Aquesta setmana, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha tornat a condemnar l’estat espanyol per incomplir la normativa de la qualitat de l’aire a les àrees urbanes de Madrid i Barcelona. I és que malgrat els avenços assolits gràcies a la Zona de Baixes Emissions i a la implementació de superilles, que han permès reduir un 31% de la contaminació de diòxid de nitrogen a la ciutat, aquests encara són insuficients per situar-nos dins dels llindars recomanats per l’Organització Mundial de la Salut i per la Unió Europea.
Estem davant d’un dels principals problemes de salut pública de la ciutat i el nostre deure com a ciutadans és exigir a les administracions que prenguin totes les mesures necessàries per posar fre a la contaminació. D’acord amb els darrers estudis publicats per l’Institut de Salut Global, l’àrea metropolitana de Barcelona és la sisena més contaminada d’Europa pel que fa a diòxid de nitrogen, i la mala qualitat de l’aire és responsable de més de 1500 morts prematures a l’any, el que suposa un risc per als infants que veuen augmentar el risc d’asma infantil, per a les persones grans que augmenten el risc d’infeccions respiratòries greus, per a les dones embarassades i per a les persones afectades per malalties cardiopulmonars.
Actualment, un 60% del diòxid de nitrogen present a l’aire de la ciutat té el seu origen en la circulació dels vehicles de combustió. Per la qual cosa, calen mesures orientades a reduir-ne la seva circulació, sense oblidar-nos d’altres fonts de contaminació atmosfèrica com el port de Barcelona i les calefaccions. De fet, és en el districte de l’Eixample on s’ubiquen els barris més contaminats de la ciutat a causa de la intensitat de la circulació, per la qual cosa, és lògic que les principals intervencions urbanes se centrin en aquest territori.
El dret a la salut i a la vida de les persones que residim a la ciutat no pot ser bescanviat pel privilegi del desplaçament en vehicles contaminants, més encara quan Barcelona disposa d’una excel·lent xarxa de transport públic i sembla que la Generalitat ha decidit finalment descongelar la instal·lació de la xarxa de park&rides, habilitant aquests espais en 102 estacions repartides entre 81 municipis de la regió metropolitana.
És per aquest motiu, que no deixa de resultar trist i sorprenent el posicionament de la majoria de grups municipals en el darrer ple de l’any, incloent-hi el soci díscol del govern, per frenar el desplegament de les superilles, un model d’èxit per fer front a l’emergència climàtica reconegut pel programa de Medi Ambient de les Nacions Unides. Si alguna crítica cal fer al govern municipal no és la de ser massa radicals en la lluita contra la contaminació, sinó la de ser massa moderats, tal com evidencia la moratòria d’estufes de combustió per terrasses fins a l’1 de gener de 2025 o la creació d’una nova terminal de creuers que permetrà l’atracament de creuers de més de 300 metres d’eslora. En aquest sentit, propostes absolutament extemporànies com la negativa ideològica a la unió del tramvia per la Diagonal defensada pel candidat Trias o la substitució de les superilles per interiors d’illa, com ara sembla defensar el PSC, constitueixen un exemple de l’enorme curtesa de mires dels partits polítics que aspiren a governar la ciutat.
Barcelona necessita respostes urgents per fer front a la mala qualitat de l’aire que respirem, una situació que es veu agreujada pel descens de la pluviositat que hem patit aquest any. Les superilles han demostrat ser un instrument excel·lent, com també ho pot ser la instal·lació d’un peatge urbà que reclamen les entitats ecologistes. És per aquest motiu, que enfront aquelles veus que aposten per postergar les solucions al considerar que la crisi climàtica acabarà solucionant-se miraculosament en un futur incert, cal respondre’ls el mateix que va dir Keynes als que creien que les crisis econòmiques se solucionaven amb el pas del temps: “a llarg termini, tots estarem morts”.
Estem davant d’un dels principals problemes de salut pública de la ciutat i el nostre deure com a ciutadans és exigir a les administracions que prenguin totes les mesures necessàries per posar fre a la contaminació. D’acord amb els darrers estudis publicats per l’Institut de Salut Global, l’àrea metropolitana de Barcelona és la sisena més contaminada d’Europa pel que fa a diòxid de nitrogen, i la mala qualitat de l’aire és responsable de més de 1500 morts prematures a l’any, el que suposa un risc per als infants que veuen augmentar el risc d’asma infantil, per a les persones grans que augmenten el risc d’infeccions respiratòries greus, per a les dones embarassades i per a les persones afectades per malalties cardiopulmonars.
Actualment, un 60% del diòxid de nitrogen present a l’aire de la ciutat té el seu origen en la circulació dels vehicles de combustió. Per la qual cosa, calen mesures orientades a reduir-ne la seva circulació, sense oblidar-nos d’altres fonts de contaminació atmosfèrica com el port de Barcelona i les calefaccions. De fet, és en el districte de l’Eixample on s’ubiquen els barris més contaminats de la ciutat a causa de la intensitat de la circulació, per la qual cosa, és lògic que les principals intervencions urbanes se centrin en aquest territori.
El dret a la salut i a la vida de les persones que residim a la ciutat no pot ser bescanviat pel privilegi del desplaçament en vehicles contaminants, més encara quan Barcelona disposa d’una excel·lent xarxa de transport públic i sembla que la Generalitat ha decidit finalment descongelar la instal·lació de la xarxa de park&rides, habilitant aquests espais en 102 estacions repartides entre 81 municipis de la regió metropolitana.
És per aquest motiu, que no deixa de resultar trist i sorprenent el posicionament de la majoria de grups municipals en el darrer ple de l’any, incloent-hi el soci díscol del govern, per frenar el desplegament de les superilles, un model d’èxit per fer front a l’emergència climàtica reconegut pel programa de Medi Ambient de les Nacions Unides. Si alguna crítica cal fer al govern municipal no és la de ser massa radicals en la lluita contra la contaminació, sinó la de ser massa moderats, tal com evidencia la moratòria d’estufes de combustió per terrasses fins a l’1 de gener de 2025 o la creació d’una nova terminal de creuers que permetrà l’atracament de creuers de més de 300 metres d’eslora. En aquest sentit, propostes absolutament extemporànies com la negativa ideològica a la unió del tramvia per la Diagonal defensada pel candidat Trias o la substitució de les superilles per interiors d’illa, com ara sembla defensar el PSC, constitueixen un exemple de l’enorme curtesa de mires dels partits polítics que aspiren a governar la ciutat.
Barcelona necessita respostes urgents per fer front a la mala qualitat de l’aire que respirem, una situació que es veu agreujada pel descens de la pluviositat que hem patit aquest any. Les superilles han demostrat ser un instrument excel·lent, com també ho pot ser la instal·lació d’un peatge urbà que reclamen les entitats ecologistes. És per aquest motiu, que enfront aquelles veus que aposten per postergar les solucions al considerar que la crisi climàtica acabarà solucionant-se miraculosament en un futur incert, cal respondre’ls el mateix que va dir Keynes als que creien que les crisis econòmiques se solucionaven amb el pas del temps: “a llarg termini, tots estarem morts”.