No em facis petons

No t'ho he demanat i ja m'he trobat un petó estampat a la galtai una abraçada del tot gratuïta i indesitjada. Aquells dos braços que m'estrenyen l'esquena i que em fan sentir presa. Aquells dos petons estranys d'algú que no conec de res. A qui no saps com respondre, i a qui li has de seguir el corrent per un ritual de salutació que no sé ben bé qui va inventar. Segurament ets d'aquestes persones que per educació, tradició o afecte necessites el contacte. I a sobre, penses que soc igual que tu, que tinc la mateixa necessitat de rebre amor i carinyo que qualsevol altre. Avui és el dia mundial del petó. I jo només els vull si són consentits. Els vull desitjats i quan em vinguin de gust. Els piquitos també els decideixo jo.

De petons n'hi ha per compromís o com una forma més de saludar. Amb llengua, el tímid i l'apassionat. El del postureig per les xarxes socials i el tendre a l'àvia. De petits ens obliguen a fer petons. Un bon nen en fa i si no és un antipàtic. Fes-li un petó al teu amic i al veí. Deixa que t'abracin i que et petonegin tots. Ens fem grans pensant que el correcte és fer petons i abraçades al primer que trobes. Creixem confonent l'amabilitat amb el contacte i ens fan creure que quan ens venen, els hem de correspondre ens agradi o no. Sovint em sento jutjada perquè evito el contacte físic. Incompresa quan ho dic i una estranya en aquesta societat de Teletubbies que abraça arbres i fa petons als gossos. A qui la pandèmia li va fer un gran favor i qui pensa que en això de limitar el frec a frec tampoc en vam aprendre res. 

No en tenim prou amb l'educació que rebem i amb allò de quedar bé que a més a més, recurrentment apareixen estudis científics que donen ales als defensors de l'afectivitat. Un de recent, d'un grup d'investigadors europeus, que insisteix que el contacte físic consensuat té beneficis per a la salut. Diuen que els que reben abraçades i carícies tenen menys dolor i redueixen els símptomes de la depressió i l'ansietat. Vinga tots a comprar carinyo. Però en cap cas fan referència a com ens sentim aquells que rebem tot això sense demanar-ho. Ningú parla de l'angoixa que genera aquell acostament inesperat d'uns llavis i uns braços aliens. 

Com diu aquella cançó de Mishima "deixeu que sigui jo qui més estima. Deixeu que sigui jo qui més estima dels dos". Qui controla la situació i que et pugui dir que no amb absoluta llibertat. És tot més senzill. No em facis petons, només respecta'm. Respecta i tolera que no sigui com tu. Sigues amable amb mi, però no em toquis. Les teves mans m'incomoden. "Si no pot haver-hi igual estima. Si no podem sentir el mateix amor", com diu el mateix tema, no s'acaba el món. Ni soc esquerpa ni menys sensible que tu. Ni som els dolents ni vosaltres els bons. Salta't els formalismes, però no m'imposis una abraçada que no vull. Vine de cara, conserva les distàncies i llavors ens entendrem.