24
d'octubre
de
2023, 15:07
Actualitzat:
21:38h
El col·lectiu d'habitatge Raval Rebel, de Barcelona, era a peu de carrer aquest matí. Volia evitar el desnonament d'una família pobra i, alhora, assenyalar el fons que promovia l'acció judicial. Es tracta de Galil Capital, una socimi. És a dir, una d'aquelles empreses immobiliàries que requereixen un capital social d'almenys cinc milions d'euros i que reben avantatges fiscals. El moviment pel dret a l'habitatge denuncia que es tracta d'un "fons d'inversió israelià" amb vincles amb el negoci de la seguretat. En ple conflicte a Gaza, i després que un conjunt de moviments socials denunciessin "el genocidi a Palestina" a través d'una acció contra l'hotel d'un magnat israelià el darrer cap de setmana, el col·lectiu ravalenc ha volgut recordar que el desnonament que s'intentava produir aquest matí al carrer de la Unió també tenia connexions amb la realitat a l'Orient Mitjà.
"Els fons d'inversió immobiliària israelians són una peça cada vegada més important de l'explotació que viuen els nostres barris", remarquen des de Raval Rebel. En aquesta mateixa línia, exposen que "de diferents maneres, estan connectats o formen part de les elits econòmiques d'Israel", fet que els situa com "els mateixos interessats avui en el genocidi de Palestina". De fet, també assenyalen els vincles entre els grans poders econòmics israelians i el mercat immobiliari català rescatant un vídeo de l'advocat que representa la propietat, Alberto Antolí, en què lliga "el miracle del naixement del nou estat d'Israel" amb "el miracle produït a Espanya" amb l'arribada dels inversors immobiliaris israelians.
"Els fons d'inversió immobiliària israelians són una peça cada vegada més important de l'explotació que viuen els nostres barris", remarquen des de Raval Rebel. En aquesta mateixa línia, exposen que "de diferents maneres, estan connectats o formen part de les elits econòmiques d'Israel", fet que els situa com "els mateixos interessats avui en el genocidi de Palestina". De fet, també assenyalen els vincles entre els grans poders econòmics israelians i el mercat immobiliari català rescatant un vídeo de l'advocat que representa la propietat, Alberto Antolí, en què lliga "el miracle del naixement del nou estat d'Israel" amb "el miracle produït a Espanya" amb l'arribada dels inversors immobiliaris israelians.
La finca on viu el Mohammed, la Sumaiya i els dos fills d'un i sis anys és tota propietat d'aquesta companyia, que va comprar l'edifici sencer fa pocs anys. A l'hora de renovar els lloguers, ha començat una política d'apujar de manera contundent el cost de les mensualitats de diversos inquilins. "Jo pagava 700 euros i em van obligar a fer un contracte nou de 900. Però amb la pandèmia em vaig quedar sense feina, i me'l van apujar a 1.000 euros. No vaig poder seguir pagant. Vaig intentar que me'l rebaixessin i no hi havia manera", relata el pare de la família a aquest diari. El Mohammed, que té informe de vulnerabilitat social acreditada pels serveis municipals.
Fonts municipals confirmen que han intentat mediar amb l'empresa i que la negativa ha estat ferma. "La propietat ha rebutjat incorporar l'habitatge al programa Reallotgem", expliquen des de l'Ajuntament de Barcelona, en referència a l'eina de la Generalitat que cobreix les despeses del lloguer a canvi que el propietari no desnoni la família sense alternativa habitacional. No hi ha hagut acord possible, tot i que el Mohammed, la dona i els fills tenen aprovada la sol·licitud per accedir a un pis social de la Mesa d'Emergència de Barcelona. Ara és qüestió de temps que arribin a poder-hi accedir, tot i que això es pot allargar durant mesos o anys. Mentrestant, segueixen amb l'amenaça de l'expulsió.
A última hora d'aquest matí, i després de més de tres hores de mobilització al carrer, els veïns han sabut que les gestions judicials han permès suspendre de manera momentània el procediment. Un moviment de l'advocada de la família requerirà ara un nou posicionament tècnic del jutge que porta el cas. La família ha respirat tranquil·la, mentre alguns veïns de la finca participaven de l'enrenou, sorpresos per l'acció social. Una d'aquestes veïnes, que va arribar a l'edifici l'any 2021, assegura que al bloc "hi ha ple de turistes que van i venen" i ha tramitat una queixa per investigar si hi ha pisos turístics il·legals. També explica tenir un contracte de set anys per 765 euros en què els dos últims anys li van introduir una clàusula que diu que haurà de pagar 200 euros més cada mes. A altres veïns també els consten pujades de lloguer, en alguns casos després de renovar el pis. Des de Raval Rebel denuncien que també s'hi poden trobar lloguers de temporada, la via curta del lloguer que permet disparar preus. L'empresa ha estat contactada per aquest diari, però no s'ha pronunciat de cap manera. Mentrestant, a Idealista figura el lloguer d'una habitació en aquest edifici per 880 euros.
Fonts municipals confirmen que han intentat mediar amb l'empresa i que la negativa ha estat ferma. "La propietat ha rebutjat incorporar l'habitatge al programa Reallotgem", expliquen des de l'Ajuntament de Barcelona, en referència a l'eina de la Generalitat que cobreix les despeses del lloguer a canvi que el propietari no desnoni la família sense alternativa habitacional. No hi ha hagut acord possible, tot i que el Mohammed, la dona i els fills tenen aprovada la sol·licitud per accedir a un pis social de la Mesa d'Emergència de Barcelona. Ara és qüestió de temps que arribin a poder-hi accedir, tot i que això es pot allargar durant mesos o anys. Mentrestant, segueixen amb l'amenaça de l'expulsió.
A última hora d'aquest matí, i després de més de tres hores de mobilització al carrer, els veïns han sabut que les gestions judicials han permès suspendre de manera momentània el procediment. Un moviment de l'advocada de la família requerirà ara un nou posicionament tècnic del jutge que porta el cas. La família ha respirat tranquil·la, mentre alguns veïns de la finca participaven de l'enrenou, sorpresos per l'acció social. Una d'aquestes veïnes, que va arribar a l'edifici l'any 2021, assegura que al bloc "hi ha ple de turistes que van i venen" i ha tramitat una queixa per investigar si hi ha pisos turístics il·legals. També explica tenir un contracte de set anys per 765 euros en què els dos últims anys li van introduir una clàusula que diu que haurà de pagar 200 euros més cada mes. A altres veïns també els consten pujades de lloguer, en alguns casos després de renovar el pis. Des de Raval Rebel denuncien que també s'hi poden trobar lloguers de temporada, la via curta del lloguer que permet disparar preus. L'empresa ha estat contactada per aquest diari, però no s'ha pronunciat de cap manera. Mentrestant, a Idealista figura el lloguer d'una habitació en aquest edifici per 880 euros.