La vida en un clic

Has oblidat la contrasenya? Si vols recuperar la teva contrasenya clica aquí. Ara no recordo si vaig posar la data de naixement, la majúscula i l’asterisc. O si vaig optar pel dia que es van casar els meus pares. Potser era 12345. Merda, ja t’ho he dit. Ni se t’acudeixi posar la mateixa clau a tot. T’estàs exposant. Ho sabran tot de tu i et robaran l’ànima. La pàgina web em recorda el desordre mental que tinc amb els ‘password’. I que per molt que intenti ser endreçada mai me n’acabo sortint. Si ben just soc capaç de mantenir els correus electrònics a ratlla, com he de recordar cada combinació de cada pàgina on m’he registrat? Si a cadascuna et demanen una cosa diferent! Si me l’hauria d’apuntar a tot arreu per recordar-la, i encara seria pitjor. Sobre la marxa, sense angoixes, i si me n’he oblidat… doncs vinga, tornar a començar amb tot el procés. I si resulta que el caos em dona més seguretat?

Em passa quan vull comprar online però també amb la clau del banc i la SIM del mòbil. Ja tremolo amb el tercer intent, just abans del bloqueig absolut. De l’aplicació, del telèfon. Mental. Els perquès. No soc més ordenada, més metòdica. I les pors. Quan em podré tornar a connectar? I si m’han entrat al compte? Potser ja he fet tard i ja ho saben tot de mi. O em poden fer xantatge de què és meu, del més íntim. Robar, utilitzar i aprofitar-se’n de les meves debilitats. De la meva inconsciència en un món, el virtual, que se m’escapa de les mans. Que és més gran del que soc capaç d’assumir. No poder controlar-ho tot. La meva deixadesa i els que saben aprofitar-se de tot. El missatge al mòbil sospitós, el correu electrònic que fa oloreta a estafa. I si m’agafa en hores i baixes i em buiden el compte corrent?

Pensar que els hi pot passar als altres, però que tu ets immune et fa encara més vulnerable. Saber que ho saben tot de tu i que no ho pots evitar et deixa cara d’idiota. Cada dia ens demanen més. Si no és que ja ho tenen tot. Parem un moment. A partir de ja els hotels i allotjaments turístics ens demanaran totes les nostres dades. Cap novetat. Ja ho feien. Ah, que ara el govern vol més informació de cadascú de nosaltres per qüestions de seguretat. Un gran pas contra el terrorisme i el crim organitzat, diuen. I el nostre neguit. Si ho expliquem tot, també ho sabran tot. Que no ho sabien? Potser ens fan creure que no. Que som lliures i independents. Quan som els seus ostatges. D'ençà que hi ha internet, ja no som ningú. La nostra intimitat és pública, i les nostres contrasenyes ens delaten.

Difícil solució quan ja ho has esbombat tot al núvol. El teu compte bancari el dia que vas reservar el viatge a Booking. DNI i data de naixement quan vas agafar aquells vols. Has anat deixant rastre. Explicant la teva vida per capítols. I ara et queixes perquè has d’identificar-te a les pròximes vacances. Podem començar de zero, ser més cautes i prudents. Fins i tot exposar-nos a una sanció si ens neguem a donar les nostres dades. Podem haver fet tard, segur. Però també pot ser que no siguem nosaltres qui hàgim de posar els tallafocs. Assumit el descontrol, assumir que la responsabilitat és dels que ens ofereixen el servei. La botiga de sabates, la plataforma de reserves turístiques i els bancs. Si el sistema online us serveix per estalviar sous, jo em vull estalviar disgustos. Jo he oblidat la contrasenya. Vosaltres recordeu que m’heu de protegir.