L'evolució del preu de l'habitatge és un desafiament que no afecta només el lloguer, malgrat que les principals preocupacions dels darrers anys hagin posat el focus en els arrendaments, la branca habitacional que afecta més població amb pocs recursos econòmics. El preu de compra també s'està enfilant, i el sector així ho fa saber en les presentacions dels informes sobre la situació del mercat. Aquest dilluns, l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) ha apuntat que la mitjana del preu de l'oferta dels habitatges de nova construcció de la ciutat de Barcelona va arribar el 2024 als 689.881 euros, mentre que la superfície mitjana és d'uns 83 metres quadrats. Això suposa que el cost d'un nou immoble a la capital catalana ha crescut un 9,8% en un sol any.
El president de l'APCE, Xavier Vilajoana, ha confrontat la mesura del 30% de reserva obligatòria de pisos de protecció oficial a les noves construccions i les grans rehabilitacions, l'ha vinculat a la reducció del ritme constructiu dels darrers anys i ha assegurat que això explica, en part, l'augment del cost de comprar un pis nou. "És un preu de venda molt lligat a l'augment dels costors que s'ha produït i molt lligat a la poca oferta disponible. Hem vist que a la ciutat de Barcelona està davallant la producció i, per tant, l'oferta", ha remarcat.
De fet, Vilajoana ha insistit en la necessitat de flexibilitzar l'actual disseny de la reserva del 30% municipal, i ha defensat que el que demanen no és "derogar" la norma sinó fer-la més accessible a les necessitats dels promotors. És una postura molt similar a la del PSC, que ja busca suports polítics per tirar endavant el canvi. De fet, sobre aquest supòsit, que l'alcalde Jaume Collboni ja ha expressat que voldria tenir enllestit abans de l'estiu, el president de l'associació de promotors s'ha mostrat desconfiat: "També estaven a punt de pressupostos per l’Ajuntament i tampoc els tenim".
Més enllà de Barcelona
A la regió metropolitana el preu dels pisos d'obra nova es quedaria en uns 433.000 euros, de mitjana, mentre que la zona de Terres de l'Ebre (113.000 euros) en seria la zona amb una realitat més assequible i les comarques gironines (388.000), el Penedès (379.000) i l'Alt Pirineu i l'Aran (370.000) serien els altres punts de més tensió econòmica arreu del territori.
Les xifres dels preus en aquest cas no són oficials sinó que provenen d'un informe que analitza les ofertes existents. L'estudi l'han fet els mateixos promotors immobiliaris, amb una anàlisi de més de 6.610 ofertes de pisos construïts arreu dels "120 municipis més ellevants en l'àmbit de l'habitatge", i amb un treball de camp que barreja el contacte directe amb les mateixes promotores dels immobles i l'anàlisi d'ofertes als portals immobiliaris. Tot plegat, de fet, els ha portat a concloure que el ritme de venda es manté alt, ja que de les promocions ofertades i analitzades l'any passat, ja només queden una quarta part (25,6%) dels pisos sense comprador.
Pressió a les administracions: menys impostos
Sobre el debat del paper que ha de tenir el sector privat en la construcció de més habitatge a Catalunya, Xavier Vilajoana ha insistit que els promotors i constructors tenen plenes capacitats per elevar el ritme de nous edificis i cases que arribin al país, però que això depèn de les facilitats que posin les administracions. En una maniobra de pressió als responsables polítics, el màxim representant de la principal associació de promotors i constructors ha estat clar en els seus desitjos: "Vull recordar que el 25% del cost d'un habitatge, de qualsevol tipus d'habitage, el lliure i l'assequible, són impostos. Si l'administració vol facilitar l'accés a l'habitatge, demà poden baixar el cost de l'habitatge un 25%, o potser no el 25% però una part important".
Segons dades oficials del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana també presentades aquest dilluns per l'APCE, a Catalunya l'any passat durant els tres primers trimestres de l'any poc més de 10.000 pisos, i només un 13,7% eren habitatge de protecció oficial. En aquest sentit, per resoldre'n el fons, els promotors reclamen una mesura prioritària que, en aquest cas, coincideix de ple amb les peticions de les entitats socials que defensen el dret a una llar digna: un augment considerable dels pressupostos en habitatge, una assignatura encara pendent.