La companyia Enagás va presentar dimarts passat els resultats del 2024 i va actualitzar el pla estratègic fins al 2030. La gestora del sistema gasístic espanyol ha perdut 299 milions, atribuïbles a operacions extraordinàries, com ara la minusvàlua per la venda de la participació en la nord-americana Tallgrass i un laude contra el Perú. Sense aquestes partides, els beneficis haurien estat de 310 milions. Per als analistes, Enagás bandeja l’estratègia més internacional i fa un replegament, apostant fort per l’hidrogen verd, que és també una prioritat per la Comissió Europea. Els tancs russos han obligat la Unió Europea (UE) a refer perspectives.
Amb una inversió de 4.035 milions en els propers cinc anys, 3.125 milions d’ells s’abocarien al gas verd. Cal tenir en compte que Enagàs és un dels impulsors del H2med, un projecte conjunt amb França, Portugal i Alemanya per connectar les xarxes d’hidrogen des de la península ibèrica a França a través de la Mediterrània. Un projecte que exigeix reforçar al màxim el consens amb el territori. La designació de l’empresàriaElena Massotcom a nova consellera de la companyia no es pot desvincular d’aquesta nova estratègia.
La companyia va convocar a finals de l'any passat la junta d’accionistes per al 25 de març. Serà aquí quan es produiran els canvis en el consell de la companyia. La sortida de la consellera Natalia Fabra ha facilitat el nomenament de Massot, consellera delegada de la immobiliària Vèrtix. En aquest moviment, segons assenyalen fonts empresarials, hi conflueixen la visió estratègica de la companyia amb els interessos polítics del govern espanyol, que té participació a la companyia a través del 5% de la SEPI.
Un cognom de ressons convergents
Massot és la consellera delegada d’un grup immobiliari que va crear el 1970 el seu pare, Felip Massot, que als seus 80 anys continua en la presidència. Pare i filla no han ocultat mai el seu catalanisme. La proximitat de l’empresari amb l’entorn de Convergència era coneguda, com també l’amistat amb Jordi Pujol. Elena Massot, per la seva banda, va presidir la fundació FemCat, nodrida per empresaris de línia sobiranista, tot i que aliens a cap estratègia unilateral.
L’entrada de l'empresària a Enagás es produeix just quan els contactes entre Junts i el món patronal, tant català com espanyol, són més intensos. Però també quan Pedro Sánchez necessita preservar la majoria al Congrés, on el partit de Carles Puigdemont és clau. Res del que passi al consell d’administració de la gasística es pot desvincular dels jocs d’equilibris que tenen en el president de la companyia, Antoni Llardén, un mestre consumat. Si, a més, un gest envers Junts pot facilitar que el projecte de H2med travessi el territori amb menys oposició local, encara millor. El corredor topa amb el rebuig d'entitats ecològiques.
De Pepe Blanco a Ana Palacio
“Llardén és un supervivent, sempre sura”. La frase és d’un acadèmic rellevant, que ha tingut responsabilitats polítiques i coneix bé el paisanatge del món econòmic català. Amb 74 anys, aquest enginyer industrial que va ser regidor del PSC a Esplugues de Llobregat, porta al capdavant de la companyia des del 2007. Si la seva vinculació amb els socialistes catalans ha estat òbvia, també ho és que va aconseguir sobreviure a l’etapa de govern de Mariano Rajoy.
Llardén va saber dirigir un consell d’administració incloent figures destacades del PP, com Isabel Tocino, l’exlíder de la formació Antonio Hernández Mancha i Ana Palacio. L’exministra d’Afers Exteriors del govern de José María Aznar és l’única dels tres que roman al consell com a independent. Presideix, a més, el comitè de Sostenibilitat i Nomenaments, precisament el que ha donat llum verda a la designació de Massot. Aquests acords són més fàcils d’assolir en consells d’administració que en comissions parlamentàries.
Llardén no és l’única figura de l’entorn socialista a la cúpula d’Enagás, on hi ha també l’expresident José Montilla; l’exministre José Blanco, que al capdavant d’Acento Public Affairs s’ha convertit en un dels lobbistes més intel·ligents de l’estat espanyol; l’exdiputat socialista Manuel Gabriel González Ramos; i la reelegida María Teresa Arcos, exdirectora general de Telecomunicacions i Ordenació de Serveis Audiovisuals.
Els independents, els més dependents?
Massot, com Montilla, Blanco i una majoria de consellers ho són en qualitat d’independents. A diferència dels dominicals, que representen accionistes, els independents estan desvinculats del capital i són designats, en principi, pel seu currículum i prestigi, amb funcions de vetlla pel bé de la companyia. Un veterà del món econòmic assenyala, però, que sovint són "els més dependents" perquè "depenen del tot de qui els ha designat, sense força dins de l’accionariat".
Aquest serà el cas d’Elena Massot. Una directiva que tampoc escapa a les controvèrsies. Fa uns dies, Massot, que és també vicepresidenta de l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya, va protagonitzar una sorollosa controvèrsia quan va defensar que els immobles on conviuen pisos de lliure mercat i d’altres de protegits tinguessin dues portes, una per als veïns amb més poder adquisitiu i una altra per als més vulnerables. En aquesta ocasió, li va faltar mà esquerra. Segurament, amb Antoni Llardén n’aprendrà.