La Generalitat ha enllestit una compra rècord. La venda massiva de pisos afectats per execucions hipotecàries que havien acabat en mans del fons d'inversió Divarian ha acabat amb la intervenció de l'administració catalana, que s'ha quedat els 743 habitatges que l'entitat ara treia al mercat. La intervenció s'ha fet amb la fórmula del tanteig i retracte, que és un dret preferent que té la Generalitat per decidir si compra un pis -a preu de mercat- quan un gran tenidor el posa a la venda.
El govern de Salvador Illa reivindica haver pogut aprofitar aquesta oportunitat i haver tancat l'adquisició d'habitatge més gran feta mai a la Generalitat a través del tanteig i retracte. De fet, el 2023 el Govern va fer 544 compres amb aquesta fórmula durant tot l'any. Ara, a principis de febrer, ja es pot anunciar la compra de gairebé 750 pisos de cop. Són llars que majoritàriament formaven part del programa Reallotgem, una via que fa que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya assumeixi tot el lloguer d'un pis amb el propietari privat, mentre la família paga allò que pot directament a l'administració.
Amb les famílies afectades ara mateix en aquesta mena d'ajuts al lloguer el Govern ja s'estava gastant uns sis milions d'euros cada any. Ara, però, els ha adquirit de manera permanent per 72 milions d'euros. Això fa que el preu de mitjana de l'adquisició sigui de 97.000 euros per immoble, mentre que el cost mitjà de construir un habitatge voreja els 150.000 euros, ha comentat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. De retruc, el fons Divarian -un dels tenidors més grans de Catalunya- es treu de sobre gran part de la seva cartera immobiliària, que a més tenia plens de famílies afectades per la crisi immobiliària i situacions complexes.
De fet, si bé fins ara la gran promesa del govern Illa en habitatge s'havia centrat a explicar la construcció de 50.000 nous pisos assequibles, ara la conselleria ja ha reconegut que també s'inclouran dins d'aquesta xifra els pisos que es vagin adquirint per tanteig i retracte. Igualment, altres compres, com la dels 433 habitatges d'Inmocaixa -tancada a finals de 2024- també s'afegiran al còmput definitiu. Això fa que, de moment, el primer miler de pisos dels 50.000 ja s'hagi aconseguit a través de l'adquisició directa i no de la construcció. Ara bé, la mateixa consellera Paneque ha apuntat que això, en la fotografia final, representarà una part "ínfima" del total i que la gran esperança és la construcció en els solars buits arreu del país.
Sobre aquests solars, la mateixa representant del Govern del PSC ha actualitzat la projecció i ha dit que, a falta de la presentació definitiva de les dades, ja hi hauria els terrenys localitzats per aixecar 25.000 pisos els pròxims de manera més o menys àgil. Ara faltaria comprovar la implicació del sector privat, en qui l'executiu socialista confia especialment per tirar endavant el pla d'habitatge assequible del seu mandat.
On arriben els nous pisos de la Generalitat
Al voltant de la compra dels actius de Divarian, també s'ha detallat quants habitatges es troben a cada municipi. La ciutat on hi ha més concentració d'aquests pisos que ara passaran a estar en mans públiques és Terrassa (77), tot seguida de Barcelona (66), Sabadell (54), l'Hospitalet de Llobregat (51) i Lleida (43). De fet, més de la meitat dels habitatges adquirits (487) es troben a la vegueria barcelonina.