"Vivim un moment riquíssim i apassionant, un moment de primavera. Però les primaveres són sempre enfangades i tempestuoses", deia Maria Aurèlia Capmany. Efectivament, el país viu en temps constituents, però també en un moment d'excepcionalitat democràtica. I som en un atzucac.
Amb aquest sentiment ambivalent, aquest Onze de Setembre sortirem, com cada any, a commemorar la Diada. Hi serem els qui creiem que, davant de l'excepcionalitat democràtica, cal aprendre dels errors dels passat i d'aquelles decisions que ens han fet patir derrotes, que ens han fet retrocedir o afeblir-nos. Mirant endavant. Hi serem els que estem convençuts que per avançar calen noves estratègies dins del sobiranisme que permetin un lideratge fort de país.
Un lideratge de país que no es pot construir sense donar resposta al que ha passat la darrera dècada a Catalunya, en la sortida d'una crisi social, econòmica, política i institucional que començava el 2008. Un lideratge que no es pot construir menystenint els reptes que encara el país en totes les seves dimensions. I és que precisament la clau per als propers anys és com construïm un país nou a partir d'aquestes preguntes i aquests reptes sense resposta. És només en la mesura que sapiguem donar-hi resposta com podrem ser més. I més forts.
I en aquesta nova etapa del sobiranisme que forçosament ha d'obrir-se, Barcelona hauria de jugar un paper clau com a capital del país. Si volem ser més forts per donar resposta als reptes d'una nova època, és indubtable que cal una aliança entre les institucions més importants del país on el govern de la Generalitat i el de Barcelona es trobin contribuint i treballant de la mà en la renovació de l’agenda de polítiques públiques i la regeneració i modernització de les nostres institucions. Avançant de la mà en les respostes a la repressió i la situació d’excepcionalitat democràtica que patim.
En aquest context, Barcelona ha d’exercir la seva capitalitat, ha de ser la ciutat del 80% que s’impliqui en la solució a les demandes majoritàries del país, que són també les que contribueixen a construir una nova època.
Malauradament, en les primeres passes d'aquest mandat hem vist un govern de la ciutat encara més dèbil que l'anterior, més aïllat d'altres institucions, d'altres grups i del país. Potser esperant que tot passi de llarg o que la primavera s'enfangui, com deia Capmany. Una prova més serà la seva absència en la manifestació de la Diada. Precisament en un moment que s'està a punt de fer pública la sentència a dirigents polítics i socials que són a presó. Sigui com sigui i, per responsabilitat amb Catalunya, Barcelona no pot permetre's no formar part de la solució i viure d'esquena al moment que passa el país. El moment reclama noves estratègies dins del sobiranisme i un lideratge fort de país.
Amb aquest sentiment ambivalent, aquest Onze de Setembre sortirem, com cada any, a commemorar la Diada. Hi serem els qui creiem que, davant de l'excepcionalitat democràtica, cal aprendre dels errors dels passat i d'aquelles decisions que ens han fet patir derrotes, que ens han fet retrocedir o afeblir-nos. Mirant endavant. Hi serem els que estem convençuts que per avançar calen noves estratègies dins del sobiranisme que permetin un lideratge fort de país.
Un lideratge de país que no es pot construir sense donar resposta al que ha passat la darrera dècada a Catalunya, en la sortida d'una crisi social, econòmica, política i institucional que començava el 2008. Un lideratge que no es pot construir menystenint els reptes que encara el país en totes les seves dimensions. I és que precisament la clau per als propers anys és com construïm un país nou a partir d'aquestes preguntes i aquests reptes sense resposta. És només en la mesura que sapiguem donar-hi resposta com podrem ser més. I més forts.
I en aquesta nova etapa del sobiranisme que forçosament ha d'obrir-se, Barcelona hauria de jugar un paper clau com a capital del país. Si volem ser més forts per donar resposta als reptes d'una nova època, és indubtable que cal una aliança entre les institucions més importants del país on el govern de la Generalitat i el de Barcelona es trobin contribuint i treballant de la mà en la renovació de l’agenda de polítiques públiques i la regeneració i modernització de les nostres institucions. Avançant de la mà en les respostes a la repressió i la situació d’excepcionalitat democràtica que patim.
En aquest context, Barcelona ha d’exercir la seva capitalitat, ha de ser la ciutat del 80% que s’impliqui en la solució a les demandes majoritàries del país, que són també les que contribueixen a construir una nova època.
Malauradament, en les primeres passes d'aquest mandat hem vist un govern de la ciutat encara més dèbil que l'anterior, més aïllat d'altres institucions, d'altres grups i del país. Potser esperant que tot passi de llarg o que la primavera s'enfangui, com deia Capmany. Una prova més serà la seva absència en la manifestació de la Diada. Precisament en un moment que s'està a punt de fer pública la sentència a dirigents polítics i socials que són a presó. Sigui com sigui i, per responsabilitat amb Catalunya, Barcelona no pot permetre's no formar part de la solució i viure d'esquena al moment que passa el país. El moment reclama noves estratègies dins del sobiranisme i un lideratge fort de país.