Carles Puigdemont sap que la marca del PDECat està massa lligada a Convergència, i ja fa temps que toca renegar-ne. Aviat es dictarà la sentència del cas 3% i Puigdemont ha de semblar el més desvinculat possible de la formació hereva de Convergència per minimitzar el desgast. Fins ara, res no havia impedit que el PDECat i JxCat es presentessin en coalició a totes les eleccions (llevat de les del 21 de desembre del 2017, quan JxCat encara no existia formalment).

Amb Pascal fora, el PDECat ja no serveix a Puigdemont ni per fer veure que planta cara a la poca fermesa del seu propi espai. Per la seva banda, el PDECat i tots els seus càrrecs també saben que no tenen res a pelar si decideixen presentar-se pel seu compte en unes eleccions, i el seu aparell no farà cap lleig a Puigdemont si renunciant a la seva pròpia estructura pot optar a cadires de tota mena. El PDECat ha preferit no acompanyar Pascal en la seva cosa i sap de fa temps que no té raó de ser mentre Puigdemont pugui anar de salvador.

Puigdemont ha d'escenificar una ruptura que acabarà amb tot el PDECat dissolt a dins de JxCat, cosa que convertirà JxCat en l'enèsim hereu formal de Convergència. Les sigles del PDECat hauran desaparegut, però les persones seran les mateixes segurament sota JxCat, que és un partit que es va inscriure fa un parell d'anys i que fins ara no tenia militància ni òrgans de representació.

La maquinària de la matraca de la unitat ja s'està posant en marxa. Tornarem a sentir el mantra que hem d'estar tots junts per aconseguir la independència, malgrat que no tindran cap tipus de projecte per a fer-la. La qüestió és embolicar la troca i excitar les passions fent el mateix de sempre. Ara, Demòcrates i La Crida ja s'hi podran sumar tranquils: Puigdemont és Catalunya. Sí, la Catalunya que ha tingut l'oportunitat de fer la independència i va preferir el 155 abans que aplicar el resultat del referèndum.

"Suspenem la militància dels nostres partits per militar només per Catalunya", deia Puigdemont fa menys de tres setmanes. La frase faria gràcia si no fos per l'autoritarisme que destil·la: No "militarà només per Catalunya", militarà al seu partit. I ni Catalunya és el seu partit ni el seu partit és Catalunya.