Cansats, desil·lusionats, deprimits, desinflats... Així és com, els qui volen aturar el procés com sigui, qualifiquen  aquells que lluitem per aconseguir poder viure en una república catalana independent. Van errats. Estem preparats per fer l'últim esforç, el definitiu. I aquells que ho volen impedir lluiten, des de dintre de Catalunya i des de fora perquè no ens en sortim.

L'estratègia d'Espanya és la que han emprat sempre. Ells a manar i els altres, a creure.  S'ha de complir la llei, diuen. La llei que s'han fet a mida i que la interpreten aquells que posen a dit als tribunals. Jutges “conservadors” i “progressistes”, diuen. Però ves per on, quan es tracta de legislar sobre Catalunya tots es transformen en “ultraconservadors”. És qüestió de majories, diuen. I saben perfectament que, si parlem de majories i estan en joc els interessos de Catalunya d'una banda i els de la resta d'Espanya per l'altra, els catalans sempre tindrem les de perdre.

Estem cada vegada més a prop del “tot” o “res”. Es tracta de reconèixer-nos a nosaltres mateixos com a ciutadans lliures d'una nació que també volem lliure i digna. El nostre objectiu ara és aconseguir-ho democràticament. L'actuació del govern de l'Estat és tan grollera que, sovint, fa l'efecte contrari al que pretén i, amb raó es diu,  que molts dels ministres d'Espanya, amb les seves actuacions, són una fàbrica de nous independentistes. Perquè, com es pot aguantar una involució tan profunda com la que s'està portant a terme des del govern del PP sense fer-hi front?.

La resistència de l'Estat s'entén. No volen perdre la gallina dels ous d'or. Ara, els pals a la roda que es posen des de dintre de casa ja són més difícils d'entendre. Hi ha actuacions malèvoles que molt més subtilment obeeixen  les consignes dels amos que els donen feina... Se'ls veu el llautó. I com més s'acosta el moment del “tot” o “res”, com que estan més nerviosos, apugen el to i arriben a perdre els papers. Quan escoltes segons quines manifestacions polítiques i la xerrameca d'aquells tertulians que insisteixen una i altra vegada amb els dèficits que patim a Catalunya i els atribueixen, només, a les “polítiques de dretes” del govern català i amaguen totes les circumstàncies judicials, polítiques i econòmiques que estem patint per part de l'Estat, que actua amb la intenció manifesta de fer quedar el govern de la Generalitat com un inepte i un corrupte digne, només, de ser portat als tribunals ja saps perfectament de quin peu calcen i a quin ideari serveixen.

Estem a les portes de dues votacions. Hem de triar els nostres representants als ajuntaments i a la Generalitat. És evident que totes les propostes que es defensen democràticament han de ser escoltades amb respecte, però aquells que volem la independència hem de treballar perquè la nostra proposta per a un país nou, millor, presidit per l'ètica i per l'eficàcia sigui l'opció guanyadora primer a tots els ajuntaments de Catalunya i després al govern de la Generalitat i hem de demostrar, també,  que la responsabilitat que sentim i la il·lusió que compartim desmentirà l'opinió d'aquells que volen que no ens en sortim. Si no ho féssim així, no tindríem perdó.