Quan durant molts dies passats i amb la culminació d’aquest darrer diumenge s'han produït manifestacions contra la llei d'amnistia, alguns han recordat les que en el seu dia es van produir (aquell cop sols de la mà del PP) contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, perquè en la redacció sortint del Parlament una part del tauler polític, la seva claca mediàtica i un bon grapat dels experts en dret consideraven que s'atemptava contra la unitat d'Espanya. I si bé és cert que es va aconseguir fer empassar a l'opinió pública que la sentència del TC la va retallar de manera immisericorde i que aquella retallada fou obra dels populars, ara també s'ha aconseguit consensuar que criticar la llei d'amnistia que està negociant Pedro Sánchez per la pura necessitat electoral és de dretes.

Però una cosa i l'altra són falses: ni la descentralització és d'esquerres, ni és progressista el fet de dir que certes accions de l'independentisme passin de ser delictes a ocasió per tal que l'Estat demani perdó a aquells que va condemnar el seu poder judicial. De fet, els que en el món socialista estan d’acord amb aquesta idea són tots els parlamentaris (com és obvi, la fidelitat a qui fa la llista és sempre un grau) i una mica més de la meitat de la militància (el 90 % del 60 % que va votar), però no significats exdirigents, alguns actuals barons i res se sap del que pensen els votants. Ningú els demanarà sobre una qüestió que no estava en el programa electoral del partit al qual van votar.

De la mateixa manera, de si aquestes manifestacions són adequades o no què tenen a dir els que van estar darrere de Tsunami Democràtic? Què han d’objectar al fet que Fiscalia, poder judicial, o la gent, partits o no al darrere d'ells, es manifestin en contra de l'acció política governamental? En el fons, la més sana i necessària manifestació és la que critica i no la que es dedica a fer la claca al govern, es digui aquesta claca Victor Manuel, Javier Pérez Royo, José Ignacio Domínguez o Jose Luis Martín Pallín.

Donar veu sols als que dins les institucions criticades són notes discordants està bé, però tant com que l'actual minoria (que ho és sols per quatre escons, tot s'ha de dir) estigui disposada a manifestar la seva discrepància, sigui per convicció ideològica o per la mateixa tàctica electoral que anima Pedro Sánchez. Emprar la doctrina de la cancel·lació està malament però encara és pitjor si s'aplica per distingir les bones manifestacions de les dolentes.