La consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha presentat aquesta tarda l'estructura del Departament que dirigirà en el nou Govern de Salvador Illa. La seva àrea continuarà sent una de les més sensibles de l'executiu i és important que es preservi un model de seguretat que ha estat un dels majors èxits assolits per la Catalunya de la represa democràtica.
La trajectòria de Parlon, una dirigent que ha construït un sòlid itinerari de servei públic, convida a la confiança. Però Interior és sempre una cartera complexa i és legítim plantejar qüestions de fons. El debat sobre la funció policial sempre és obert i cal assenyalar el molt que s'ha avançat en mediació, proporcionalitat en l'actuació policial o en la feminització del cos. Sempre en el convenciment que l'èxit complet d'un cos policial és fer complir la llei sense necessitat de l'acció coercitiva.
La consellera és conscient de l'embat, i per això, en la seva intervenció aquest dilluns a la tarda en una compareixença informativa, ha subratllat conceptes com integració i conciliació. El major Josep Lluís Trapero serà el director general de la Policia. Es tracta d'un perfil diferent del de comandant del cos dels Mossos i requerirà un capteniment també diferent. El director general, un càrrec de confiança, no participa en el disseny dels operatius i cal esperar que sigui així, tot i que és legítim preguntar-se si una figura com la del major sabrà destriar prou el seu nou paper.
A hores d'ara, la condició de bon policia de Trapero no està en qüestió. Ara bé, és necessari també preservar el model de policia democràtica que Parlon ha tornat a definir amb detall en la seva compareixença. Com ho és garantir la màxima cohesió dels Mossos, un cos que per les circumstàncies excepcionals de la institució està sempre sotmès a pressions de tot ordre.
Assegurar la unitat de la policia catalana és un element essencial i Trapero hi haurà de posar de la seva part. L'arribada d'un nou director general mai ha de traduir-se en el triomf d'un grup de comandaments per damunt d'un altre. El seu fitxatge respon a una promesa electoral d'Illa -feta pública precisament en el transcurs d'un debat de candidats- i això encara fa més exigible extremar la cura en la gestió, que ha d'estar al marge d'ismes i fílies.
La policia és un servei públic essencial en una societat democràtica. Un sector de la dreta se l'ha volgut apropiar. Alguns sectors de l'esquerra hi conviuen amb dificultats. Lionel Jospin, que va ser primer ministre de França i va liderar el Partit Socialista -i va engegar un projecte de policia de proximitat-, va assegurar que l'ordre públic era un valor progressista, però havia de ser un ordre compartit. El repte continua sent aquest: consensuar entre totes les veus d'una societat sempre conflictiva una idea d'ordre públic en què pugui sentir-se acollida la gran majoria de ciutadans.