Quan encara se’m regiren els sentits pensant en l’absurd de la mort a la Loveparade d’Alemanya de les joves tarragonines que ho tenien tot per viure, la Clara Zapater i la Marta Acosta, penso en traç gruixut i maldestre. Això sí que és irreversible. Això sí que és una bufetada pels seus pares i amics, que no les podran sentir riure mai més.

Al costat d’això, el traç gruixut i maldestre de la quotidianitat, per exemple la que vol fer reversibles les decisions del Parlament de Catalunya, ja sigui en matèria taurina, ja sigui en matèria estatutària.

Ja ho té l’autonomia, aquestes coses. Sempre es pot declarar d’interès general allò que inflami el vot popular, i tirar enrera la matèria legislativa de la Ciutadella, paper mullat, que per alguna cosa l’esperit de la Maestranza cova damunt la retallada constitucional de l’Estatut.

Una iniciativa legislativa popular que no agrada els populars. Per una vegada que el Parlament es pronuncia en una proposta sorgida del carrer, que vindria a ser una vacuna contra la desafecció, i el més tou que s’ha sentit en contra és que hi ha coses més importants per fer, amb la crisi que tenim.

És clar que les crisis poden ser paralitzants. Com la paràlisi de traç maldestre i gruixut del Govern central que segueix sense reconèixer Kosovo, tot i el que hagi dit el Tribunal Internacional a petició de l’ONU. No ho fan, encara que no ho diguin, perquè la declaració unilateral d’independència no s’empelti com a model per resoldre els mals encaixos de les Espanyes.

En canvi, sí que fan cas del Tribunal Constitucional, i les seves tisorades, i ells mateixos retallen en obres públiques a Catalunya. Traç gruixut contra la crisi, tot esperant gestos.

La Clara i la Marta, que ja no hi són, han mort en una concentració massiva a Duisburg, a la Loveparade. Es diu que hi havia una assistència rècord, d’un milió quatre-centes mil persones, que els organitzadors ara minimitzen. Una massa, com la que hi havia a Barcelona el 10 de juliol, i que minimitza sense tacte, de manera maldestre, qui no vol veure la voluntat de ser, convençuts que tot plegat és una febrada reversible.