Som paper de fumar. Fràgils davant d’allò que no controlem. Estem més a prop de la desgràcia del que voldríem o ens podem imaginar. Pensem que a nosaltres no ens passarà, fins que passa. Veure cremar les dues torres d’habitatges del barri del Campanar de València és una imatge que difícilment ens podrem treure del cap. Per l’espectacularitat del foc que en mitja hora va arrasar-ho tot. Per la mort de deu persones i les famílies que han perdut el que tenien. Pel rescat d’una parella retransmès en directe. Pel groguisme d’alguns mitjans durant i després. Però sobretot perquè ens evidencia que durant dècades s’ha construït com el cul.
Hem normalitzat que hi hagi pisos sense uns mínims de dignitat, alguns fins i tot s’han posat al mercat de lloguer sense cèdula d’habitabilitat. Despatxos reconvertits en "xiringuitos". Trasters llogats com a sobreàtics. Edificis amb esquerdes i amb tots els interrogants pel que fa a mesures de seguretat. La manca d’habitatge i la necessitat de tenir un sostre ha derivat en un cercle viciós que vulnera tots els drets. És València i és Badalona. És allò que en el seu dia ningú va vetllar i que ara cau a trossos. Per les presses, per aixecar edificis a qualsevol preu o pel negoci. Pel que sigui, estem vivint en pisos que són rateres. Atrapats entre lloguers i hipoteques d’habitatges que són qualsevol cosa menys dignes i habitables.
Ara venen els nervis. Ai aquells edificis de Barcelona construïts per la mateixa empresa i amb el mateix material que el que va cremar a València. Quin patir. Ai amb les esquerdes de dos edificis a Santa Coloma de Gramenet. Amb altres blocs del carrer Canigó de Badalona. Atenció amb tot el que anirà sortint perquè això només acaba de començar. Ara, reunions i corredisses que com sempre arriben tard, quan el mal ja està fet. Ara ens diuen que el 50% de les finques de Catalunya suspenen la inspecció tècnica per deficiències importants o greus. Ara. Ara és quan els errors del passat i la desmesura amb el totxo ens cauen a sobre. És a veure qui paga el desastre.
En pocs dies entrarà en vigor la nova regulació dels preus del lloguer del govern espanyol. Veurem de què serveix. Però més enllà de posar topalls el que s’ha de posar fre és al descontrol del mercat immobiliari. Sense anar més lluny, l’anunci d’un pis de lloguer a Madrid que ha indignat les xarxes aquesta setmana. 400 euros per un estudi de vuit metres quadrats amb lavabo al pati exterior i el llit enganxat a la dutxa i la vitroceràmica. Segur que algú l’acabarà llogant, la necessitat ens empeny al precipici. Al mateix ritme que una administració a qui la situació se li ha escapat de les mans, absolutament incapaç de garantir un dels drets més bàsics. L’esquerda és cada cop més gran i els pedaços ja no funcionen.
Hem normalitzat que hi hagi pisos sense uns mínims de dignitat, alguns fins i tot s’han posat al mercat de lloguer sense cèdula d’habitabilitat. Despatxos reconvertits en "xiringuitos". Trasters llogats com a sobreàtics. Edificis amb esquerdes i amb tots els interrogants pel que fa a mesures de seguretat. La manca d’habitatge i la necessitat de tenir un sostre ha derivat en un cercle viciós que vulnera tots els drets. És València i és Badalona. És allò que en el seu dia ningú va vetllar i que ara cau a trossos. Per les presses, per aixecar edificis a qualsevol preu o pel negoci. Pel que sigui, estem vivint en pisos que són rateres. Atrapats entre lloguers i hipoteques d’habitatges que són qualsevol cosa menys dignes i habitables.
Ara venen els nervis. Ai aquells edificis de Barcelona construïts per la mateixa empresa i amb el mateix material que el que va cremar a València. Quin patir. Ai amb les esquerdes de dos edificis a Santa Coloma de Gramenet. Amb altres blocs del carrer Canigó de Badalona. Atenció amb tot el que anirà sortint perquè això només acaba de començar. Ara, reunions i corredisses que com sempre arriben tard, quan el mal ja està fet. Ara ens diuen que el 50% de les finques de Catalunya suspenen la inspecció tècnica per deficiències importants o greus. Ara. Ara és quan els errors del passat i la desmesura amb el totxo ens cauen a sobre. És a veure qui paga el desastre.
En pocs dies entrarà en vigor la nova regulació dels preus del lloguer del govern espanyol. Veurem de què serveix. Però més enllà de posar topalls el que s’ha de posar fre és al descontrol del mercat immobiliari. Sense anar més lluny, l’anunci d’un pis de lloguer a Madrid que ha indignat les xarxes aquesta setmana. 400 euros per un estudi de vuit metres quadrats amb lavabo al pati exterior i el llit enganxat a la dutxa i la vitroceràmica. Segur que algú l’acabarà llogant, la necessitat ens empeny al precipici. Al mateix ritme que una administració a qui la situació se li ha escapat de les mans, absolutament incapaç de garantir un dels drets més bàsics. L’esquerda és cada cop més gran i els pedaços ja no funcionen.