Tot el mercat està ocupat per tres grans bancs. Tot? No! Un banc resisteix encara i sempre. El panorama bancari espanyol ha quedat arrasat, gairebé totes les caixes i bancs de dimensió mitjana han desaparegut, però el Banc Sabadell ha aconseguit fins ara mantenir la seva independència. Des de fa set mesos s’enfronta a una opa hostil del BBVA que pretén absorbir-lo sense massa miraments. Amb mirada catalana, l’operació ja era un desastre, però el retorn del president Trump a la Casa Blanca ha canviat l’escenari. Qualsevol accionista del Banc Sabadell, català o no, ha de saber que l’opa és avui una jugada de gat per llebre. Llebre europea a preu de gat mexicà. Mal negoci.
El Sabadell va moure la seu social a Alacant l’any 2017, un drama que caldria revertir, però continua sent un banc català amb el cap, el cor i les oficines centrals, a Catalunya. L’opa del BBVA seria el punt final d’un projecte financer fet i pensat en català des de fa cent cinquanta anys. El preludi d’una pèrdua de bons llocs de treball a Barcelona i Sant Cugat que encara es pot evitar.
No cal ser català per veure que l’opa és un mal negoci, només cal tenir nocions bàsiques d’economia per entendre que passar de quatre a tres bancs limitaria molt l’oferta financera al mercat espanyol. El Sabadell és un banc de dimensió mitjana, però és un gran banc per a les pimes i la seva desaparició portaria moltes petites i mitjanes empreses a tenir dificultats per renovar pòlisses o finançar noves inversions. Un mercat amb milions de clients i només tres grans proveïdors no és precisament exemple de competència perfecta.
El Sabadell ha passat per moments de grans dificultats. Els bancs venen diners i el Banc Central Europeu ha estat molts anys regalant el diner a preu de saldo. Aconseguir beneficis amb tipus d’interès entre baixos i baixíssims és difícil per qualsevol banc, però ho era més per un banc de petita dimensió enfrontat a tres gegants. L’any 2020, quan l’acció Sabadell valia 27 cèntims, potser l’opa del BBVA hauria pogut tirar endavant, però quan la van plantejar, fa set mesos, l’acció havia multiplicat el seu valor per set. Han fet tard, afortunadament.
Tot plegat devia tenir sentit si es mirava amb la distància i la fredor amb què uns quants analistes financers deuen estudiar l’operació des d’un despatx de Nova York, potser sí, però ja no en té. Quan el primer dimarts després del primer dilluns de novembre els americans van decidir que Donald Trump havia de tornar a la presidència dels Estats Units, l’opa del BBVA es va convertir en un mal negoci evident pels accionistes del Sabadell. Gairebé la meitat dels beneficis del banc d’origen basc venen de Mèxic, mentre el 90% del benefici del Sabadell surt del mercat espanyol. L’opa del BBVA proposa als accionistes del Sabadell canviar accions de l’economia europea que més creix per uns paperets invertits en l’economia més exposada als nous aranzels del president Trump. Una mala idea.
La globalització ha entrat en fase de recomposició i els Estats Units estan decidits a posar fi a cinquanta anys llargs de grans dèficits comercials. Mèxic ha estat un dels grans beneficiaris de la desindustrialització americana i serà un dels perjudicats de la reindustrialització que s’anuncia. Que la presidència Trump amenaci amb la deportació d’uns sis milions d’il·legals mexicans que envien diners a casa cada mes posa encara més llenya al foc. Mèxic serà un lloc calent i inestable en els pròxims anys, un mal lloc per invertir, i el BBVA té la meitat dels ous en aquell cistell. Els accionistes del Sabadell no els haurien de fer de salvavides. Qui voldria gat mexicà a preu de llebre europea?