Dins del cinema d’acció hi ha una categoria ben consolidada que gaudeix d’una audiència fidel que devora les pel·lícules amb avidesa, bo i sabent que la trama és sempre la mateixa i que el final es pot preveure des del principi. Temps era temps les protagonitzava Clint Eastwood, Charles Bronson, Chuck Norris o Steven Seagal. Ara el rei d’aquest tipus de films d’acció és Liam Neeson.
Les trames acostumen a ser trepidants i plenes de girs de guió, però, al cap i a la fi, són sempre les mateixes: 1) Ell és un policia/pare de família/professional, 2) Li segresten la dona/filla/família, 3) Persegueix els culpables fins que els troba i els elimina, 4) Es reuneix amb els seus éssers estimats i 5) The End.
La política nostrada respon al mateix patró. Hi ha girs de guió i de vegades fem un bot a la butaca i ens cauen les crispetes, però el guió és sempre més o menys el mateix: 1) Els partits catalans negocien amb Madrid, 2) S'anuncien acords històrics i grans avenços, 3) Els acords són incomplerts totalment o parcial i 4) The End.
Si repassem la història contemporània, el patró es repeteix des dels temps de la Mancomunitat. De vegades hi ha moments de gran tensió argumental. Francesc Macià declara la República Catalana per diluir-la tres dies més tard en una Generalitat restaurada. Lluís Companys declara un Estat català però dins de la República Espanyola. En 2017 vam creure que acaronàvem la independència mentre entre bastidors es tornava a intentar una negociació amb l’Estat des del mateix 2 d’octubre al matí. Un gran gir de guió.
Ara han estrenat una nova pel·lícula. Aquest cop s’afegeixen elements argumentals d’impacte: es convoquen reunions a Suïssa o s’anuncia que no s’asseuran a cap taula fins que no es compleixen els compromisos anteriors. És molt entretinguda, però ja sabem com acabarà: amb nous acords que més tard s’incompliran totalment o parcial. Per alguna raó que se m’escapa, cada nova pel·lícula de Liam Neeson funciona a les taquilles, i cada nou intent de negociar amb l’Estat espanyol resulta creïble per a gran part de la ciutadania i l’establishment econòmic, social i mediàtic.