Fa temps que a Barcelona hi ha un debat obert sobre què s'ha de fer amb una mesura urbanística que ha portat tensió a la relació entre els promotors i constructors de pisos i l'Ajuntament, en plena crisi de l'habitatge: es tracta de la norma que obliga el sector privat a dedicar el 30% dels pisos dels nous edificis i les grans rehabilitacions a fer habitatge de protecció oficial. Aquesta realitat, aprovada el 2018 al consistori, ara es vol modificar. Per canviar-la, hi ha diverses propostes. I aquest divendres, la vicepresidenta primera de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Elena Massot, ha plantejat un canvi fins ara no mencionat: que aquests blocs que barregen pisos de lliure mercat i pisos per a habitants amb rendes més baixes es construeixin amb dues portes, una per als habitants amb més poder adquisitiu i una altra per als que viuen als immobles amb el preu protegit.
Massot ha demanat a l'administració tenir "una mica més de cintura i encaix" perquè la solució "moltes vegades implica poder fer dos accessos perquè tothom pugui conviure fins i tot en condicions econòmiques més raonables". La representant dels promotors immobiliaris ha posat èmfasi en què les despeses de comunitat per als edificis d'obra nova poden pesar especialment sobre les famílies de rendes més baixes i ha assegurat que la seva proposta podria resoldre aquest maldecap. "Hi ha capacitats diferents per atendre despeses de comunitats en un tipus d'habitatge i en un altre perquè són rendes diferents", ha apuntat, en un acte organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) en què es discutia sobre "L'habitatge a la ciutat dels cinc milions", en clau de regió metropolitana.
La també consellera delegada del grup immobiliari Vertix ha insistit que la proposta de "les dues porteries" o "les dues comunitats" facilitaria la construcció de pisos assequibles. "Volem tenir habitatge social o volem que aquest habitatge social estigui a la mateixa escala que l'altra?", ha plantejat. A més, com a coneixedora del sector, ha explicat les reticències que existeixen entre alguns compradors de pisos nous -i amb prestacions de qualitat- a l'hora de compartir espai amb famílies amb unes altres condicions socioeconòmiques. "S'ha d'entendre que si hi ha una diferència de rendes molt altes, aquesta convivència pot ser, si no complicada, pot provocar que hi hagi famílies que no vulguin comprar aquests habitatges. I els promotors fem producte amb l'habitatge per vendre'l. El que estem és aportant solucions, no problemes", ha rematat.
Font de polèmica a Nova York i Londres
La mesura del que en anglès es coneix com a "poor door" -per referir-se a "la porta dels pobres"- no és nova. En altres ciutats ja havia sorgit aquesta proposta com a resposta del mercat privat als intents de regular l'aparició de nous edificis en certes zones, on s'exigeix als promotors que barregin els habitatges del lliure mercat amb els pisos per a rendes més baixes, amb condicions de protecció. Després de comprovar que alguns edificis nous incloïen aquest sistema de dues portes que segregaven els habitants d'una mateixa finca, a Nova York es va promoure l'any 2015 una normativa per prohibir aquest sistema. Llavors, l'executiu encarregat de restringir aquesta eina va defensar que s'estava fent el correcte "per tractar les persones de tots els grups socioeconòmics amb el mateix nivell de respecte i dignitat". A Londres s'ha viscut una polèmica similar a partir de casos molt semblants a diversos edificis, però la reacció política no ha estat tan ràpida ni contundent.
Més enllà dels edificis amb habitatge protegit
En l'acte sobre el futur de l'habitatge a la regió metropolitana de Barcelona, l'investigador i director de l'Àrea d'Habitatge i Ciutat a l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), Jaime Palomera, ha incidit en què cal aprofundir en la fi de la concepció de l'habitatge com un bé financer "que s'ha tornat més rendible que l'or". Més enllà de verbalitzar-ho, cal plantejar mesures que frenin les pràctiques especulatives ha insistit. En aquest sentit, ha mencionat estratègies de referència internacional com la de Viena -on hi ha un gran parc d'habitatge protegit, a més de mesures contra les compres per especular- o la de Singapur, que aplica impostos alts als propietaris que intenten acumular diversos pisos. "S'ha d'evitar l'acaparament d'habitatge", ha dit Palomera.
Mentre que Elena Massot ha incidit en què l'estratègia metropolitana futura també requereix una millora del transport públic perquè qui vulgui treballar o fer vida a Barcelona pugui accedir a la ciutat sense haver-hi de viure, i que això li permeti poder pagar un preu més baix en un altre municipi, Palomera ha advertit que les millores en infraestructures van acompanyades directament de noves pujades del cost de l'habitatge i que, per tant, això només estén l'increment de preus. "El sector privat s'anticipa", ha expressat el també codirector d'IDRA. La representant del sector immobiliari ha incidit en la idea que potser els més joves han de tenir més interioritzat la idea de viure a les rodalies de Barcelona, mentre es preserven les llars de "la gent gran", que tindria més dificultats per deixar casa seva.
Al seu torn, la vicepresidenta primera de l'APCE ha lamentat que hi hagi una lentitud desmesurada en els tràmits urbanístics previs a la construcció d'habitatge en un moment de crisi d'accés a les llars. Massot ha assegurat que hi ha promocions en què es triga més a tenir tots els permisos que a fer les obres del nou edifici. En aquest cas, Jaime Palomera ha assenyalat que coincideix de ple amb l'empresària en què hi ha un marge de millora molt gran pel que fa a la tramitació pública de les noves promocions. En aquest sentit, la Generalitat va prometre recentment desenvolupar "una llicència bàsica" que simplifiqui les exigències que es fan als operadors privats i redueixi a la meitat els terminis per poder construir nous pisos d'habitatge protegit.