dels vectors: reduir les poblacions de mosquits, mosquiteres amb insecticides de llarga durada i fumigacions exteriors i interiors. Reduir al màxim l’exposició a mosquits amb ús de repel·lent, robes adequades, evitar hores de màxim risc, protecció especial amb nens i persones amb vulnerabilitat. Fàrmacs, quimioprofilaxi, selectiva o massiva. L’any 2021 varen iniciar-se vacunacions en població infantil en zones geogràfiques d’alt risc del món i l’any 2023 una segona vacuna autoritzada en aquestes zones. Les mesures higienicosanitàries i a l’estat nutricional i immunològic de les persones, són substantives a la propagació i gravetat d’aquestes malalties.
La febre del virus del Nil Occidental és una malaltia que transmet el mosquit comú. El virus del Nil Occidental va aïllar-se l’any 1937 a Uganda. És un flavivirus dels més estesos a Àfrica i Euràsia. En les darreres dècades, dels anys cinquanta, ha aparegut en zones temperades a Europa com França, Itàlia, Espanya, Gràcia, Romania, Àustria. L’any 1999 va aparèixer per primer cop al continent americà. Als EUA la incidència més gran es troba a les grans planes centrals. Els cavalls pateixen la malaltia igual que els humans i en un 10% els casos tenen afectació neurològica greu. En humans la gran majoria de la infecció del Virus del Nil Occidental és asimptomàtica (80%) o molt lleu que ens porta a molt infradiagnòstic i entorn d’un 1% presenta afectació greu neurològica (meningitis, encefalitis, paràlisi flàccida, síndrome Guillem Barré), renal i sistèmica en persones amb malalties prèvies. Des de l’any 2022 a Europa s’han declarat 874 casos en persones d’infeccions pel Virus del Nil Occidental, 44 brots en cavalls i 175 brots en aus silvestres. A Espanya hi ha presència en animals des del 2017 i des del 2020 casos en persones. L’any 2020 van ser detectats 71 casos i vuit persones mortes. L’any 2023, 19 persones afectades i tres persones mortes i enguany 53 casos i cinc persones mortes. Un cas confirmat a Reus l’any 2022. A Catalunya, l’any 2023 varen diagnosticar 233 casos de Dengue, 50 casos de Chikunguya i 15 de Zika la gran majoria importades.
L’any 1984 a l’Hospital Clínic es creà la Unitat de Medicina Tropical liderada pel Dr. Corachan. L’experiència acumulada a Moçambic, Marroc, Bolívia, Tanzània han permès adquirir coneixement davant dels reptes de Salut Global i alhora anticipar les accions també a Catalunya. L’any 2010 aquella Unitat de més de quaranta anys va permetre crear Institut de Salut Global, ISGlobal. L’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona amb la Fundació La Caixa són els promotors d’aquest centre que ha esdevingut un referent mundial amb malalties de vectors. El Dr. Pedro Alonso i el seu equip va iniciar fa molts anys tant a zones endèmiques del món com a Catalunya la recerca en aquest àmbit.
El Banc de Sang i Teixits de Catalunya monitoritza a través de les determinacions de la sang dels donants la presència dels microorganismes causants de malalties transmeses per vectors, per no transfondre la sang o derivats i alhora és una font de recerca epidemiològica. El treball cooperatiu entre les sanitats animal, humana i mediambiental del planeta, local i global és l’únic camí, demostrada la interdependència. “Una Salut”, “One Health". L’escalfament del planeta, la gran mobilitat de persones i de mercaderies ajuden a l’existència de mosquits i de microorganismes patògens fins fa poques dècades només presents en zones tropicals i subtropicals. Les zoonosis són un dels reptes de Salut Pública al món i a Catalunya.