Opinió

I si no em toca?

«No pots deixar la teva il·lusió a mercè de la sort, en moltes ocasions només és estar al lloc adequat al moment just»

Clara Tena
21 de desembre de 2024, 19:00

Sovint tenim la paraula sort a la boca.Sort de tu, diu la cançó d’Oques Grasses. Que tinguis sort, que la sort t’acompanyi. Atribuïm els èxits d’algú a la bona sort i els fracassos propis a la mala sort. Quina sort amb la feina que té. Quins fills més macos, han tingut molta sort. Fan tan bona parella… són persones amb sort. Amb potra, llet, o suertuda, com dirien els llatins. Qüestió de sort o de percepció. Fins i tot, li pots sumar un punt d’enveja. Creure’t que als altres els va millor que a tu, sense pensar que de portes endins potser són més infeliços que la majoria. La insatisfacció eterna i la meva mala sort. No em surt res bé, soc malastruc. Mentre a ell li va tot de cara, a mi em va tot de cul. La queixa, el drama. Desafortunat en l’amor i en la salut, sempre em quedarà la feina. Que no els diners. Després vaig amb això. 

Mentre perseguim la sort, ens confonem amb l’atzar. El conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible, diu el diccionari. La casualitat, allò que passa quan menys ho busques. Quan et toca a tu i no als altres. Pot ser un instant, o et pot durar tota la vida. Afortunat i desafortunat. Agraciat o maleït. La coincidència. Allò que veus més a les pel·lícules que a la vida real. Esperant la cosa fortuïta, de vegades acabes vivint a dos pams del terra. I no és bonic això? I si la vida era això? Creure que et pot passar, que un dia la sort et vindrà de cara i es presentarà com la solució a tots els teus mals. O no. O potser només et recordarà que no pots deixar la teva il·lusió a mercè de la sort. Que en moltes ocasions només és estar al lloc adequat al moment just.

Sorteig, la paraula ja ho diu. El que no ens obliga a participar-hi. Ni a fer cues per aconseguir un dècim. Tampoc a comprar totes les participacions de totes les entitats de què formem part. I molt menys a deixar-t’hi el sou. Creences sense sentit, números de la sort. Quin és el vostre, per cert? El meu és el 7, una altra estupidesa. Els friquis que segueixen l’espectacle en directe. Els pobres nens de Sant Ildefons amb la cantarella que et fa explotar el cap. I què me’n dieu dels que ho celebren amb cava davant de les càmeres de televisió? Quina enrabiada. Per què a ells sí i a tu mai? Total, 400.000 euros i el que et treu Hisenda no us arreglaran la vida. Si la majoria en pocs anys ja us ho haureu petat. Això, a tu, no et passaria. 

Estadístiques, que ens agraden molt. Segons la federació de professors de matemàtiques, la probabilitat que el teu dècim sigui el premiat és de 0,0001, una proporció que equival a trobar un gra pintat de vermell en 2,7 quilos d'arròs, o una gota de tota la sang del cos o reconèixer un espectador al Camp Nou ple. Quan parlem de diners, la cerca desesperada per aconseguir-los ens aboca a la sort. Generant-nos una falsa il·lusió amb allò que no depèn de nosaltres mateixos. Després del Gordo, vindrà el raïm de la sort, la roba interior vermella i els desitjos del 2025. I si amb una mica de sort hem rascat quatre euros a la Grossa de Nadal, els acabarem llençant al pou al sorteig de Reis. I així començarem un altre any, preguntant-nos de nou “i si em toca a mi?”. Perdoneu-me, però jo prefereixo pensar què faré si no em toca. Tocar de peus a terra és més barat i també més trist, però em fa lliure de les decepcions. Tan de bo la sort no sigui la meva única companya de vida.

Periodista, presentadora, reportera en tots els formats: ràdio, premsa i televisió. Treballo a La Xarxa on presento el Fet a mida. De la Sénia, l'últim poble de Catalunya. O el primer, segons com t'ho miris.

El més llegit